Mazzucco, Melania G.
Eres como eres
Barcelona: Anagrama, 2016
Autora plenament consagrada a la seva Itàlia natal, on gaudeix de prestigi crític i èxit de vendes, Melania G. Mazzucco va veure com la seva darrera novel·la Eres como eres es col·locava en el centre de la polèmica a Itàlia. El fet que tracti temes controvertits i de plena actualitat com el bullying a l’escola o el matrimoni gai, així com la inclusió del libre en el currículum de lectures obligatòries a diversos centres educatius italians, no va agradar gens als sectors més conservadors.
La història comença quan la seva protagonista, Eva Gagliardi empeny a les vies del metro un company del seu institut després d’una baralla en la qual la nena, d’onze anys, s’ha sentit assetjada. Aterrada per les possibles conseqüències d’aquest fet, aconsegueix escapar de l’escena tot esquivant la vigilància de la mestra i fuig en un tren des de Milà camí del poble de Visso.
Sabem que la nena va a la recerca del seu pare, Giose. Bé, d’un dels seus dos pares, perquè Eva és filla de dos homes, després que aquests contractessin un ventre de lloguer a Armènia. L’altre pare, Christian (el biològic), va morir fa pocs anys i la nena va acabar sota la custòdia de la família d’en Christian que consideren en Giose, un músic punk molt allunyat de l’èxit passat, poc adient per educar Eva.
Al llarg de les poc més de dues-centes pàgines de la novel·la, l’autora alterna el present del retrobament d’Eva amb Giose, que haurà de gestionar la situació derivada de l’accident al metro, amb diferents escenes del passat de la parella: des del moment i la manera com es van conèixer Christian i Giose, passant pel seu enamorament, la decisió de ser pares, el viatge a Armènia per conèixer la mare de lloguer, fins la mort d’en Christian, la consegüent devastació de Giose i la pèrdua per part d’aquest de la seva filla a mans de la família política.
Per damunt de qüestions d’actualitat més o menys polèmiques, l’autora sempre defuig el didactisme o el maniqueisme, i el que queda és la punyent història d’uns personatges, pare i filla, que deambulen perduts des de la separació i que són víctimes d’una situació injusta fruit de la incomprensió i la hipocresia de qui els envolta.