Dinesen, Isak
El festín de Babette
Madrid : Nórdica Libros, 2006
Qui hagi tingut l’oportunitat de visitar Noruega alguna vegada recordarà l’impressionant fenomen natural que són els fiords, llargues i profundes valls que han patit una gran erosió glacial i han estat envaïdes pel mar –que s’obre camí entre muntanyes com una mà que s’aferra a la terra amb obstinació.
Establint un curiós paral·lelisme entre història i paisatge, l’escriptora Karen Blixen (amagada sota el pseudònim d’Isak Dinesen) ens transporta a un poble recòndit entre els fiords de Noruega, Berlevaag, una comunitat puritana on viuen dues germanes de mitjana edat, la Martine i la Philippa. Com a filles del pastor protestant que ha guiat la vida dels habitants de Berlevaag durant molts anys, Martine i Philippa s’esforcen per mantenir el rebuig total dels plaers terrenals, una fe extrema basada en la por a un Déu temible, i l’esperit sacrificat del seu pare.

Però una nit de tempesta –tot fent homenatge a les sagues nòrdiques-, un personatge femení estrany i poderós, provinent de terres molt llunyanes, apareix al llindar de la casa de la Marine i la Philippa: és la Babette, que romandrà amb les dues germanes per fer-se càrrec de les feines domèstiques i de la cuina. O això sembla. Tot va bé fins que la nit del centenari del naixement de l’eminent pastor, les germanes cedeixen, amb recel, la tasca de preparar el sopar a la francesa Babette. En aquesta celebració sublim, el menjar, el beure i el plaer sensual despertaran els sentits endormiscats dels habitants de Berlevaag fins a punts insospitats. És així com l’amabilitat, la serenitat i el celibat de Martine i Philippa són recompensades amb la més decadent i luxuriosa de les festes.
L’exaltació dels sentits per mitjans culinaris ens recordarà la Festa de Ernest Hemingway. I pels més cinèfils existeix una adaptació cinematogràfica d’El Festí de Babette del 1987 on l’acció transcorre a la Dinamarca del segle XIX.






3 Comments
Tuve la oportunidad de ver la película hace unos años y me encantó la forma de Gabriel Axel de tratar esta historia. El juego con la luz en los espacios interiores, la lluvia constante, la vejez, la comunicación sin palabras y por supuesto la comida hicieron para mi de aquella cinta un espectáculo delicioso. Creo que estos días de lluvia en Barcelona son el escenario perfecto para leer este libro y revivir esta historia. ¡Qué aproveche!
Vaig veure la pel·lícula i em va agradar el personatge de Babette i tot el banquet visual que prepara per les germanes.
Es un llibre molt interessant de llegir,perqué la historia ens ensenya que les persones que treballen molt i s’esforzen en el seu treball i que no volen cap altra plaer que viure en pau tidrán la seva recompensa.