Sota el subtítol Cinc-centes lliures i una cambra pròpia s’amaguen dos dels títols menys coneguts de l’escriptora anglesa Virgina Woolf (1882-1941), però més significatius pel feminisme del segle XX. Virginia Woolf ha esdevingut una figura cabdal de la literatura universal, però sovint, la seva obra ha quedat soterrada per una vida sotmesa a depressions i inseguretats que van desembocar en el seu suïcidi a les aigües de l’Ouse.
Pilar Godayol construeix la seva biografia d’una manera atípica, a partir de la tria de nou persones que marcaren la vida de l’escriptora. El capítol de Vanessa Bell, germana i retratista de l’autora, ens fa entendre la seva infantesa i joventut plena de pèrdues familiars.
Els capítols dedicats a la seva amiga Vita Sackville-West i al matrimoni amb Leonard Woolf ens acaben de perfilar la Virgínia més íntima, sotmesa a contínues dependències emocionals difícils de conjugar. Resulta alhora interessant com Godayol estableix paral·lelismes entre la vida de Woolf i alguns dels personatges de les seves novel·les.
Escriurà sempre empesa per la fúria, tot i que ho hauria de fer reposadament. Escriurà esbojarradament, i caldria que ho fes amb seny. Escriurà sobre ella mateixa, i, en realitat, hauria fet més ben fet d’escriure sobre els seus personatges. Està en guerra amb els seu destí (Una cambra pròpia)
Altres, ens hi presenten el vessant més professional, com a cofundadora de Hogarth Press i integrant del Cercle Bloomsbury. Hi apareixen escriptores com Victoria Ocampo o Katherine Mansfield. Són particularment interessants les seves anotacions sobre la rivalitat i la relació admiració-gelosia entre Mansfield-Woolf.
No podem oblidar que Virgina Woolf també ha passat al cinema gràcies a la magnífica interpretació de Nicole Kidman a Las Horas. Bona lectura!
3 Comments
Imprescindible la lectura d'”Una cambra pròpia” per entendre bona part de la història del feminisme. Molt bona recomanació, Xahrazad!
Acaba d’aparèixer la traducció al català de Tres Guinees per Marta Pessarrdona.
Una escriptora fonamental pel moviment feminista. Com diu la sentència a una cambra pròpia: “una dona ha de tenir diners i una cambra pròpia si vol escriure ficció”, en una època dominada totalment pels homes. En aquesta obra podem veure la ideologia i el pensament de l’escriptora. Molt útil per les dates que s’apropen(el dia internacional de la dona).
Molt recomanable tota l’obra d’aquesta autora!