Kanata, Konami
El dulce hogar de Chi
Barcelona: Glenat, 2009
Una vegada hi havia un cadell de gat anomenada Chi que va sortir a passejar. Com que era una gateta molt curiosa, la Chi va badar un moment i va perdre la seva mare de vista. Decidida retrobar-la, la Chi va començar a caminar i es va trobar un animalot gros i pelut. Amb molt bones maneres li va demanar “Que saps on és la meva mama?” L’animalot va respondre amb un “GUAU!” que la va deixar astorada i va continuar el seu camí. Quan encara no s’havia recuperat de l’ensurt, una cosa blava i amb potes rodones va passar pel seu costat fent BRUUM! BRUUUM! De poc que no li passa per sobre! De sobte, la Chi es va adonar que tenia molta i gana i que no sabia què fer. Les llàgrimes li queien per les galtes. Quan tot semblava perdut, va veure un noiet que s’acostava a ella corrents. La mare del noiet també es va acostar i, com que la van veure tan trista, van decidir portar-la a casa seva. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, El dulce hogar de Chi acaba de començar…
Com heu pogut veure al resum, el manga que ressenyem avui sembla una història senzilla, però que les aparences no us enganyin: El dulce hogar de Chi ha estat un fenomen editorial que ha traspassat fronteres i generat milions en concepte de marxandatge. Quin és el secret del seu èxit? Doncs, precisament, la seva simplicitat. El to amable i el sentit de l’humor d’aquesta sèrie apel·len a l’infant que tots tenim a dins, recordant-nos una etapa de la nostra vida on ens sorprenien per les coses més petites.
Al Japó els personatges que inspiren sentiments de tendresa i desperten l’instint de protecció se’ls denomina kawaii, que podríem traduir com “maco” o “tendre”. El concepte s’associa a una imatge concreta, caracteritzada per les línies arrodonides, les textures suaus o els colors pastels. Amb la invenció l’any 1974 d’una altra gateta, la Hello Kitty, els japonesos van descobrir les enormes possibilitats comercials d’aquesta “estètica de la innocència”, amb múltiples productes derivats com bosses, coberteries, roba o material d’oficina. Avui dia la idea està plenament consolidada, i fins i tot s’ha exportat a altres països amb èxit, com prova l’existència d’El dulce hogar de Chi al nostre país.
En definitiva, sigui pels seus ulls enormes o per les seves ganes de convertir la vida quotidiana en una aventura, la Chi ens ha enamorat! Ja sabeu: “9 de cada 10 gats recomanen Chi (l’altre està ocupat esgarrapant el sofà)“.
6 Comments
“El dulce hogar de Chi”, un petit-gran manga molt recomanable tant per a petits com per a grans. Una història molt tendra explicada en capítols breus i molt divertits. Per cert, no us podeu perdre la versió animada que presenta la amorosa gateta amb més vida que mai.
Per mi, el món del manga és totalment desconegut, però arran de la pregunta del Bibarnabloc i després de llegir els comentaris al respecte a l’obra de l’autora Konami, m’ha picat la curiositat.
Verdaderamente, una historia enternecedora *-*
Tant de bo aconsegueixi una entrada pel saló del manga gràcies a la Konami Kanata i la seva obra.
Bona sort!
M’encanta aquesta saga especialment perquè tinc un gat mervaellós, a veure si tinc sort !!!!