La invasió dels “Divitos” arriba de la mà de Quim Carro

Divitos y colenado - Quim Carro

Divitos y colenado - Quim Carro

Carro, Quim. Divitos y coleando
Salamanca : Libros.com, 2015

 

Penseu per un moment, com podria haver sigut Alfred Hitchcock de petit? I si hagués tret les idees d’alguna de les seves pel·lícules per fets que van passar a la seva infantesa? Fóra possible?, però si parlem d’aquest gran cineasta…, també podríem ampliar la nostra imaginació i pensar en més personatges famosos… Potser Bette Davis?… Kafka?, i que us sembla Salvador Dalí?

Doncs… aquest exercici d’imaginació és el que ha fet en Quim Carro en la seva obra Divitos y coleando, un còmic molt i molt divertit on repassa les infanteses de personatges molt coneguts de la literatura, cinema, música i de la societat en general. El que ell anomena encertadament els “Divitos”.
 

hitch4bo
El “divito” Alfred Hitchcock

 

Així, desfilen per les seves pàgines les aventures d’un Garcia Lorca amb els seus amics Dalí i Buñuel, els somnis d’una petita Coco Chanel, el “procés” de Kafka a cinquè de primària o la història d’un Julian Assange de 8 anys que amb els seus “güikilís”, filtrava les notes dels abusadors de classe. Amb aquesta historieta justament, en Quim va guanyar el concurs del II Salón Internacional de Cómic de Navarra. Aquest es podria considerar doncs, l’origen dels divitos

El "divito" Julian Assange
El “divito” Julian Assange

 

carro
Font: web Libros.com
Quim Carro va néixer a Tarragona l’any 1973. Llicenciat en Geografia i Història, es defineix com un apasionado por la creación de relatos, ya sea en viñetas de cómic o en unas páginas manuscritas. Per publicar aquest còmic va fer una campanya de crowfunding l’any 2014 i l’objectiu es va aconseguir: Divitos y coleando per fi, va sortir a la llum.

Tot i que el dibuix de Quim és molt senzill i recorden a vegades als gargots que fèiem de petits (recordeu allò de…“con un 6 y un cuatro hago tu retrato”?), la idea és justament aquesta: que sembli que siguin redaccions fetes pels propis protagonistes quan eren petits. Però tot i això, són dibuixos realment expressius i en acabar el còmic, et deixa amb ganes de conèixer més vides d’aquests “divitos”.
 

Vais a reíros y en otras ocasiones puede que os emocionéis o que una sombra de inquietud planee sobre vosotros. El hecho de narrar en primera persona a través de los ojos y dibujos de un niño hace que incluso se puedan tratar temas duros pero envueltos de una ingenuidad irresistible. Así es como me siento al escribir y dibujar sobre ellos, y así es como me gustaría que os sintierais vosotros al leer el cómic.” (comentari extret de la primera campanya de crowfunding)

 
Després de la bona acollida que va tenir aquest primer còmic, dos anys més tard, Quim va aconseguir publicar el seu segon còmic, aquesta vegada de temàtica política: Divitos al asalto del poder. Per cert, aquest últim també ha sortit anunciat a la televisió…, no ho heu vist? Mireu mireu…
 

Font: Facebook de l'autor
Font: Facebook de l’autor

 
I com es veu que això dels divitos sembla que està agradant, també ara el podeu trobar ara a la seva secció de Divitos y literatos a la web literària Zenda.

Aquest és un còmic fet amb molt, moooolt d’humor i amb uns diàlegs per llegir entre línies i que segur, us trauran una bona riallada. Si voleu passar una bona estona, no us podeu perdre aquest còmic. És tot un descobriment.
 

bernarda
 

A continuació, us passem una petita entrevista que el Quim molt amablement, ens va permetre fer-li abans de la presentació del seu llibre a la Biblioteca Can Fabra.
 

Entrevista a Quim Carro (1/2/2017)

 
Ser autor de cómics… ¿es algo que ya querías ser de pequeño?

Quizás no tanto de cómics… por ejemplo, yo de pequeño escribía mucho. Les enseñaba a mis amigos lo que había escrito y parecía como que les daba pereza. Sin embargo, cuando lo hacía en cómic pues siempre les era más entretenido de leer. Además, como salía el profesor y salían ellos, entonces se reían. Quizás eso me fue decantando más para el cómic aunque sigo escribiendo narrativa. También como empecé a presentar a concursos y fui ganando alguno, parece que vas creyendo un poco más en ti mismo y de momento, estoy más decantado por el comic.
 

