Johnson, Steven. Las buenas ideas: una historia natural de la innovación. Madrid: Turner, 2011

Hi ha la creença que la innovació neix de genis brillants aïllats que tenen de sobte una idea. A continuació només cal desenvolupar-la. I també que actualment la innovació té un entorn industrial, és a dir, que es desenvolupa bàsicament mitjançant empreses. Doncs bé, Steven Johnson ens mostra que aquestes creences no són pas les vies d’innovació més comunes. Certament algunes etapes històriques són paradigma d’aquestes vies de desenvolupament de les invencions. Malgrat tot coexisteixen amb les formes més majoritàries que en aquest article us mostrem. Com neixen les innovacions?

Les bones idees sovint neixen de pressentiments que tenen orígens diversos. Berners-Lee, el pare de World Wide Webs, tenia al cap una escena familiar: com aconseguir una enciclopèdia com aquella que el seu pare li havia ensenyat, però computeritzada. La idea li venia des de ben petit i va treballar per establir connexions entre documents desats en diferents ordinadors utilitzant vincles d’hipertext. Loewi va establir la natura electroquímica de la comunicació nerviosa a partir d’un somni, però el pressentiment original per a realitzar l’experiment adequat l’havia formulat disset anys abans. Els pressentiments no són ràpids, com tampoc no ho són l’experimentació i el desenvolupament. Cal prendre notes de les idees que tenim perquè el cervell les arxiva i les va treballant lentament.

Les idees sovint vénen de camps híbrids, és a dir, de nocions de diferents disciplines; per això és important la interdisciplinarieta i el desenvolupament de diferents habilitats, encara que siguin totalment diferents. La incubadora de Tarnier va prendre forma a partir d’una visita d’aquest metge a una granja d’aus. Els pollets s’escalfaven mentre intentaven fer els primers passos.
Calen també xarxes líquides, diàlegs amb altres persones que ens obrin possibles vies en les nostres idees. L’entorn és absolutament essencial. Els «cafès» han fet molt de bé al naixement de bones idees. Els entorns professionals col·laboratius funcionen com esculls coral·lins on cristal·litzen idees mitjançant hipòtesis i treballs fecunds d’altres persones.

No s’ha de tenir por de l’errada. La bombeta és el resultat de més de noranta intents fallits, però l’èxit compensà tots els errors anteriors. Fins i tot una equivocació com la de Fleming, que no va llançar a les deixalles una placa de Petri trencada, li va permetre observar com una floridura introduïda a l’atzar eliminava les bactèries del cultiu. Aquesta floridura seria la penicil·lina.

Cal anomenar també l’exaptació com una conseqüència de l’adaptació al medi. L’exaptació és la transformació inicial d’alguna cosa per accident o per adaptació al medi. Es creu que els primers animals voladors sorgeixen quan les ales, que eren òrgans originaris per a una altra finalitat, es comencen a utilitzar per a enlairar-se. Watson i Crick, pares de l’ADN, desxifren el codi a partir de la metàfora de la doble hèlix.

Haurem de seguir el consell de l’autor i tenir ben a prop una llibreteta. La idea pot arribar des de qualsevol matèria, fet i en qualsevol moment. Després queda un lent camí de trobades amb altres: molta col·laboració en xarxa i empenta.