Al físic, divulgador científic i museòleg Jorge Wagensberg li agrada repetir un dels seus aforismes: la realitat no té cap culpa dels plans d’estudis que s’acorden a les escoles i les universitats. Com a exemple, com diu a una columna d’El Periódico:
Per comprendre una cosa tan simple com la natació d’un peix en la seva plena complexitat, s’ha de tenir en compte la hidrodinàmica, la hidrostàtica, l’anatomia, la ictiologia, la fisiologia, l’etologia, l’ecologia, la bioquímica, la biologia evolutiva, la paleontologia, la termodinàmica, la simulació numèrica o la teoria del caos…
Wagensberg té raó: els fenòmens del món poden rebre l’atenció de diverses disciplines del coneixement, sent possible que cadascuna d’aquestes disciplines aporti quelcom nou al coneixement de l’objecte d’estudi. En general, es compleix que com més complex és el tema d’estudi, més probable és que trobem diferents disciplines interessades. Un bon exemple de fenomen complex que rep l’atenció de diverses disciplines és el pensament.
En els darrers anys, tot un corrent de la psicologia s’ha interessat pels errors que les persones cometem quan pensem. Parlo de, per exemple, errors de memòria, a l’hora d’atribuir causes i diferenciar efectes, o a l’hora d’estimar la probabilitat dels successos, o pel que fa a la percepció de les nostres capacitats,… La investigació ha revelat que acostumen a ser errors automàtics, molts d’ells inconscients, però que s’expressen de manera constant a la nostra vida. La majoria d’aquests errors reben el nom de biaixos cognitius.
En l’àmbit social també hi ha certa preocupació per la qualitat dels discursos als quals estem exposats. Des d’àmbits com la política, la publicitat, els mitjans de comunicació o a les nostres interaccions personals (amb les nostres parelles o amics/amigues, familiars, companys/es de treball,…) se’ns presenten constantment arguments per a defensar o atacar les més diverses idees. També la psicologia ha mostrat que molts d’aquests discursos afecten en grau elevat la manera com interpretem el nostre món i als altres, o com ens sentim.
Un altre àmbit d’estudi candent són les emocions. Què vol dir “emoció”? Com es produeixen o es contagien? Com poden les emocions alterar la nostra manera de pensar? Quin és el seu paper en la presa de decisions? De nou, bona part de la investigació psicològica actual busca donar respostes a preguntes com aquestes, amb l’ajut d’un altre camp d’estudi candent, la neurociència.
Us proposo obres de ciència que il·luminen de diverses maneres aquestes àrees, però també veurem què ens poden dir al respecte la sociologia o la filosofia. A més, dedicaré un altre article a recomanar-vos obres que analitzin les conseqüències socials del coneixement i de la seva difusió.
Us ofereixo un grapat d’obres excel·lents que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona, un itinerari personal per aquests tres grans blocs relacionats amb el pensament:
- 1- Racionalitat
- 2- Argumentació
- 3- Emoció
Tot plegat, un camí de ciència a través del pensament.
1. Racionalitat

Les trampes del desig: els impulsos irracionals que influeixen en les nostres decisions quotidianes
Barcelona : Columna, 2008
L’àmbit del consum, de les compres, és potser un dels que potser mostra millor la irracionalitat de les nostres decisions. O això és el que creu el psicòleg Dan Ariely, que en aquest llibre es pregunta qüestions com l’efecte del preu, de les expectatives o fins i tot de l’excitació sexual sobre la presa de decisions. I tot amb un saludable bon humor.

Los Desafíos de la memoria
Barcelona : Seix Barral, 2012
La memòria és una eina fonamental per al pensament. Entendre com funciona, i quines són les seves debilitats i fortaleses, pot ajudar-nos en la tasca de pensar millor. Foer ens ofereix una panoràmica de la nostra memòria, repassant qüestions com l’origen de les tècniques mnemotècniques o allò que la ciència ens pot desvetllar sobre la capacitat de recordar.

Decisiones instintivas: la inteligencia del inconsciente
Barcelona: Ariel, 2008
Bona part de les decisions que prenem tenen lloc de manera inconscient. Gigerenzer ens mostra que aquests impulsos tenen la seva lògica, i que segueixen regles pròpies. Un recorregut per la intel·ligència inconscient, i com aquesta ens ajuda a adaptar-nos a les més diverses situacions.

