Pérez-Sauquillo, Vanesa. Bajo la lluvia equivocada. Madrid : Hiperión, 2007

Vanesa Pérez-Sauquillo (Madrid, 1978) és una jove i reconeguda poeta amb una trajectòria que es consolida cada vegada més poemari rere poemari. La seva poesia és molt palpable i fotogènica, plena d’imatges i símbols que actuen amb força, i algunes figures retòriques com l’anàfora, l’enumeració i l’al·literació.

Aquest Bajo la lluvia equivocada -títol que correspon a un vers de Dylan Thomas, poeta traduït per ella mateixa- actua com l’acta notarial d’una derrota, d’una pèrdua profunda i dolorosa, del desamor. Hi ha ràbia continguda i desfogada. Hi ha sentiments del passat més recent expressats des del mirall del present. Hi ha dolor, nostàlgia i oblit.

Bajo la lluvia equivocada es presenta dividit en tres parts, anomenades vueltas, més un pròleg i un epíleg. Cadascuna de les vueltas està introduïda per un vers de Dylan Thomas amb el que s’intueix el to dels poemes.

A la primera part el to és el del dolor per la constatació del fracàs, de la fi de la il·lusió, de l’amor.

Cierra los ojos, oye
como por fin florece la tormenta.

La segona part pertany a la nostàlgia i al fer-se a la idea, a l’obertura dels ulls. A la resignació?

Tanto amor para acabar así
orfebre de desdicha
brindándole un espejo a tu pisada.

I la tercera part està protagonitzada per l’atreviment de l’oblit i de la soledat, cada cop menys dolorós i més esperançador.

me equivoqué a tus pies.
Pensé que eran raíces
lo que siempre fue sombra.

Hi ha una frase a la novel·la de la Bel Olid (Mataró, 1977) Una terra solitària que serveix per resumir aquest poemari: “L’amor no s’agafa, l’amor es respira. Però jo, ara mateix, oblido respirar.”

La resta de llibres de la Vanesa Pérez-Sauquillo són Estrellas por la alfombra, Premio Antonio Carvajal 2001, Vocación de Rabia,  accèssit del Premio Federico García Lorca 2002 i Invención de gato (2006).