Gianni Rodari va néixer a la regió italiana de Piamonte l’octubre de 1920. El pare de Gianni va morir quan ell era molt petit i va ser criat per una tieta fins que la seva mare va decidir que ingresses a un seminari, del qual va sortir poc temps després quan es va fer evident que no era el seu lloc.
El 1934 comença a estudiar humanitats a la vegada que comença a rebre classes de violí. Durant un temps es va dedicar a la música tocant a petits locals amb dos amics. La literatura era també una de les seves aficions.
El 1937 es treu el títol de magisteri. A causa de la seva mala salut és considerat no apte per formar part de les tropes que lluitaran a la Segona Guerra Mundial i oposita per guanyar plaça de mestre, el destinen a Uboldo, una localitat de la Lombardia on comença a fer suplències.
La seva precària situació econòmica l’empeny a buscar una feina millor i entra a treballar a la Casa de Fascio prèvia afiliació al Partit Nacional Feixista, però la mort de dos dels seus amics i l’empresonament del seu germà fa que s’afiliï al Partit Comunista Italià.
Acabada la Guerra comença a treballar a la revista d’historietes Cinque Punte i poc després és nomenat director del diari El Nuevo orden. Per aquesta època comença a publicar contes. El 1947 comença a treballar a un diari de Milà, serà en aquest diari quan comenci a fer publicacions adreçades als infants i el 1950 a Roma junt amb Gina Rinaldi funda el setmanari juvenil Pionere.
A partir d’aquí explora la seva faceta d’escriptor de llibres infantils i més endavant començarà a combinar-la amb la pedagogia i publicarà també algunes obres per a adults. La seva dedicació a la literatura infantil va ser recompensada el 1970 quan li van concedir el Premi Hans Christian Andersen l’any 1972. Imaginació, humor i fantasia caracteritzen els seus llibres on tampoc falta la critica i el compromís.
A finals dels anys 70 del segle passat comença a tenir problema de salut. Mor l’any 1980 pocs dies després d’una operació quirúrgica i causa de complicacions
derivades.
Informació extreta de: biografia.co
Contes infantils
L’Alicia Patapum en els contes
RODARI, Gianni
Barcelona: Lumen, 2006
Un avorrit dia de pluja, l’Alicia Patapam decideix fullejar un llibre de contes il·lustrats. Mentre ho obre, a l’Alicia Patapam se li escapa un enorme badall, però en observar la primera pàgina està tan interessada que cau de cap en el llibre! Podeu consultar la ressenya que es fa publicar al bloc de la Llibreria Al·lots.
Les dues vegades del Baró Lamberto
O be, Els misteris de l’illa de San Giulio
RODARI, GianniBarcelona: Kalandraka, 2020
Aquest és el llibre amb el qual l’editorial Kalandraka celebra el centenari de Rodari, “Gianni Rodari va publicar aquesta obra cap al final de la seva carrera, i, potser per això, és una de les seves novel·les més madures i rodones.” Podeu llegir la crítica sencera publicada a la revista Faristol. També a la revista Núvol han publicat un article sobre aquest llibre.
Contes i fantasticontes
RODARI, Gianni
Barcelona: Estrella Polar, 2011
Les històries divertides i els mons de fantasia de Rodari mai deixen de sorprendre; lladres maldestres, viatges inesperats en un carrusel de colors i solucions màgiques. Per descobrir el plaer de la història, el gust de la ironia, la solidaritat, el compromís i la reflexió crítica sobre el món que ens envolta. Amb la lleugeresa habitual, Rodari ens envia un missatge d’alegria i esperança.
Contes per telèfon
RODARI, Gianni
Barcelona: Joventut, 2003
Vet aquí que una vegada hi havia… una nena el pare de la qual era representant de comerç i estava de viatge sis dies a la setmana. Però aquella nena no podia adormir-se sense que li expliquessin un conte. I cada nit, el seu pare li trucava per telèfon i li explicava un conte. Diuen que els contes eren tan bons que fins i tot les senyoretes de la centraleta interrompien totes les telefonades per escoltar-los.
Inventem els números
RODARI, Gianni
Barcelona: Kalandraka, 2017
Els protagonistes d’aquesta història no tenen nom. Tampoc sabem res d’ells que no sigui que estan parlant per telèfon i es troben una mica avorrits. Tan avorrits que comencen a inventar números. Alguna vegada heu tractat d’imaginar-vos un número nou? Proveu, tracteu de trobar un número que encara no es faci servir o una mida per utilitzar en lloc de les mides que tothom coneix. És difícil, oi? Doncs això que és difícil per tothom, per en Gianni Rodari és tan fàcil com bufar i fer ampolles. Podeu llegir la ressenya completa al bloc de la Llibreria Al·lots.