Decisiones, incertidumbre y el cerebro: la ciencia de la neuroeconomía
México D. F. : Fondo de cultura económica, 2009
La neuroeconomia és un camp que vol explicar com els humans prenem decisions, en la convicció que el comportament econòmic pot ajudar-nos a entendre com funciona el cervell. El llibre de Glimcher va ser la primera obra a utilitzar el terme “neuroeconomia”, un intent d’assegurar els fonaments de la neurologia en l’economia.

Las Trampas de la mente: por qué miramos sin ver, olvidamos las cosas, y creemos estar por encima de los demás
Barcelona : Kairós, cop. 2010
Una obra de títol ben significatiu: el periodista Joseph T. Hallinan ens convida a endinsar-nos en els errors quotidians que cometem a causa de la manera de treballar dels nostres cervells. I això amb l’esperança que tots ens podríem beneficiar d’una millor comprensió de les nostres limitacions.

Pensar rápido, pensar despacio
Barcelona : Debate, 2012
El psicòleg Daniel Kahneman és la màxima autoritat mundial en l’estudi dels biaixos de raonament. I és que Kahneman porta ja algunes dècades estudiant-los, i molts dels seus treballs han estat pioners. Aquesta obra s’ha convertit en un clàssic instantani: a ella, Kahneman fa un exhaustiu repàs d’allò que es sap sobre els biaixos i com ens afecten.

Los Engaños de la mente: cómo los trucos de magia desvelan el funcionamiento del cerebro
Barcelona : Destino, 2012
Mags i prestidigitadors aprofiten els fonaments de la percepció humana per a realitzar els seus trucs i jocs. Els neurocientífics Stephem L. Macknik i Susana Martínez-Conde s’endinsen en el món de la màgia, per a mostrar-nos allò que aquesta activitat ens diu sobre els mecanismes del pensament humà.

Kluge: la azarosa construcción de la mente humana
Barcelona : Ariel, 2010
Potser tendim a pensar que el cervell és una mena de màquina perfecta. El psicòleg Gary Marcus està convençut que més aviat és un òrgan imperfecte a causa de la nostra història evolutiva, i que aquestes imperfeccions es manifesten en els errors de raonament que cometem amb força freqüència.

¿Se puede creer a un testigo?: el testimonio y las trampas de la memoria
Madrid : Trotta, cop. 2010
El títol és prou significatiu del contingut de l’obra: la psicòloga Giuliana Mazzoni ens explica els fonaments de l’acte de recordar, per què aquests fonaments ens poden portar a error i com aquests errors poden tindre efectes funestos en un àmbit tan important com és el testimoni judicial.

Cómo tomamos las decisiones: el sorprendente papel del cerebro en la vida cotidiana
Madrid : LibrosLibres, 2012
Amb la neurociència és possible indagar quins són els mecanismes cerebrals que permeten o influencien sobre el nostre comportament. El neuròleg José Alberto Palma realitza a la seva obra un recorregut pels principals temes de la vida humana sota la llum de la neurociència: des del comportament del consumidor fins a l’enamorament, passant per l’elecció dels candidats presidencials.

Engañar a Houdini: magos, mentalistas, ilusionistas y los poderes ocultos de la mente
Barcelona : Debate, 2014
Una altra obra que aprofita la màgia per a mostrar-nos com pensem. Amb un to de reportatge periodístic Stone utilitza la psicologia, però també matèries com la física, les matemàtiques o l’estadística en la seva investigació. Un treball que ens endinsa en el món desconegut per al públic general en el qual habiten mags i mentalistes.
2. Argumentació

¿Se creen que somos tontos?: 100 formas de detectar las falacias de los políticos, los tertulianos y los medios de comunicación
Barcelona [etc.] : Paidós, 2010
Dins del camp de l’argumentació, l’estudi de les fal·làcies (els arguments que semblen vàlids però que no ho són) és un món en si mateix. En aquesta obra, el filòsof Julian Baggini ens comenta 100 de les principals fal·làcies lògiques, utilitzant exemples del món real d’àmbits com la política, la religió o la medicina alternativa.

El Arte de convencer: las claves para argumentar y ganar una negociación
Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2009
Una obra de caire pràctic escrita en forma de manual, on el sociòleg Philippe Breton ens ensenya els fonaments de l’argumentació. Amb exemples extrets de la vida real, i basant-se en les tècniques de la retòrica romana i grega, Breton ens mostra com podem convèncer algú altre, tot remarcant que argumentar és molt diferent de manipular.

Cómo ganar una discusión: el arte de la argumentación
Barcelona : Gedisa, 2011
L’especialista en lògica Nicholas Capaldi ens ofereix en aquesta obra un complet tractat sobre argumentació: des de l’estructura bàsica d’un argument, passant per la seva anàlisi i les formes d’atacar un argument dolent o de defensar els nostres. Capaldi també ens ensenya com identificar al llenguatge els indicis per a identificar un argument i la seva forma.

