Castanyer, Olga. Enséñale a decir no. Pozuelo de Alarcón : Espasa Calpe, 2009

Parlem de respecte, autoestima i assertivitat  però, i aquesta és la novetat, enfocat als nens. L’objectiu perseguit és ser nens/adults feliços, segurs i ferms en els nostres actes quotidians i les nostres decisions… una pretensió que com a pares, mestres  i persones grans, es una de les nostres aspiracions més intimes i omple sovint els divans dels psicòlegs.

La doctora Castanyer ens parla dels components de l’autoestima com l’amor incondicional, es a dir, sentir-se estimat en qualsevol moment, circumstància i acció. La sensació de seguretat no es menyspreable, les nostres opinions, interessos, orientacions i preferències no ens han de fer sentir insegurs i l’estimació dels pares és fonamental, per nosaltres mateixos, sense més condició. Valem simplement per ser persones, per existir i per sentir, sense cap judici de valors… Carai! M’estic posant com el meu psicoanalista com apuntaria qualsevol americà!!!

La idea que tenim de nosaltres és fonamental per aconseguir un benestar diguem-ne mental… ‘La caridad bien entendida empieza por uno mismo’ Us sona aquest refrany castellà tan comút? Doncs, es tracta de posar-lo a la pràctica amb seguretat, sense pors i estimant-nos com allò important que som.

‘Se trata de respetar nuestros derechos en todo momento, pero sin faltarle al respeto a los demas. Para ello, solo podemos guiarnos por criterios internos nuestros y no estar siempre pendiente de la reacción de los demás, los criterios de los demás… A la vez, no podemos ni debemos imponer nuestros criterios a la fuerza en los demás’. Pàg. 190-191, els subratllats són nostres.

Quines conductes ens fan ser assertius us preguntareu…. Unes quantes orientacions que es poden traslladar als menuts:

• Dir no a allò que és contrari a les nostres opinions o maneres de fer o d’entendre el món i les coses.

• Realitzar demandes expresses: vull allò… prefereixo això altre…, demanar un canvi de conducta o mostrar l’existència d’un problema, demanar una acció concreta que sentim que mereixem.

• Autoafirmar-se, exigir el nostre dret a ser escoltat, respectat i atès.

• Resoldre conflictes en positiu de manera que es respectin totes dues parts. Reaccionar satisfactòriament davant les crítiques i fer-les també de manera respectuosa amb les opinions i sentiments dels altres i, una cosa molt i molt important, negociar els acords.

• Expressar sense embuts els sentiments tant els positius com els negatius. Ui, ui, em direu que a això no estem gens acostumats!! Doncs apa! Anem practicant. ‘Que es tarde y viene lloviendo’ (je,je)

Tot aquest ‘rotllo’ amb una lògica ‘apostoflant’ (utilitzant el mot que ha fet famós en Jordi Robirosa, comentarista esportiu a TV3) ens ajuda a transmetre als nens com anar per la vida respectant i respectat-nos per aconseguir la felicitat.

Molta sort a totes/tots, grans i menuts!