Chopin, Kate
El Despertar y otros relatos
Barcelona: Alba, 2011
“En resum, la senyora Pontellier no era una dona maternal. Aquell estiu a Grand Isle, semblava que predominaven les dones maternals. Resultava fàcil reconèixer-les perquè anaven revoltant amb les ales esteses i protectores en cas que qualsevol perill, real o imaginari, amenacés a la seva valuosa prole. Eren dones que idolatraven els seus fills, adoraven els seus marits i consideraven un sagrat privilegi el fet de passar inadvertides com a individus i desenvolupar ales com els àngels de la guarda”.
Han passat més de cent anys des que aquestes paraules van aparèixer publicades, en 1899, a El despertar una novel·la que portaria la seva autora, Kate Chopin, al desterrament literari i que encara avui podria despertar apassionades polèmiques. Vídua i mare de cinc fills, Kate va començar a escriure contes per guanyar-se la vida, contes que de seguida van ser publicats en importants revistes. Els seus protagonistes eren generalment dones que en major o menor mesura es rebel·laven al destí que la societat els imposava: ser esposes i mares convencionals. Els seus contes van ser plenament acceptats i van ser considerats essencialment per la seva descripció realista de la vida (i del llenguatge), en el sud dels Estats Units a mitjans del segle XIX.
Encara que els somnis de les seves heroïnes poguessin ser transgressors, la seva qualitat com a escriptora no va ser qüestionada fins que va publicar El despertar. Les crítiques van ser feroces i l’absoluta falta de moralitat de la protagonista, Edna Pontellier, inacceptable. Més inacceptable encara que la mateixa autora no censurés al llarg de la novel·la el comportament del seu personatge. La rebel·lió d’Edna anava més enllà de l’admissible: no es tractava tan sols de triar un amant (sense cap dilema moral contràriament al que li succeeix a Madame Bovary), això no hagués estat tan greu, sinó que a més, volia un espai, una petita casa pròpia a la qual mudar-se mentre el seu marit viatjava, on no hagués de perdre temps en l’administració de les tasques domèstiques; un espai íntim i solitari on pintar i oblidar no només el seu marit, sinó també els seus fills. Edna buscava la llibertat en totes les facetes de la seva vida, fins i tot en l’econòmica. Els seus plantejaments sobre la maternitat, el reconeixement que li pogués “venir de gust” passar una temporada sense els seus fills, van suposar un veritable escàndol.
Edna gaudeix la seva soledat. Si això se li hagués pogut perdonar, no era perdonable que la gaudís incomplint els seus deures de mare i esposa. No obstant això “passés el que passés, havia decidit no tornar a pertànyer a ningú més que a ella mateixa”. “Va començar a actuar com volia i a sentir com desitjava”. En el personatge d’Edna no hi ha culpabilitat, sinó estranyesa, i fins i tot enuig en observar els dilemes morals en els quals se submergeix aquell qui vol com a amant.
Malgrat ser sotmesa a l’oblit, anys després, la senyora Pontellier va ser rescatada, i avui, la novel·la de Kate Chopin s’estudia entre els clàssics en moltes universitats dels Estats Units i ha arribat a ser considerada com un precedent d’una línia literària que culminaria en autors com Faulkner o Katherine Anne Porter. “La senyora Pontellier començava a ser conscient de la seva posició com a ésser humà en l’univers i, com a individu, a reconèixer la seva relació amb el món que l’envoltava i amb el seu propi món interior”.
Una novel·la on trobem plantejaments que encara un segle després no han estat acceptats en molts, potser massa, cercles socials i llocs del món.
4 Comments
Quan vaig ser mare vaig llegir molt sobre la maternitat (suposo que com totes) i em va semblar molt valent el llibre “La mujer y la madre” que ens donava una visió no tan poética com la resta (potser massa bèstia).
Crèixer és dur, tenir fills i mantenir una parella també (encara que sigui el que ens faci feliç), m’agradarà llegir com s’ho fa la protagonista del llibre.
M’ha encantat la crítica, ara mateix vaig a buscar el llibre a la biblíoteca!.
Raquel, espero que ho gaudeixis. Ja ens explicaràs que t’ha semblat!
Vaig conèixer la obra de Kate Chopin gràcies a una professora fantàstica i la seva passió pels escriptors del Sud dels Estats Units. Vam llegir el relat A Pair of Silk Stockings (crec que apareix en aquesta col·lecció).
Em va impressionar la habilitat de autora per transmetre una historia en manera molt directa i senzilla, però al mateix temps captivadora, fins i tot deixar el lector en un estat de xoc.
Les seves protagonistes sempre es sentin atrapades i lluiten per ser lliures. Chopin escriu que no son “mother-women”, però no les jutja, això depèn dels lectors perquè cada persona defineix la llibertat en manera diferent. Per exemple, per la senyora Sommers (protagonista de A pair of Silk Stockings) tenir diners per comprar unes mitjanes de seda li dona una curta sensació de ser independent.
Estic d’acord que encara un segle després, Chopin es capaç de d’escandalitzar els lectors.
Llegiré “El despertar” en català perquè com estic aprenent, m’ajudarà millorar el vocabulari.
Hola Natasha, a mi també em va agradar molt l’absència de judicis de l’autora i l’acceptació de la protagonista cap a les dones que no són com ella, i com a això es contraposa la falta d’acceptació de la societat en general cap a ella. També estic d’acord en què alguns dels seus contes et deixen en estat de xoc com el de “Història d’una hora” (“The story of an hour”), molt impactant. Aprofito per recomanar també els seus contes.