Madrid : Trotta, cop. 2011
L’estudi de l’argumentació és una tasca en la qual convergeixen diverses disciplines, com la filosofia, la lingüística i la lògica. Això fa que molts dels termes que se solen utilitzar quan parlem d’argumentar puguin resultar complicats per al no especialista. Aquest llibre és un esforç col·lectiu per a crear una obra de referència global: 59 especialistes ens ofereixen un total de 176 entrades que cobreixen els principals conceptes de l’art d’argumentar.

La Seducción de la lógica: deducciones para la vida cotidiana
Barcelona : Ariel, 2013
La lògica és un àmbit d’estudi a mig camí entre la filosofia i la matemàtica. Per la seva aridesa, tendim a pensar que només és apta per a especialistes. El matemàtic i filòsof Christoph Drösser dedica el seu llibre a mostrar que la lògica està ben present a la nostra vida, així com la seva utilitat. A més, ens repta amb entretinguts exercicis lògics.

¿Es lógica?: análisis y evaluación de argumentos
Madrid: Cátedra, 2013
El filòsof Huberto Marraud ens presenta un condensat i complet manual d’argumentació. Hi són presents l’estructura dels arguments, les propietats que permeten considerar-los com a correctes i els principals esquemes argumentatius. Cada capítol inclou un útil glossari de termes, així com exercicis comentats.
3. Emocions

Emoción y conocimiento en el cerebro humano. A: Emoción y conocimiento: la evolución del cerebro y la inteligencia
Barcelona : Tusquets, 2002
El Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa va organitzar al seu dia les jornades “Emoción y conocimiento : la evolución del cerebro y la inteligencia”. En aquesta obra es recullen les ponències dels 7 autors convidats, destacant per al tema de les emocions el treball del neuròleg Ralph Adolphs, on es tracta, entre altres qüestions, com es produeix el coneixement de les emocions que sentim.

En busca de Spinoza: neurobiología de la emoción y los sentimientos
Barcelona: Crítica, 2007
El neurocientífic Antonio Damasio creu que el cos juga un paper fonamental en les emocions: cada vegada que sentim una emoció estem manifestant un estat corporal. Un punt de vista que Damasio creu que té el millor precedent al filòsof Baruch Spinoza. Aquesta obra és, doncs, una aventura transdisciplinar entre neurociència i filosofia.

Cómo sentimos: sobre lo que la neurociencia puede y no puede decirnos acerca de nuestras emociones
Barcelona : Anagrama, 2014
Giovanni Frazzetto ens ofereix un resum d’allò que la neurociència actual ens diu d’emocions com l’alegria, el dol o l’amor. Però aportant una crítica informada: segons l’autor, la neurociència té els seus límits explicatius. I tot això amb un to a mig camí entre la descoberta personal, el relat biogràfic i l’assaig.

¿Qué nos hace humanos?: la explicación científica de nuestra singularidad como especie
Barcelona [etc.] : Paidós, 2010
Quines són les particularitats de la nostra espècie? A aquesta pregunta dedica el seu llibre el neurocientífic Michael Gazzniga. I per a respondre, utilitza un ampli ventall de coneixements sobre les diferents qualitats pròpies de la nostra espècie. Destacable per a aquest itinerari és el capítol 5, on examina els mecanismes pels quals s’estableix l’empatia, així com els mecanismes reguladors de les emocions.

Barcelona [etc.] : Elsevier, cop. 2014
La neurociència és un camp en expansió, i resulta cada cop més utilitzada en l’estudi de diferents aspectes de la nostra espècie. Per no perdre’s en els seus sovint difícils conceptes, val la pena consultar aquesta introducció al camp. Tot i que pensada per a estudiants o professionals, té un nivell de fàcil comprensió. Destacat és el breu capítol dedicat al cervell i les emocions (7), on es mostren les diferents àrees del cervell implicades en la vida emocional.

De neuronas, emociones y motivaciones
México D. F. : Fondo de Cultura Económica, 2008
La fisiòloga Herminia Pasantes descriu com el cervell influencia emocions humanes tan arrelades i problemàtiques com poden ser l’ansietat o la depressió, així com altres trastorns psíquics i conductuals. El propòsit de l’autora és fer-nos conscients dels límits de la gestió de les emocions, i que per fer front a determinats problemes pot ser necessari recórrer a una ajuda més especialitzada.