Rod shaped bacteria

Des de fa uns anys s’ha anat creant una crisi sanitària que amenaça a produir efectes molt greus: l’anomenada crisi dels antibiòtics.

No és que la crisis dels antibiòtics sigui exclusivament un problema per al futur. Les conseqüències presents de l’ús abusiu dels antibiòtics són ben reals i preocupants. Però de seguir la tendència actual, l’Organització Mundial de la Salut estima que per al 2050 l’abús dels antibiòtics matarà més gent que la més temuda de les malalties actuals, el càncer.

Per a parlar d’aquest greu problema, al seu dia la biblioteca Xavier Benguel va acollir la xerrada Antibiòtics: ús i abús, una conferència dintre de la iniciativa Un Mar de Ciència, una sèrie de cafès científics organitzats per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) en col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i les Biblioteques de Barcelona. (Aquí al Bibarnabloc vam recollir en  entrada una altra de les xerrades d’un Mar de Ciència: Immunoteràpia: la gran esperança contra el càncer)

La xerrada va anar a càrrec de Juan Pablo Horcajada, Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de Recerca en Patologia Infecciosa i Antibioteràpia (IPAR) de l’IMIM; i de Santiago Grau, Cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar.
 

El Dr. Juan Pablo Horcajada
El Dr. Juan Pablo Horcajada

 
El Dr. Santiago Grau
El Dr. Santiago Grau

 
A continuació us oferim unes preguntes sobre la crisi dels antibiòtics que el Dr. Grau va tindre l’amabilitat de respondre’ns; a la pàgina web del IMIM podreu trobar les presentacions utitzades pel Dr. Grau i el Dr. Horcajada, a més d’imatges de l’acte.
 

Entrevista amb el Dr. Santiago Grau

 
Per a moltes persones el problema de l’abús dels antibiòtics es resumeix en que “ens fem resistents” als mateixos. És cert?

No. Les persones no es fan resistents als antibiòtics. Són els bacteris els que es fan resistents a aquests fàrmacs. S’ha de destacar que l’organisme humà està ple de bacteris, molts d’ells beneficiosos. El problema es produeix quan s’abusa d’antibiòtics perquè produeixen la mort dels bacteris sensibles i sobreviuen el resistents. Aquests darrers són potencialment infectants per a la persona que fa de portador.
 

Alguns llibres sobre evolució biològica presenten el cas de les bactèries i dels antibiòtics com a un exemple pràctic de que la teoria de Darwin de la selecció natural és “més que una teoria”. Per què?

Els bacteris existeixen des de fa milions d’anys. Sempre han hagut bacteris resistents a alguns antibiòtics. L’ús excessiu d’aquests fàrmacs ha eliminat els bacteris sensibles i s’han seleccionat, només per supervivència, aquells que eren resistents. Aquest tema té molt a veure amb la teoria darwiniana. El gran problema és que la resistència s’ha incrementat en un període de temps molt petit respecte a l’evolució de les especies. Concretament, des de l’aparició de la penicil·lina i les sulfamides pel tractament de les infeccions a mitjans del segle passat.
 

Són moltes les veus d’alarma que avisen sobre l’agreujament del problema de l’abús d’antibiòtics. En termes generals, quina és la situació actual comparada amb, diguem-ne, fa 15 anys?

La situació va empitjorant molt ràpidament. En determinats antibiòtics com la ciprofloxacina que s’utilitza molt pel tractament de la infecció urinària, les resistències han augmentat en pocs anys deixant el seu ús molt limitat.
 

A què es deu aquest canvi de situació?

A que s’han anat acumulant bacteris resistents sense que hagi hagut un paral·lelisme amb el descobriment de noves molècules per neutralitzar el problema, situació que s’havia anat resolent fins els darrers 30-40 anys del segle XX.
 

El passat 2016 sorgia la noticia de que s’havia descrit una bactèria als EEUU resistent a tots els antibiòtics coneguts. S’ha localitzat aquesta bactèria a més indrets del món?

Aquesta situació s’ha descrit en un número molt limitat de casos. Un cas molt rellevant es va descriure a Nevada (USA) a l’any 2016. Una dona va patir una sèpsia provocada per una soca de un bacteri (Klebsiella pneumoniae) que presentava resistència front els antibiòtics més potents, els carbapenèmics. Aquesta pacient havia fet un viatge des de l’India a on, probablement, va adquirir la infecció. Es van provar un total de 14 antibiòtics diferents per tractar-la però no van funcionar i va morir. No és una situació habitual però sí preocupant.
 

