Sanmartí, Valero
Jo només il·lumino la catalana terra
Barcelona: Males Herbes, 2013

Aquest no és un d’aquells llibres difícils de classificar, aquest és fàcil: és un insult a tot i a tots. És fantàstic!

Però qui és aquest misteriós Valero Sanmartí? La solapa del llibre ens dóna aquesta informació:

Valero Sanmartí és l’únic messies de la història amb la cara de Tom Selleck i una polla bífida. Als anys 90 s’enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzant timbes il·legals de Warhammer. El 2008 es jubila per dedicar-se a l’erudició, el sexe tirànic i el consum de farlopa. En el temps lliure, escriu el revolucionari blog Jo Només Follo a Pèl. Cinc anys més tard, al zenit de la seva fama, mor en estranyes circumstàncies.

Tota una declaració d’intencions, tot i que cal desmentir aquesta mort, ja que l’autor ha tornat amb una bogeria anomenada Los del sud us matarem a tots, un llibre a l’estil Tria la teva aventura, en aquest enllaç en podeu trobar més detalls, o a la pàgina de la seva editorial.

En aquest llibre, al més pur estil d’assaig, l’autor desgrana i comenta diferents aspectes del món on vivim. I això de parlar de tot i res pot fer-se amb un ànim poètic, de manera racional, o com ho faria un ésser de llum pura, flotant per damunt de tots nosaltres pobres pecadors i observant-nos amb condescendència paternalista…, però cap d’aquestes és la manera Valero Sanmartí de retratar res, i perquè ens quedi clar des de bon començament ens deixa anar això a la introducció:

Hòstia puta, quines ganes que tinc que Catalunya sigui independent per poder criticar els catalans sense que m’acuseu d’alta traïció a la pàtria. Perquè, creieu-me, el país necessita una tempesta inclement de carxots i una bona “manguerada” de napalm. Catalunya fot molt fàstic.

I així amb tot, amb totes les nostres manies o dèries, des dels castells als polítics passant per la ratafia, o les gralles, o el procés, o els de la CUP, o els bascos, o el Barça, o els quillos, o el rock català o…, res no escapa a la seva mordaç reflexió. És un llibre profundament incorrecte, està ple d’expressions… bé llistar-les totes seria massa llarg, i és ofensiu per quasi tothom, així que abstingueu-vos-en si no teniu suficient sentit de l’humor com per a riure de vosaltres mateixos (podia haver escrit “riure-us” però aquest post demana paraulotes i llenguatge groller).

Capítols curts, com petites entrades d’un blog, saltant d’un tema a un altre, però amb una idea ben clara: no fer presoners. Un llibre que us pot agradar i us pot ofendre (de vegades alhora), un llibre que no farà canviar el món però que ens farà riure una mica. I si no us quedarà el consol de… bé, no us en quedarà cap, i en Valero el que faria si veies que no gaudiu amb el llibre seria insultar-vos, o sigui que millor que ho deixem aquí.