‘Fried green tomatoes’, dirigida per Jon Avnet

Tomates verdes fritos - Jon Avnet

“Accepta-ho noia: Jo sóc més vella,i l’assegurança em cobreix”

EVELYN, personatge de Kathy Bates

En gastronomia, hi ha qui diu que el secret està a la salsa. Però com tot, si deixes passar massa temps, potser ja ha perdut el seu sabor. Em trobo sovint amb el seriós dilema quan decideixo reveure un film que vaig gaudir molt, si d’aquella primera trobada ja fa molt de temps: Li haurà passat bé el temps? O els anys li hauran caigut a sobre com una llosa, aixafant les seves virtuts? Aquest diumenge, idees cosines d’aquestes viatjaven pel meu cap, el qual havia de dir-li al meu dit polze si pitjava o no el botó Play del comandament. Es tractava de revisitar TOMATES VERDES FRITOS, un èxit comercial absolut dels primers anys noranta. Un cocktail encisador de comèdia lleugera i melodrama clàssic. Vaig decidir córrer el risc: Play !

Amb Fannie Flag va començar tot. Ella va ser una nena als turbulents anys 50 i primers 60 a Alabama, un dels estats dels USA on el racisme i el Ku Klux Klan van esclatar de forma més aterridora. Aquest dolorós tema fou una de les subtrames de la novel·la que va escriure, i que la va conduir directa a guanyar el Premi Pulitzer l’ any 1987. Llavors, el director i productor Jon Avnet fou el més ràpid per a quedar-se amb aquest super-caramel, agredolç i de cel·lofana daurada. I de tan daurada com era, les dues actrius que havien guanyat l’Òscar protagonista més recentment, no s’hi van poder negar. El 1989, Jessica Tandy havia esdevingut la més veterana (80 anys) a guanyar-lo amb Tot passejant la senyora Daisy i l’any següent, Kathy Bates en fou la successora, en posar-nos a tots el calfred a l’espinada amb Misery, a partir de la famosa novel·la d’Stephen King. Curiosament, el personatge al qual s´enfrontaria ara, s’assemblava a l’anterior igual que el sol s’assembla a un forat negre. Però aquesta és la història de 4 dones

I per a les dues que mancaven, s’hi van posar la pell dues joves promeses de l’època. Dues Marys: M. Stuart Masterson i M. Louise Parker. La seva carrera posterior no va ser massa espectacular, però elles ja viuran com a Idgie i Ruth per sempre més als nostres cors. Tot ho tenien en contra per a construir una amistat de llegenda: diferència d’edat, rebel·lia extrema contra sensatesa educada…, però un dia se’ls hi va fer un forat enorme al cor, a totes dues, al mateix temps. De vegades, no hi ha res que uneixi més que el dolor compartit. Aquella nena petita i aquella adolescent tardana acabaven de signar un pacte de per vida, sense ni tan sols saber-ho. Tot el que van viure juntes seria una inspiració, passats molts anys… 

En un altre temps, dècades després, Ninny i Evelyn, també es trobaran i crearan una Amistat de ferro. També d’edats i caràcters diferents, s’ajudaran l’una a l’altra amb els reptes que tenen davant. Les peripècies d’aquestes quatre grans dones, úniques com el blanc, el groc, el blau i el negre, s’aniran creuant davant els teus ulls, mentre el teu cor es va estovant, tot desitjant que els hi vagi molt bé, perquè s’ho ben mereixen cadascuna al seu estil. Una Lliga de Dones Extraordinàries. La Salsa manté el sabor original. I si dubtes, només cal cridar ben fort: Towanda!

Avnet, Jon
Valladolid: Divisa, DL 2017
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

4 comentaris a “‘Fried green tomatoes’, dirigida per Jon Avnet”

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.