Albanell, Josep. El Barcelonauta. Barcelona: La Magrana, 2003
–No, no és per la feina. És… Tot.
–Tot?
–No estic acostumat a viure així, jo. No sé, si m’entén.
–No. No t’entenc gens.
I callen tots dos.
–Vols dir que no t’agrada Barcelona?
El xicot dubta.
–No exactament. No sabria com explicar-ho… És la manera de viure. Jo no estic acostumat a viure així, tan provisionalment, tan lluny de tothom, amb una gent tan atrafegada sempre… No m’agrada la gent d’aquí. I em desmoralitza aquesta tensió constant, al carrer, a la feina, a casa…
–La gent de Barcelona deu ser igual que la gent d’altres bandes, suposo.
–Potser sí. Però no ho semblen. Si més no, no m’ho semblen a mi.
En Quim és un noi de poble, de tota la vida, que s’ha traslladat a viure a Barcelona, però l’ambient urbanita de la ciutat l’ofega i ja n’està fart, així que decideix tornar-se’n al poble. Fa la maleta i es compra un bitllet d’autobús, però mentre fa temps a una llibreria se n’adona que li han pres la cartera.
Aquest és el punt de partida del Quim, però també del lector, d’un viatge surrealista per tota la ciutat a la recerca de la seva cartera on es trobarà amb situacions i personatges sobtats, estranys i rocambolescos, però també és una ruta entre el personatge i l’essència de la ciutat de Barcelona.
Trobareu més recomanacions sobre novel·les i llibres de Barcelona al bloc LlegeixB@rcelona.
El vaig llegir d’adolescent i em va encantar. Tot el que escriu l’Albanell o el Sennell val la pena.