Aquest any l’acte institucional de la Diada homenatja les biblioteques catalanes amb motiu del centenari de la creació de la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya.
Les actrius Mercè Pons, Sílvia Bel i Rosa Renom llegiran textos escrits pels bibliotecaris i bibliotecàries; concretament, de les biblioteques de Sallent; de Valls; de Figueres, i de tres biblioteques de la ciutat de Barcelona la Pere Vila, Ignasi Iglésias i Francesca Bonnemaison.
La nostra recomanació d’avui la dediquem a aquest llibre que reprodueix una part dels dietaris escrits per la directora de la biblioteca Pere Vila, Rosa Sarrado, i la seva auxiliar, Concepció Múnera entre els anys 1933 i 1939.
Els diaris tenien per objecte explicar les tasques quotidianes desenvolupades a les biblioteques, i combinaven descripcions professionals dels mètodes de treball amb el relat personal del que havia passat aquell dia.
La lectura d’aquests diaris ens permet conèixer, les normes establertes, els lectors que freqüentaven la biblioteca i les seves preferències de lectura, la mentalitat de les bibliotecàries, així com els mètodes de treball, i les relacions amb els lectors.
Vegeu sinó alguns dels comentaris que s’hi feien.
En relació a la inauguració la bibliotecària pensa que millor que no hagi vingut molt “poble” perquè així no se li altera l’ordre de la sala:
En relació a les condicions per utilitzar el servei de préstec un lector opina que són massa estrictes i expressa aquesta opinió:
La lectura del diari ens permet copsar també com era el dia a dia durant la guerra i com els fets que succeïen, tenien el seu trasllat al dietari. Els diaris que escrivien les bibliotecàries esdevenen, una eina de recuperació de la memòria històrica, i a través dels relats d’aquestes dones podem conèixer experiències laborals i de vida d’un període concret de la nostra història.
“Els onze mesos que restà tancada la biblioteca al final de la guerra separen dos mons. Després de les notes del 24/12/1938 hi ha un full en blanc, passem aquest full i ens trobem amb un canvi de llengua i de societat”
Podeu consultar els diaris originals al repositori Memòria Digital de Catalunya “Testimonis bibliotecaris”.
8 Comments
Quina delícia! Segur que val molt la pena llegir aquest llibre. Moltes gràcies per a recomanació!
Aquests fragments d’història personal i íntima sempre resulten molt esclaridors per entendre el passat- Moltes gràcies!
L’obra de Mary Shelley, Frankestein, es un clàssic de la literatura universal. La pel.licula de Gonzalo Suárez fa una recreació molt meritòria de la trajectoria vital de la Mary.
M’agrada molt el llibre.
Al Frankenstein de Mary Shelley li ha fet molt de mal Hollywood. Vaig llegir-lo fa temps en la traducció del Quim Monzó i és magnífic, filosòfic i esfereidor. Molt molt recomanable.
Totalment d’acord Maria Teresa, res a veure amb el Frankenstein que ens mostren a les películes.
Apasionant llegir a Mary Sehelley, enganxa desde la primera pàgina.
Hola! Sóc una lectora italiana i visc aquí fa uns anys. Començo a apassionar-me a la literatura catalana, m’agrada molt! M’agradaria llegir novelles modernes de escriptores catalanes. Gràcies per aquest bloc, crec que hi trobaré moltes coses. Qualsevol suggerència per part dels altres lectors seria benvinguda. Salutacions.
La pel·lícula explora els nexes inquietants entre l’obra de la creadora (Mary W. Schelley) i la seva vida. Impactant!
M’estic llegint aquest llibre, i la veritat és que em sembla molt interessant el fet de poder viure aquella etapa, mitjançant el relat de persones que el van viure de primera mà.