Corriente, Federico / Montero, Jorge
Citius, altius, fortius. El libro negro del deporte
Logroño: Pepitas de Calabaza, 2011

 
En aquests temps abduïts per una mena de síndrome de Mourinho que enterboleix fins a les tertúlies més denses, és d’agrair la publicació de Citius, Altius, Fortius. I amb major motiu si tenim en compte que els pronunciaments “crítics” dels intel·lectuals dels segle XX sobre l’esport gairebé sempre s’han formulat des de perspectives deutores de les concepcions clàssiques o humanistes de la cultura física, quan no des del tradicional menyspreu de les èlits intel·lectuals per l’activitat corporal, alienes en tot cas a la crítica social moderna. De fet, si aquest llibre reivindica alguna cosa és l’esperit crític i lúdic que l’esport perverteix i anul·la.

Com expliquen Federico Corriente i Jorge Montero, l’origen dels esports està en la colonització d’antigues diversions populars per la lògica productivista de la indústria moderna. Des de llavors, la utilització de l’esport com a mitjà de control social ha estat la tònica general practicada per tot tipus de règims polítics. No només les democràcies liberals es van servir d’ell en la configuració del colonialisme i del imperialisme decimonònic, sinó que també ho han fet així els totalitarismes del segle XX. En tots ells la ideologia i la pràctica esportives exerceixen una missió de transcendència universal: canalitzar i contenir les tensions socials engendrades per la modernitat capitalista.

De la lectura de Citius, Altius, Fortius es dedueix que no es pot analitzar la ideologia d’un esport sense passar revista als valors i creences que ho defineixen oficialment i que comparteix amb la societat contemporània. Avui aquesta tendeix a tornar a representar-se a si mateixa en la seva forma pre-il·lustrada, com un organisme que aspira a estar “sa” per fomentar el ben comú i el desenvolupament harmònic dels individus que la integren, al que superposa, a més a més, la projecció d’idees abstractes com la justícia, el joc net, l’obediència estricta a normes acceptades i acatades per tots, la igualtat d’oportunitats o el treball en equip. El discurs esportiu imposa els seus valors i el seu lèxic fins i tot a un discurs polític general que fa ja temps que va renunciar a debatre lliurement diferents punts de vista per donar a triar entre identitats col·lectives prefabricades i imaginàries que no busquen el debat ni el diàleg sinó l’afirmació del poder, acumular punts, i alçar-se amb el triomf, això sí, sempre respectant les regles de joc o almenys procurant aparentar-ho.

El llibre aborda també la relació que existeix entre els sublims valors que l’esport pretén encarnar i el consum de tot tipus de substàncies dopants per part dels esportistes professionals o el confinament de nens de poca edat en centres especialitzats d’alt rendiment. Sembla evident -afirmen els autors- que una societat que d’una banda es porta les mans al capdavant quan sent parlar de l’explotació laboral dels nens del Tercer Món i, per un altra, aplaudeix en els estadis a criatures de poca edat (els cossos de les quals han estat deformats per adaptar-los millor a les disciplines esportives corresponents) pot presumir de qualsevol cosa menys de fomentar la salut física i mental.

Aquest assaig pretén ser una mica més que una crítica superficial a l’esport i els seus usos. Tracta de mostrar la cruïlla en la qual es mou el món en què vivim a l’hora de fixar, prioritzar i transmetre els seus valors. Els seus autors han volgut reivindicar també, encara que sigui de forma implícita, la necessitat de recuperar l’espontaneïtat pròpia de les activitats lúdiques, de retornar el joc al carrer i a la vida quotidiana perquè s’erigeixi en expressió d’una cultura lúdica emancipada del fetitxisme de la competició i del principi de maximització del rendiment. A aquesta reivindicació afegeixen un altre requisit no menys fonamental: en una societat que ha abolit el joc, el joc que se’ns imposa és abolir aquesta societat.

Entrevista radiofònica amb els autors de Citius, Altius, Fortius:

Radio Euskadi HAGASELALUZ: Deporte, Democracia y Dinero (08/10/2011)