Camps Mundó, Carles
Dies de nit
Barcelona: Edicions 62, 1999
Els inicis poètics de Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948), a la dècada dels anys 70, van estar relacionats amb la poesia experimental i visual, bàsicament publicada a revistes i catàlegs d’obres col·lectives, i exposada a sales d’art juntament amb pintors i escultors.
A aquesta etapa pertany el poemari Dies de nit, llibre fidel a la poesia adolorida de Camps Mundó, format per quatre obres petites que comparteixen temàtiques com el pas del temps, la memòria, els silencis i la mort.
Al primer llibre, que dóna títol al poemari, consta de petits poemes, gairebé aforismes, de lectura ràpida però digestió lenta, profunda i reflexiva.
El segon, Der Neckar, és un clar homenatge al poeta alemany Fiedrich Hölderlin i al seu poema on evoca l’enyorança a la terra natal i al passat, actuant com si fos un diàleg a destemps.
El tercer, Noli me tangere, rep el nom de les paraules que Jesucrist li va dir a Maria Magdalena després de la seva resurrecció, i que es poden traduir com “deixa’m anar”. Tota una declaració d’intencions.
El quart, Et plorez grosses larmes d’oeil, fa referència a un vers de comiat del rèquiem ‘Nymphes des bois’ de Josquin Desprez. És una clara evocació a la intemporalitat del moment i a l’eternitat, només cal llegir aquest poema, el darrer:
De sobte, tota la mirada se t’enfonsarà en l’aigua fonda
dels ulls mirats. Ja res retindrà amb tu la teva imatge
-només per la qual hauràs sigut-, i el corrent l’arrosegarà
riu avall com el cos d’un ofegat. Sense reflex, no seràs sinó
l’últim record teu per sempre un instant més tard.”
A les Biblioteques de Barcelona podeu trobar més obres, tant en prosa com en vers, de Carles Camps Mundó.
