Welsh, Irvine
Secretos de alcoba de los grandes chefs
Barcelona: Anagrama, 2007
He fet una trampa doble al títol, una interpretació que potser no és ben bé la que toca i un tros d’espòiler. La premissa d’aquest llibre però té paral·lelismes amb el Dr. Jekyll i Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson. D’un escocès a un altre, del victorià Stevenson a Welsh, autor conegut per tenir uns llibres carregats de paraulotes, alcohol, drogues i futbol, això promet!
Tenim a Danny Skinner, un típic personatge welshià, les seves aficions són el futbol, la beguda, les dones i les drogues (no necessàriament en aquest ordre). Laboralment és un gris funcionari que es dedica les inspeccions de sanitat dels restaurants. Edimburg està en total transformació i creixement i hi ha nous i cars restaurant en el que abans eren zones degradades. Quan surt de l’ajuntament es converteix en l’element descrit abans. I és a l’ajuntament on coneix a Brian Kibby, la seva antítesi. Brian és un bon noi, una miqueta friki, no beu ni fuma ni es droga ni quasi va amb noies (tot i que no per falta de ganes), fa vida sana, senderisme… Brian se sent enlluernat per Danny, i Danny sent per ell un odi visceral, profund, l’odia com mai ha odiat a cap altra persona, l’odia de manera sobrenatural i aleshores, de cop i volta passa alguna cosa.
No està gaire clar com, però aquest odi crea una mena de vincle entre els dos, Danny és el que beu però Brian es queda la ressaca, les conseqüències de les baralles apareixen al cos de Brian, un consum de drogues i alcohol que hauria de dur el seu cos al límit… totes les conseqüències són per Brian. I la vida de Brian es comença a ensorrar, s’ha d’agafar la baixa i no hi ha metge que després de veure les seves anàlisis es cregui que no beu. I Danny sap el que passa i es decideix a aprofitar-ho al màxim i castigar el pobre Brian posant-se contínuament cec.
Fins on arribarà aquest vincle? Què motiva aquest odi? Són realment tan diferents Danny i Brian o tenen molt més en comú del que podria semblar? Contestar qualsevol d’aquestes preguntes us destrossaria el llibre, així que si ho voleu descobrir, l’haureu de llegir.
I m’agradaria destacar un punt del llibre, que no és el principal però que té la seva importància, i és l’evolució de la ciutat d’Edimburg. És una història que ens resulta familiar, de com entorns degradats viuen una nova esplendor i aconsegueixen atreure a tot tipus de gent, restaurants, botigues per turistes, i de cop i volta zones on ningú volia ni tan sols passar ara estan ocupades per “yuppies”, i la gent d’allà de tota la vida cada cop se senten més en terra estranya. Aquest és l’escenari, el teló de fons que fa servir Welsh per una història típicament seva, els seus lectors hi trobaran el que busquen i també és un bon llibre per iniciar-se en aquest autor a més a més dels ja gairebé clàssics (i molt recomanables) Trainspotting, Porno, Skagboys, Acid House o Cola, per citar-ne només alguns.
