A les Biblioteques trobaràs:

Mozart, Wolfgang Amadeus. Don Giovanni . UK : Opus Arte ; Barcelona : Fundació Gran Teatre del Liceu, 2006 [Director d’escena, Calixto Bieito]

Al GREC. Festival de Barcelona

Bieito, Calixto ; Rosich, Marc. Voices.
el 19 de juny a les 18:30 i 21 h.; 20 de juny a les 21 h. Teatre Romea

Calixto Bieito (Miranda de Ebro, 1963) participa aquest any en dos muntatges al GREC. Per una banda trobem Voices, una coproducció del Betty Nansen Teatret de Copenhaguen i el Festival Internacional de Bergen. Es representa en danès sobretitulada en català, i on les històries són confessions de tot tipus extretes de diferents textos on la base és parlar de l’existència dolorosa de l’home a partir d’uns personatges que veuen proper el final de la seva vida. L’adaptació també corre a càrrec de Marc Rosich, un dels dramaturgs en alça del teatre català actual.

L’altre espectacle és Desaparecer a partir de textos d’Edgar Allan Poe, on Bieito torna a dirigir a Juan Echanove després de l’èxit de Plataforma estrenada al 2007 i basada en la novel·la de Michael Houellebecq. A escena també hi trobem una de les veus més interessants del panorama actual, Maika Makovski.

Calixto Bieito és un dels directors amb més projecció europea participant en diversos festivals europeus i dirigint diverses companyies europees. Des de 1999 ha estat el director del Teatre Romea de Barcelona, dotant a aquest Teatre d’una programació sòlida i envejable. El seu lloc l’ocuparà la pròxima temporada un altre dels directors amb nom propi a l’escena catalana, Julio Manrique (Barcelona, 1973).

Calixto Bieito ha tingut la sort d’alternar la direcció d’escena d’òpera, teatre i sarsuela i ha impartit cursos de direcció i interpretació escènica a Europa. Per ell el teatre li ha donat “una llibertat mental que mai havia imaginat”.

El seu teatre pretén arribar al major nombre de públic i experimentar amb públics de diferents nacionalitats emocions, pensaments, desitjos i provocacions. En alguns sectors no ha estat gaire ben vista la seva “renovació” dels clàssics però realment el que Bieito fa és “connectar amb el temps en que visc i treballo”. Per exemple, pot una Celestina regentar un prostíbul del Raval on uns músics toquen rumba catalana? La resposta és si i sense alterar un clàssic entre els clàssics.

A Biblioteques de Barcelona podeu trobar l’òpera Don Giovanni de Mozart amb direcció escènica de Calixto Bieito. Aquesta òpera es va estrenar al Liceu l’any 2002 i va rebre aplaudiments i pitades per parts iguals. El muntatge va ser una coproducció en el Liceu, la English National Opera i l’Òpera Estatal de Hannover. La versió es presenta plena de violència, drogues i sexe i per tal de no ofendre als abonats al Liceu es va excloure de l’abonament anual. Qui la volia anar a veure l’havia d’escollir… La versió de Bieito proposa la transformació d’una obra del segle XVIII situada a Sevilla, a una Barcelona de finals del segle XX i rememora un assassinat real comès a la Vila Olímpica. Giovanni ja no és un aristòcrata seductor sino un jove que viu la seva vida al límit a base de drogues, alcohol i sexe. És un Don Giovanni destructiu al qual l’acompanyen un grup d’amics que li riuen les gràcies en les seves nits de festa interminable. Beito però, manté la música de Mozart sense cap mena de canvi en aquesta òpera que va ser estrenada l’any 1787 al Teatre Nacional de Praga. Avisem, però, que no és la seva millor òpera…

 [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=uwKS6XCq6_Q[/youtube]

A les Biblioteques també trobaràs altres documents relacionats com:

Shakespeare, William. La Tragèdia de Macbeth. Barcelona : Columna, 2002 [Posada en escena de Calixto Bieito]

Schiller, Friedrich von. Don Carlos. Madrid : Centro Dramático Nacional, DL 2009 [Direcció de Calixto Bieito]

Máscaras [enregistrament vídeo]. Barcelona : Cameo , cop. 2010 [Calixto Bieito fa d’actor secundari]