Caballé, Anna El Bolso de Ana Karenina. Barcelona : Península, 2008.

La introducció del llibre explica la imatge i el títol que encapçalen aquestes breus biografies femenines. Quan l’autora rellegia el Curs de Literatura de Vladimir Nabokov, es va fixar en una de les obres que l’escriptor rus havia escollit per a les seves classes de literatura russa a la Universitat de Stanford i que era Ana Karenina de Tolstói, un dels seus escriptors favorits.

En la preparació dels exàmens va escollir que els seus alumnes elaboressin un llistat amb el contingut de la bossa vermella que Ana Karenina llença un moment abans de tirar-se a les vies del tren.

La bossa de l’escena final és la mateixa que apareix al començament de la narració i, d’alguna manera, és un objecte vinculat a la història d’amor d’Ana Karenina amb el comte Vronsky. La bossa traça una línia de continuïtat amb el viatge moral que emprèn Anna en conèixer al seu amant i deixar-ho tot per viure una passió irresistible que acabarà per destruir-la.

De sempre, una bossa és el més clàssic accessori d’una dona que conté gran quantitat d’informació sobre la seva propietària. La bossa femenina pertany a l’àmbit del privat, del secret. Quants secrets ocults es podrían desvelar escrutant l’interior d’una bossa, observant el material imprevisible que conté? Objectes, alguns que justifiquen la seva necessitat, mentre que altres són conseqüència de coses que s’han tingut o viscut i que han quedat adherits a nosaltres d’alguna manera. Representant una certa materialització de l’íntim.

I és això el que interessa en el relat biogràfic, extreure de l’interior de les persones, de les seves vides, els ensenyaments precisos que poden ensenyar-nos i formar part de la nostra pròpia bossa. Anna Caballé, una especialista en biografies, recull en esbossos breus la vida de dones de diferents èpoques i llocs, de diversos nivells socials i variades dedicacions, encara que predominen entre elles les que es van dedicar a la literatura o a altres activitats artístiques o culturals. Dones molt diferents i amb diferent sort a la vida, encara que més desgraciades que felices.

Un recorregut per la trajectòria de més de 30 dones que han marcat la seva època: novel • listes, poetes, cantants, nobles, pensadores, pintores, però també dones conegudes no tant per elles mateixes com per haver estat les esposes d’homes cèlebres.

Anna Caballé, ha rescatat els seus textos de la revista Marie Clarie, donant-los un nou aire, per presentar petites biografies, a manera de crònica, de dones, en tots els casos sorprenents.

Des de la filòsofa i sociòloga Hanna Arendt a la diva Maria Callas, de Clara Campoamor, defensora del vot de la dona el 1932, a Colette, d’Isak Dinesen a Peggy Guggenheim o la rockera Janis Joplin, de la captivadora Dora Maar, a la capacitat analítica de Maria Moliner, entre d’altres.

Així per exemple trobem:

Hanna Arendt
És la pensadora jueu-alemanya més admirada del segle XX. “La bellesa -escrivia en el seu primer assaig- atorga a la dona una perspectiva des de la qual pot jutjar i escollir […] Ni la intel • ligència ni l’experiència poden igualar-la.”

Jane Austen
Primera novel•lista que no intenta escriure com un home. Des d’un solitari racó d’una rectoria rural anglesa les seves obres projecten un univers femení ajustat a l’ideal d’una vida domèstica identificada amb la civilització: honestedat, humor, bon gust, refinament i racionalitat. L’anomenat model Austen.

María Callas
La relació sentimental potser més coneguda i popular del segle XX: la soprano amb l’armador grec Aristòtil Onassis, ambdos simbolitzant el fosc objecte dels desitjos humans. Una prima donna volcànica i genial però amb la permanent preocupació per conservar la figura escultural d’una deessa i que va morir en la més profunda soledat.

Marguerite Durás
Escriptora coneguda per L’amant, llibre que reflexa la seva passió per Yann Andréa, amb qui es va refugiar els seus darrers anys de vida i amb qui el món tancat dels llibres i l’escriptura va ser el seu únic plaer.

Édith Piaf
Reapareixia en el teatre Olympia de París sobreposant-se als innombrables infortunis (salut i amor) viscuts aquell darrer any. Però va trobar les forces per arribar al teatre i obrir tot el seu cor. El públic va quedar impressionat. Miss Courage la cridaven, perquè poques persones han experimentat la vida com ella, poques van caure i es van aixecar amb la força que madame Piaf ho va fer.

María Antonieta
La revolució es va interposar en les seves simples aspiracions de lluir els vestits més cridaners de la cort. Al calabós va escriure: és en la desgràcia on més se sent el que un és.

Maria Zambrano
Escriptora de l’anàlisi del cor humà i professora de Metafísica de la Universitat de Madrid que va partir els seus infortunis amb Ortega i Gasset.

George Sand
Vestida d’home veia que se la tractava de manera diferent i disposava d’una llibertat desconeguda. I així va poder estimar, escriure i viure lliurement encara que va ser feliç poques vegades. Va ser una de les primeres escriptores en rebel • lar –se contra els prejudicis que sufocaven a la condició femenina.

En conclusió, un recorregut per vides femenines que demostren que les dones, malgrat les dificultats, sempre han tingut molt a dir. I ho han dit.