Welsh, Irvine
Barcelona: Editorial Anagrama, 2021
Barcelona: Anagrama, 1997

Quan un personatge ens arriba no podem evitar preguntar-nos que se n’haurà fet un cop tancat el llibre. Al nostre cap aquell personatge està ben viu i voldríem saber més. Normalment molts autors quan acaben un llibre l’acaben i en el següent no hi ha res de l’anterior, és una opció legítima, però també hi ha altres opcions: per exemple Irvine Welsh.

 És un dels meus autors preferits de qui ja vaig parlar molt en aquesta entrada, els seus llibres dibuixen un univers, personatges d’un llibre apareixen en un altre, i així de manera una mica fragmentada ens arriba una imatge d’un gran tot, d’un gran quadre. I els seus personatges… bé, els seus personatges ens encanten i a mi m’encanta que Terry “Juice” Lawson aparegui a Cola i també a Un polvo en condiciones, per posar un exemple, i què dir dels nanos de Trainspotting, que se n’haurà fet després de la continuació (Porno), quina vida portaran Sick Boy, Rents o Spud? Volem saber-ho? Segur? Hi ha un personatge que no he mencionat perquè difícilment hi haurà ningú que el tingui com a preferit, però prefereixo que ho descobriu com jo, o com qualsevol lector del llibre que estic recomanant, que anem llegint i intuïm coses (perquè hem mirat la contracoberta) però arribem a la pàgina 29 i ens trobem això:

‘Dices que no llegaste a conocerlo. Yo tampoco”, murmura Jim, con los ojos castaño oscuro cada vez más turbios. “Cuando era pequeño no era más que una distracción para mí. Algo irrelevante. Luego estuve en la cárcel. Lo hice todo mal con él y con su hermano”, prosigue, y Melanie siente que está adoptando un tono más comunicativo, como si estuviera hablando con otra persona. Esto la desconcierta, y él se da cuenta y baja la voz. “Cuando tuve hijos, me dije a mí mismo que no me portaría con ellos como mi viejo se portó conmigo. Y cumplí mi palabra: me porté peor”, reconoce, casi con franqueza, al tiempo que se abre la página de American Airlines en la pantalla. Después se vuelve hacia ella y añade rotundo: “Pero con las niñas soy distinto.”

“Por supuesto que sí, eres un padre genial”, dice Melanie, quizá con demasiado énfasis. “Ahora es diferente. Eras demasiado joven…”

“Era un adicto a la violencia”, confiesa Jim con frialdad mientras teclea sus datos y saca la tarjeta de crédito. “Pero todo eso está ahora bajo control, porque no me lleva a ningún sitio interesante. Sólo a la cárcel. Ya he tenido bastante”.

“Sí.” Melanie mira a Jim y le aprieta la mano. Intenta encontrarlo, encontrar al hombre con el que se casó, al que se había traído consigo a Estados Unidos. Pero solo logra ver al presidiario escocés al que conoció años atrás, llamado Francis Begbie.’

Si això no us fa posar la pell de gallina no cal que seguiu amb aquesta entrada, clarament aquest llibre no és per vosaltres, però si heu sentit alguna cosa, quedeu-vos!

Francis Begbie, Franco pels amics, bé, no tenia gaires amics però sí molta gent que no volia estar-hi malament, era algú amb qui no volies tenir problemes però era difícil perquè, com reconeix ara, era un addicte a la violència, i això l’ha portat més d’un cop a la presó. Amb el temps ha entés que no podia seguir així, que necessitava controlar-se, i ha aprés a fer-ho. Pensem-hi una mica, tenim el mateix tio broncas de sempre que ara sap dissimular i sap controlar-se… és una millora, sí, però si s’hi posa és molt més perillós que abans. Ara té una nova vida a Estats Units, nou nom, nova família i és un artista d’èxit, però rep una trucada d’Edimburg, han mort un dels seus fills (els seus altres fills, els d’abans, els de l’altra vida) i per això agafa un avió i torna per esbrinar què ha passat, i possiblement venjar-se.

No era un personatge gaire estimat, costava empatitzar-hi, costava que caigués bé fins i tot en la ficció, és la típica persona amb qui no vels tenir res a veure, mai i sota cap circumstància. Però era un personatge potent, i dolent, però molt potent una mena de garantia que passaran coses i no necessariament bones, de fet és una garantia que passaran coses dolentes. Però això era abans, ara pot controlar-se, pot decidir quan es deixa anar i explota i quan és més intel·ligent esperar. Si abans ja era algú que feia por, ara én fa molta més.

La tornada a la ciutat li permetrà retrobar-se amb la seva antiga i estimada (no) família, amb alguns col·legues (com el taxista Terry “Juice” Lawson) i en general tot un ambient que el va fer la persona en que es va convertir, un ambient que coneix bé i d’on ha hagut de fugir per ser una persona millor, més suportable, més humana i civilitzada.

Molt bé, ja he deixat clar que és un llibre interessant pel lector habitual de Welsh, per aquell que ja coneix els personatges i vol saber de les seves aventures, però… la història té alguna cosa? O, dit d’una altra manera, a algú que ni ha llegit els llibres, ni vist la pel·lícula i a qui el nom de Francis Begbie no diu absolutament res… a aquesta persona li pot agradar el llibre?

Sí. El llibre és consistent en sí mateix, com tots els llibres de Welsh que poden llegir-se independentment tot i crear un univers comú, i aquest llibre té els elements que ens agraden de Welsh, personatges passats de voltes i una intriga com a excusa per posar aquests personatges en marxa. O sigui que també serviria per fer un primer tast a l’obra d’Irvine Welsh si és una cosa que us esteu pensat (i que jo us recomano). I si sou dels meus anireu de cap a saber què se n’ha fet de l'”entranyable” Franco.

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

4 comentaris a “Què se n’haurà fet de…”

  1. Tyler / Cesc, per quin llibre de Welsh recomanes començar? Com que veig que hi ha personatges que van reapareixent, potser convé seguir un itinerari en la lectura dels llibres? I, si no, quin creus que és el millor per començar?

    1. Proposar un itinerari és complicat, perquè per seguir la història “en ordre” cal fer uns salts que fan evident els canvis i millores en la tècnica de Welsh. El més típic seria començar amb Trainspotting i els relats d’Acid House; si volem llegir la “saga” Trainspotting l’ordre seria; Skagboys, Trainspotting i Porno; i un llibre una mica separat de tot plegat però ideal per començar… potser apostaria per Cola, una novel·la fantàstica que vaig ressenya fa temps aquí: https://bibarnabloc.cat/2012/05/31/univers-welsh/

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.