Ada

Ada
Ada, entomòloga. Sóc l'Eva Járboles de la Jaume Fuster.
Ada
Ada, entomòloga. Sóc l'Eva Járboles de la Jaume Fuster.

Guies

No s'ha trobat res

Ressenyes

Juan Rulfo

100 anys de Juan Rulfo: la veu de la terra

Así nos han dado esta tierra. Y en este comal acalorado quieren que sembremos semillas de algo, para ver si algo retoña y se levanta. Pero nada se levantará de aquí. Ni zopilotes. Uno los ve allá cada y cuando, muy arriba, volando a la carretera; tratando de salir lo más pronto posible de este blanco terrenal endurecido, donde nada se mueve y por donde uno camina como reculando» (Nos han dado la tierra. El llano en llamas, p. 8)   La terra erma de Juan Rulfo, o simplement la terra, és la protagonista absoluta de la seva breu i...
Yasmina Reza - Babilònia

Babilònia, de Yasmina Reza

Reza, Yasmina Babilònia Barcelona : Anagrama, 2017 Babilonia Barcelona : Anagrama, 2017   En Tot esperant Godot, Estragó li pregunta a Vladimir «i si ens pengéssim?», pla amb el qual Vladimir sembla estar d’acord: «Fóra una manera de trempar», diu. El pla de suïcidar-se els entusiasma, i encara que no arribin a portar-lo a terme només de pensar-hi es posen una mica més contents. La gràcia de la pregunta radica, és clar, en proposar un pla final com una ocurrència qualsevol: tan irreversible és l’acte de matar-se com el d’anar a una festa. Yasmina Reza, sovint comparada amb Samuel Beckett (a la Sorbona existeix un cicle...
Rachel Cusk

A Contraluz, de Rachel Cusk i la perspectiva aniquilada.

Cusk, Rachel. A contraluz Barcelona : Libros del Asteroide, 2016   L’últim dels llibres de Rachel Cusk publicats a Espanya, A Contraluz (Libros del Asteroide, 2016), està narrat per una escriptora que viatja a Grècia per impartir un curs d’escriptura. El títol original, Outline, significa contorn. I és que de la protagonista d’aquesta història només podem percebre això, el seu contorn, la línia que delimita l’intern de l’extern. I mentre que l’intern es manté durant tota la narració com una densa i inescrutable ombra, l’extern, un cor de veus d’uns deu personatges que li expliquen prolixament les seves vides, la conformen, la creen, la tanquen i l’oculten als nostres...
La casa de las bellas durmientes - Yasunari Kawabata

La casa de les belles adormides de Yasunari Kawabata

Kawabata, Yasunari La Casa de las bellas durmientes La casa de les belles adormides Barcelona : Viena, 2007   “Quan se senti massa trist per matar-se tot sol, no se n’estigui, doncs!” Aquesta és la lapidària frase que li diu la senyora de la casa a Eguchi, un home de 67 anys que acudeix a sufocar la seva solitud entre els plecs de la bellesa femenina i que acaba recorrent un viatge revelador pels abismes de la memòria. La magistral obra de Kawabata no ha resistit ni un sol dels (lamentables) intents de traduir-la a llenguatge cinematogràfic, fet molt simptomàtic...
Oso - Marian Engel

Oso o l'esplendor de la vida salvatge, per Marian Engel

Engel, Marian. Oso Madrid : Impedimenta, 2015 “Todos queremos ser Robinson Crusoe, y quedarse en Robinson a medias resulta casi insoportable“ Lou, la protagonista d’aquesta insòlita història, abandona el seu desoladorament avorrit treball com arxivera per passar uns mesos en una mansió perduda en una minúscula illa del nord de Canadà, on trobarà dues coses: una magnífica biblioteca per catalogar i el partenaire que mai ha tingut, un ós. De la narradora d’aquesta febril història amb prou feines se’ns dóna cap detall, excepte un parell d’instantànies en un mirall ovalat. De l’ós, en canvi, sabem que és un mascle ja madur...
Un hombre enamorado - Karl Ove Knausgard

Karl Ove Knausgård: la vida en directe

Knausgård, Karl Ove Un hombre enamorado Barcelona : Anagrama, 2014 Últimament no surto de casa sense Un hombre enamorado sota el braç, el segon tom de la magnifica sèrie Mi lucha de l’escriptor noruec Karl Ove Knausgård, exhibint, com si em pertanyés, aquest rostre bell i turmentat, esbiaixat de cicatrius minúscules. Ni jo, ni els milers de lectors fascinats per la seva prosa minuciosa, reflexiva, tosca, brillant, magnífica i avorrida, sense contradicció, que va explicant la seva pròpia vida gairebé a mesura que la va vivint, o viceversa. Després de la publicació del primer tom d’aquesta “proustianada” escandinava, es va declarar en...
portada

Citius, altius, fortius.

En aquests temps abduïts per una mena de síndrome de Mourinho que enterboleix fins a les tertúlies més denses, és d’agrair la publicació de Citius, Altius, Fortius. I amb major motiu si tenim en compte que els pronunciaments “crítics” dels intel·lectuals dels segle XX sobre l'esport gairebé sempre s’han formulat des de perspectives deutores de les concepcions clàssiques o humanistes de la cultura física, quan no des del tradicional menyspreu de les èlits intel·lectuals per l’activitat corporal, alienes en tot cas a la crítica social moderna. De fet, si aquest llibre reivindica alguna cosa és l’esperit crític i lúdic que l’esport perverteix i anul·la.