En aquesta història d’autoficció, basada en vivències reals, quatre pintors llatinoamericans fugen a París per culpa de les tortures de les dictadures militars dels seus països. Personatges que coneixem de la mà d’Ángel de la Calle, convertit en un personatge més del còmic, allotjat per casualitat en un edifici a París que acull aquests artistes, amb l’objectiu de documentar-se sobre l’actriu Jean Seberg, musa de la Nouvelle Vague, de qui pretén escriure una biografia. L’autor amb un domini magnífic de les claus narratives farà de catalitzador d’una complexa trama que barreja història, política, art i una infinitat de cameos, referències artístiques i literàries que fan de Pinturas de guerra una obra imprescindible de lectura obligatòria que pot ser llegida des de qualsevol dels capítols, sense importar l’ordre, en un clar homenatge a Rayuela de Julio Cortázar.

És difícil descriure aquest còmic mastodòntic sense deixar-se coses al tinter. Comencem perquè visualment és espectacular, amb aquest traç ràpid, d’esbós a llapis i bolígraf i una estructura que s’allunya de la vinyeta tradicional i ens ofereix la imatge del típic quadern d’espiral, com si estiguéssim fent d’espietes al diari secret de la protagonista, la Karen Reyes, una nena de 10 anys que es veu (i es dibuixa) a si mateixa com una nena-llop. La història que està ambientada al Chicago dels anys 60 comença amb la nostra protagonista, una entusiasta dels monstres clàssics com Dràcula o el monstre de Frankenstein, fent de detectiu per resoldre la mort en sospitoses circumstàncies de la seva veïna supervivent de l’Alemanya nazi.

Directa, divertida i genial, en aquesta obra els monstres són reals i metafòrics, viuen a la imaginació, les pel·lícules i els còmics, però també caminen entre nosaltres.

Que dura és la vida de l’artista! Amb molta ironia i humor negre Anna Haifisch ens mostra a través del seu protagonista la poc glamurosa vida d’un artista.

Amb un dibuix senzill i colorit va desgranant un seguit de situacions que posen en evidència que dedicar-se al món de l’art no és tan bonic com pot semblar: precarietat laboral, falta d’inspiració, inseguretats, rebuig, desconeixement i incomprensió per part de familiars i amics són algunes de les dificultats a les quals un artista s’ha d’enfrontar.

Les històries recollides en aquest volum es van publicar entre setembre de 2015 i novembre de 2016 en la versió americana de la revista Vice.

Si vols llegir còmics d’aquesta autora alemanya o d’altres autors del seu país pots consultar el fons de còmic germànic de la biblioteca Francesc Candel.

Segona entrega de la saga El Sheriff de Babilonia protagonitzada pel Christopher Henry, un expolicia americà convertit en assessor militar.

Ens trobem davant d’un còmic de gènere negre que es desenvolupa en un escenari tan interessant com és l’Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein. Les intrigues i les mentides que la guerra a enterrat al desert aniran sorgint després que Henry decideixi investigar la mort d’un dels reclutes que estava entrenant per formar part de la nova policia iraquiana. Amb una trama molt ben narrada i un dibuix que ens fica en una atmosfera desolada King i Gerads aconsegueixen mantenir al lector en tensió esperant el proper gir de l’argument.

Aquest còmic fosc i esbojarrat barreja al seu títol i argument l’Alícia al país de les meravelles de Lewis Carrol i el Frankenstein a Sussex de H.C Artman, però dins de la trama també podem trobar altres referències a Verne, Melville, Voltaire o Nietzsche entre d’altres.

L’Alícia cau a un món oníric perseguint al conill, que li ha promès ensenyar-li una edició il·lustrada de Frankenstein a Sussex. I en aquest món trobarà tots els personatges de Lewis Carroll, però també al monstre que va sorgir de la imaginació de Mary Shelley. Amb un dibuix senzill i surrealista en negre i blau, Nicolas Mahler ens endinsa a un món de malson i perill on podem trobar moltes històries dins d’un mateix volum.

Un fascinant recorregut de 562 pàgines per la biografia/vida d’Andy Warhol, un dels artistes més influents del segle XX. El còmic es divideix en 10 parts. Cadascuna comprèn un període de la vida de l’artista: des dels seus orígens humils, dins una família d’immigrant de l’Est d’Europa a Pittsburgh, fins a arribar al cim de la seva popularitat. L’obra ens mostra a un Warhol enginyós, sense por a la repetició, obsessionat amb el consumisme i el culte a les celebritats. Typex captura molt bé l’extraordinària vida del rei de l’Art Pop gràcies a una exhaustiva documentació. L’estil gràfic canvia radicalment a mesura que avança l’obra… L’autor reflecteix una panoràmica de l’home i de l’artista; des dels còmics que el van marcar durant la infància, fins que es va convertir en un dels artistes més populars del món i la seva influència en la cultura actual. Aquest llibre és un retrat memorable de la cultura pop del segle XX i de les estrelles que la van definir. Per als que no són grans admiradors de Warhol, probablement, és una obra massa llarga i densa; però per aquells que estan interessats en la seva vida i en el seu art, aquest podria ser exactament el llibre que estan buscant. Si no us l’han regalat aquest passat Nadal, val la pena fer l’esforç d’adquirir-lo. I si no, sempre el podeu trobar a les biblioteques!