¿Cuándo decidiste publicar “Divitos y coleando”?

Primero hacía unos dibujos más realistas pero después, iban saliendo unos monigotes con vida propia, que cada vez tenían más protagonismo y que le ponían el contrapunto humorístico. Entonces, como había el concurso del II Salón del Cómic Internacional de Navarra, decidí presentar a los monigotes como los protagonistas, no como los extras. Y presenté a lo que fue el primer divito, una narración escolar de Julian Assange. Tuve la suerte de ganar y entonces, pensé que se podría hacer como una recopilación con un nexo de unión para que tuviera forma de novela gráfica juntando a Julian Assange y también, las redacciones de Hitchcock, Kafka y todos los que salen en “Divitos”.
 

¿Qué divito es tu preferido de todos los que has hecho?

Hay varios pero quizás el divito de Ayran, el niño sirio. (aquest “divito” apareix al seu llibre Divitos al asalto del poder)
 

¿Eres lector de cómics? Alguna obra que recomendarías…

Quizás es muy típico pero Maus por ejemplo, Persépolis y El Arte: conversaciones imaginarias con mi madre de Juanjo Sáez me parece una maravilla.
 

¿Y algún autor de cómics preferido que te guste?

Ahora estoy mucho con Juanjo Sáez pero no te creas que soy tan friki de los comics eh? No te creas…
 

O sea, que empiezas ahora…

Sí, la verdad es que sí. A lo mejor saco más influencias del cine, de la música y de la literatura en general que del cómic.
 

Divitos y coleando fue el primero, luego vino Divitos al asalto del poder ¿Tienes ya pensado el título de tu próximo cómic?

Pues me gustaría de la sección que tengo ahora en Zenda de Divitos y literatos. No recopilarlos porque son historias de una única hoja, pero sí los querría ampliar y que el tercer volumen fuera este. Así que sería sobre escritores. El primer volumen de Divitos y coleando era para dar a conocer a los divitos por eso es general. Hay artistas, gente del corazón, hay filósofos pero a partir de ahí, me gustaría hacerlos temáticos. El segundo Divitos al asalto del poder por ejemplo, son políticos y tratan sobre temas políticos.
 

¿Qué les dirías a los lectores y lectoras del bibarnabloc para que se decidan a leer tus cómics?

Es difícil (risas)… Que lo prueben, aunque sea a través de las redes que no les va a costar dinero y si les gusta pues adelante, creo que les gustara el libro.

 

Això pensem també al bibarnabloc: proveu, segur que us agradarà perquè són d’aquests llibres que enganxen pel seu humor. Esperem que la invasió dels “divitos” arribi molt i molt lluny…
 


 

9 Comments

  1. Es muy recomendable y entretenido! Tiene argumentos que te hacen pasar muy buenos ratos. Grácias por recomendarlo, a mí me gustó mucho!

    • Sí, estoy de acuerdo contigo. Lo mejor del libro es ese buen rato que te hace pasar.
      Gracias por tu comentario 😉

    • Aquest noi arribarà lluny…oi? Quan hi ha bon material les paraules surten soles així que gràcies pels teus comentaris!

  2. Quina gràcia riure’s de les cuites de quan eren petits el personatges famosos. Fer ‘anti-divos’ em sembla molt i molt bé.

    Diuen que qui té la capacitat de riure’s de si mateix no anirà mai al psicòleg. I amb els tastets del post ens sentim retratats… Ja, ja, jaaaaa.

    Gràcies x la entrevista.

    • Una de les coses que em resulten molt gracioses és la mà de “la seño” amb aquestes correccions jejej.
      Realment la idea d’aquest còmic és molt original i simpàtica així que no perdreu la pista als “divitos”…

      Gràcies pel teu comentari.

  3. Moltes gràcies, Mr Hyde, per aquest article sobre els meus personatgets que tant m’ha agradat. M’alegra molt que li hagi agradat el llibre i li hagi arrencat unes quantes rialles. Salutacions al seu alter ego dr. Jekyll

  4. Gràcies a vostè Sr Carro per haver creat aquests personatges tan simpàtics. Ja estic desitjant llegir la tercera entrega dels “divitos”… 🙂

    El Dr. Jekyll encara s’està rellegint les seves obres: acaba i comença un altre cop i no para! Crec que té una “divitositis aguda” i em sembla que no hi ha cura… de moment.

    M’alegro molt que li hagi agradat aquest post i, sobretot, espero que molts lectors i lectores s’animin a llegir-lo perquè sempre s’ha de deixar un espai al somriure i al bon humor.

    Gràcies pel seu comentari 😉

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.