La Casa de las bellas durmientes
La casa de les belles adormides
Barcelona : Viena, 2007
“Quan se senti massa trist per matar-se tot sol, no se n’estigui, doncs!”
Aquesta és la lapidària frase que li diu la senyora de la casa a Eguchi, un home de 67 anys que acudeix a sufocar la seva solitud entre els plecs de la bellesa femenina i que acaba recorrent un viatge revelador pels abismes de la memòria.
La magistral obra de Kawabata no ha resistit ni un sol dels (lamentables) intents de traduir-la a llenguatge cinematogràfic, fet molt simptomàtic i que revela el caràcter eminentment poètic del llibre, molt eròtic i gens pornogràfic.
La casa de les belles adormides és una d’aquestes novel·les curtes (com El cor de les tenebres de Joseph Conrad o La lliçó del mestre de Henry James) que es llegeixen en una tarda però que pertorben tota una vida. El vell Eguchi passa sis llargues nits amb altres tantes dones narcotitzades, tot respectant les regles de la casa: no tocar-les, prohibició que no fa més que il·luminar la seva pròpia impotència. A l’ombra dels cossos semi morts de les belles, Eguchi va evocant la seva vida, entre el batec inconscient de les belles, descrites amb asfixiant minuciositat, i la consciència de la mort pròxima.
5 Comments
Molt bona recomanació! tensa raó, és una novel·la que es llegeix ràpid però costa d’assimilar;-)
Gràcies, Hatshet! Sempre m’agrada trobar un altre amant de Kawabata.
No he llegit mai res d’aquest autor però m’ha picat la curiositat. Aquest me l’apunto per llegir-lo.
Subtil i elegant, la bona literatura ja ho té, això: commoure’ns amb la narració d’uns fets que ens sobtarien i ens crearien rebuig altrament.
[Pot contenir espòilers!]
No he trobat cap element poètic en una història que parla d’un vell misògin que paga per dormir amb adolescents drogades i a qui, mentre fantasieja amb violar-les o escanyar-les, li venen records de les dones amb qui ha estat al llarg de la seva vida (aquella a qui va mossegar tan fort un pit que li va fer sang, aquella prostituta de 14 anys a qui va “perdonar” haver de dormir amb ell, aquella a qui va fer un petó forçat i es va posar a plorar, etc.). Irònicament, al protagonista, l’Eguchi, de 67 anys, l’ofèn que una dona de mitjana edat fantasiegi amb ell i diu, textualment: “[…] el fet de ser utilitzat sense poder-hi fer res per la ment d’una dona d’edat mitjana resultava indignant” (I això ho pensa mentre es dedica a magrejar a cor que vols el cos d’una adolescent drogada i indefensa). Una novel·la repugnant i pertorbadora.