Hi ha països on el problema de la resistència als antibiòtics sigui especialment greu?

Els països del sud d’Europa presenten unes taxes de resistència superiors als països del nord d’Europa. Aquesta situació es deriva d’un major control i una millor pràctica a l’ús d’antibiòtics al nord que al sud d’aquest continent. De entre els pitjors països, en quan a resistències bacterianes, destaca Grècia possiblement demostrant que és el que ha introduït un control menys estricte sobre la prescripció antibiòtica.
 

De quines maneres es pot estendre per la geografia una bactèria resistent als antibiòtics?

De moltes maneres, per contacte entre persones, amb els animals incloent els de companyia, els aliments, les aigües, etc. Com a curiositat, s’ha descrit l’extensió d’un bacteri (un tipus d’estafilococ resistent) a USA per contacte entre jugadors de la Super Bowl quan juguen el partits.
 

Quina és la situació de la resistència als antibiòtics a Catalunya?

Preocupant i similar a altres zones de l’estat espanyol. A vegades es troben diferències entre àrees molt properes i sense dubte entre diferents hospitals. Sembla que aquells que introdueixen més mesures de control disminueixen la taxa de bacteris resistents.
 

Quin és el paper dels pacients en la crisi dels antibiòtics? I dels metges?

Per part dels pacients, evitar l’autoadministració d’antibiòtics, la compra d’aquests fàrmacs sense recepta a les farmàcies i la pressió sobre els metges per obtenir una recepta vàlida.

Per part dels metges, evitar, sempre que sigui possible, la prescripció d’antibiòtics quan un pacient presenta simptomatologia tipus refredat ja que aquests estan produïts per virus i aquests microorganismes no s’afecten per la presa d’antibiòtics ja que aquests fàrmacs no són actius front els virus.
 

És cert que l’alimentació és en bona part responsable de la crisi dels antibiòtics?

No està del tot demostrat però s’ha relacionat que l’ús d’antibiòtics en veterinària pel creixement del bestiar pot ser la causa del desenvolupament de resistències bacterianes que desprès arribaran a l’home.
 

Consumir productes “ecològics” és més saludable en aquest sentit?

No està demostrat. Penso que amb la resposta anterior s’explica aquesta. De totes maneres si l’aviram i altres animals pel consum humà no estan tractats amb antibiòtics probablement disminuirà la selecció de resistències. Però, insisteixo, és un tema que està sota investigació i que ha donat resultats contraposats.
 

És cert que la investigació d’alternatives als antibiòtics que ja coneixem no és tant activa com seria desitjable ? Per què?

Probablement, la recerca que s’està fent en altres camps de la medicina com per exemple, el càncer, doni lloc a un canvi de l’abordatge de les infecciones i que en un futur no es tractin amb antibiòtics sinó amb altres substàncies com els bacteriòfags (material genètic preparat per matar bacteris) o també immunoteràpia. Tot es qüestió de que els països facin una inversió en aquesta àrea ja que, en aquests moments, es poc rendible i els recursos s’estan desviant a altres patologies de la que s’obtenen beneficis econòmics més importants.
 


Si voleu saber més sobre els antibiòtics, el seu ús i el seu abús, us recomano tres fonts addicionals a les que val la pena que feu una ullada.

En primer lloc, el llibre La Resistencia a los antibióticos: la amenaza de las superbacterias de Jesús Oteo Iglesias, metge especialista en microbiologia clínica, que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona:

Des de fa uns anys s’ha anat creant una crisi sanitària que amenaça a produir efectes molt greus: l’anomenada crisi dels antibiòtics.

 
Oteo Iglesias, Jesús La Resistencia a los antibióticos : la amenaza de las superbacterias / antibiotics

Oteo Iglesias, Jesús
La Resistencia a los antibióticos : la amenaza de las superbacterias

Madrid : Los Libros de la Catarata : Instituto de Salud Carlos III, cop. 2016

 
La segona font que us recomano és un article del mateix Oteo que en cert sentit és una condensació de la temàtica del seu llibre: La resistencia a los antibióticos y el paradigma de la evolución. És, doncs, una bona manera de prendre un contacte bàsic amb la problemàtica dels antibiòtics.
 
Finalment la tercera font recomanada és una sèrie de tuits del compte de Twitter Gram Positivo. Hi trobareu interessants dades sobre la seguretat alimentària pel que fa a la presència d’antibiòtics i sobre la magnitud de la resistència als mateixos.

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.