El pastís caigut del cel
RODARI, Gianni
Barcelona: La Galera, 2007
La Galera continua recuperant històries del clàssic Rodari, a qui tan bé se li dóna la creació d’històries fantàstiques que tenen, però, un fort component realista. És el cas d’aquesta història: la premissa (un pastís gegantí que apareix un bon dia al cel del Trullo – el barri romà on succeeix la història – i l’explicació d’aquest fenomen) no podria ser més inversemblant, però els personatges i les seves reaccions, els diàlegs, i el desenvolupament i desenllaç de la història tenen un aire de comèdia costumista italiana gens allunyat de quelcom que podria passar un dia qualsevol. La ressenya completa la podeu llegar al Bloc de la Llibreria Al·lots.
El cazador desafortunado
RODARI, Gianni
Boadilla del Monte: SM, 2009
“Gianni Rodari no necesita presentación alguna, porque su genialidad se mantiene intacta en las distintas versiones o adaptaciones que se hacen de sus cuentos. El cazador desafortunado es un cuento divertido, lleno de chispa y de gracia. José, un muchacho, es requerido por su madre el día de la boda de su hermana para que salga a cazar liebre, ya que la hermana tiene antojo de liebre con polenta”. Al bloc Pizca de papel podeu llegir la ressenya completa.
Confundiendo historias
RODARI, Gianni
Barcelona: Kalandraka, 2004
“Kalandraka publica en català Un conte embolicat, un àlbum fet el 2003 amb les divertides il·lustracions d’Alessandro Sanna, a partir d’un dels Contes per telèfon (1962), del famós autor i pedagog Gianni Rodari. En el text de Rodari, una veu intenta explicar el conte de la Caputxeta Vermella, però no n’encerta ni una, com s’encarrega de recordar-li una segona veu que va esmenant el relat, alhora que les il·lustracions de la Caputxeta reaccionen tot adaptant-se expressivament al joc d’error i esmena de les veus”. Podeu llegir la crítica sencera del grup Gretel parlant d’aquest llibre.
+ Llibres de Gianni RODARI
– El llibre dels errors. Barcelona: Joventut, 2020
– Les aventures d’en Cebeta. Barcelona: La Galera: 1989
– El camino que no iba a ninguna parte. Boadilla del Monte: SM, 2007
– Contes animals. Barcelona: Molino, 2009
– Contes escrits a màquina. Barcelona: Empúries, 1998
– Contes llargs com un somriure. Barcelona: La Galera, 1990
– Cuentos para jugar. Madrid: Alfaguara, 2001
– Gelsomino al país dels mentiders. Barcelona: La Galera, 1997
– En Gip dins el televisor i altres històries en òrbita. Barcelona: La Galera, 1994
– La góndola fantasma. Barcelona: Barcanova, 2003
– El hombre que compró la ciudad de Estocolmo. Boadilla del Monte: SM, 2008
Poesia
De la A a la Z
RODARI, Gianni
Tres Cantos: Loqueleo, 2018
Tirallongues del cel i la terra
RODARI, Gianni
Barcelona : Estrella Polar, 2014
Educació
Escola de fantasia
Reflexions sobre l’educació per a mestres, pares i nens
RODARI, GianniBarcelona: Blackie Books, 2017
Gramática de la fantasia
Introducción al arte de inventar historias
RODARI, GianniBarcelona: Planeta, 2006
6 Comments
Bona tarda, Com que soc italià, aprofito d’aquest post per fer un comentari i així participar en el concurs.
Avui és el dia internacional de les biblioteques i volia agrair-vos per tota la riquesa que m’heu donat fins al dia d’avui.
No només he pogut estudiar i aprendre català amb els vostres llibres, sinó que també he viatjat a indrets llunyans que han alimentat l'”orella verda” d’aquell poema tan bonic de Gianni Rodari.
Així que moltes, moltíssimes felicitats per la tremenda impecable feina que feu.
Acabo amb una recomanació de lectura: “Los años invisibles”, que ara mateix estic llegint a través de la vostra app Ebiblio. Potentíssim!
Gràcies.
Domenico, moltes gràcies pel teu comentari. Paraules com les teves ens animen a continuar fent la nostra feina. Apuntem la recomanació i molta sort 😉
Gràcies Domenico pel teu comentari. Les teves paraules ens animen a seguir treballar per difondre la cultura i el coneixement.
Bona tarda, es un gran plaer descobrir-ho bibarnabloc.cat. Tot i que fa temps que fail servir ebiblio. M’ajuda molt per aprendre català.
Gianni Rodari per mi sempre és mi infantesa, “Les aventures d’en Cebeta”. Crec que hi vaig aprendre gaudir que cal gaudir de la vida, no perdre mai el cor i creure en el millor.
Moltes gracies per la seva feina!!!
Jo era lector de Rodari quan era petit, ara fa una pila d’anys, als vuitanta, i rellegint-lo ara he confirmat no només que és un autor que no ha envellit gens, sinó que, com passa amb els clàssics, amb el temps hi descobreixo coses que no hi veia de petit. Ara també les meves filles en són fans! Si teniu fills de cinc o sis anys en amunt, proveu de llegir-los un dels contes per telèfon, i veureu com us en demanen més!
Gianni Rodari és una narració en si mateix. La seva historia, interessos i formació es posen en joc en cadascuna de les seves creacions. Gràcies pels viatges que ens proposa.
Molta Salut!