L’increïble mon de Gumball, que ja hem gaudit com a sèrie d’animació, salta al paper, conservant tota la seva frescor, irreverència i diversió. Poques sèries poden presumir d’estar dirigides a un públic tan ampli: nens, joves i adults, cadascú pot trobar coses del seu interès i influències i bromes amagades.

Atelier of the Witch Hut comença com l’enèsima història de l’escollit, però ens enganya: La Coco és una noieta que somia fer màgia, sabent que és impossible, perquè ella no pertany a l’elit dels mags, però el destí la posarà en mans d’un mag que la prendrà com aprenent i li revelarà un gran secret sobre la màgia que la posarà en perill a ella i a tothom que la rodeja. Una història plena d’intriga i aventura, amb un dibuix extraordinari.

Una modista talentosa i un príncep hereu arriben a un acord. Frances mantindrà el secret de Sebastian i dissenyarà vestits enlluernadors, per Lady Crystallia, l’alter ego del príncep, qui ràpidament es convertirà en una icona de la moda parisenca del segle XIX. Frances accepta cooperar, a canvi d’una generosa remuneració i del compromís que l’ajudarà a assolir el seu somni de trobar l’èxit com a dissenyadora. Però per mantenir el secret, un príncep a qui agrada posar-se vestits femenins, totes dues identitats s’han de mantenir en secret… No obstant això, aquest no és un conte de fades on la noia renuncia al seu somni pel bonic príncep. Frances té ambicions i no les podrà posposar eternament per protegir, ara ja, el seu amic.

El còmic explora temes com no viure una mentida i no tenir por de mostrar-te al món tal com ets. Ni més ni menys que el poder de l’acceptació, de creure en tu mateix i ser fidel a qui ets. Combina amb molta harmonia elements dels contes tradicionals amb idees i sensibilitats actuals. Una nova era de contes de fades, històries poc convencionals i lleugerament irreverents, amb l’acceptació i l’empatia prenent protagonisme.

Publicat a:

 
En aquest volum es recullen algunes de les vinyetes de Töpffer, Cham, Doré i Petit, quatre dels grans noms de l’inici de la historieta a Europa.

Si ens centrem en l’obra que ens ocupa Les travaux d’Hercule de Doré, ens trobem amb una obra que l’autor va dibuixar quan només tenia 15 anys, per il·lustrar aquesta història mitològica de manera caricaturesca. El llibret amb les litografies va ser publicat pel Journal pour Rire i constitueix un dels precedents del còmic actual.

A Matar a mi madre, la llegenda del còmic Jules Feiffer ret homenatge a clàssics del gènere negre com Dashiel Hammet o Raymond Chandler. Femmes fatales, boxejadors amb mala sort, adolescents esgarriades, detectius alcoholitzats i estrelles de Hollywood que amaguen secrets inconfessables creuen els seus camins en una història frenètica, cínica i tremendament divertida.

Batman: Tierra Uno

Homes que fan el bé en un món embogit

El més simple pot ser el més inquietant. El dibuix de Drnaso és simple, gairebé esquemàtic, com un estil de línia clara reduït al mínim més indispensable. I la història? Americans de classe mitjana-baixa d’un d’aquests llocs indistingibles entre molts d’altres al centre d’aquell país. Tenim famílies prototípiques i llocs clònics, i tots els malsons que poden tenir, la por, la comercialització de la por, el crim, la sexualització de tot… en un entorn malaltís que l’estil gràfic no fa més que tornar encara més inquietant. Un còmic estrany, que enganxa sense que puguem dir perquè, i que deixa un regust amarg, de mal rotllo, com si poguéssim pensar que nosaltres estem molt a prop del que s’explica, com si ens semblés que un còmic semblant es podria fer sobre les nostres vides. I aquest pensament fa por, molta por.

Amb un dibuix captivador i ple d’expressivitat Claire Fauvel dóna vida al relat de Julia Billet sobre la Segona Guerra Mundial. És la història d’una nena, la Rachel, que ha de perdre moltes coses durant el conflicte, entre d’altres el seu nom quan ha de passar a dir-se Catherine per fugir dels nazis que han ocupat París i persegueixen els jueus i, per tant, d’alguna manera també és una pèrdua d’identitat. Però també és una història d’esperança, perquè durant la seva estança a la Maison de Sèvres, on els seus pares la van deixar per protegir-la, la Rachel s’aficiona a la fotografia i això li proporcionarà una manera d’expressar-se i d’explicar i deixar testimoni d’allò que ha presenciat. Una història vitalista que enganxa des del primer moment.