Davies, Robertson. Angeles rebeldes. Barcelona : Libros del Asteroide, 2008

Sabem força coses dels Estats Units d’Amèrica, sobretot gràcies al cinema i la televisió, i molta gent sense dubtar podria donar alguns noms d’escriptors, artistes, o famosos d’Estats Units. Però la cosa canvia quan ens referim al seu veí del nord, Canadà.

Eclipsat pels Estats Units el Canadà viu a l’ombra, tranquil·lament, un país força més gran que Estats Units però amb moltíssims menys habitants.

Possiblement el millor escriptor canadenc sigui Robertson Davies, descobert aquí per l’editorial Libros del Asteroide ja fa alguns anys, van començar amb El cinquè en joc, el primer llibre de la Trilogia de Depford, on retratava a través de tres nois un Canadà rural. Un dels nois s’allistava per anar a la Primera Guerra Mundial, l’altre era raptat per un circ i el tercer estava destinat a coses més grans dins la colònia canadenca com ara rebre el príncep d’Anglaterra (el cap d’estat de Canadà encara avui és la reina d’Anglaterra). Però avui parlarem de l’altre trilogia, la de Cornish.

La trilogia comença amb Ángeles rebeldes, un llibre ambientat en una universitat canadenca, amb els seus embolics de professors, enveges, investigadors, etc. L’enorme erudició de Davies es fa palesa a cada pàgina i potser per això el llibre és dels tres el més fluix, però presenta uns personatges que acabaran sent importants. En el tercer llibre, La lira de Orfeo, aquests personatges i alguns de nous protagonitzaran una hilarant comèdia quan el projecte de final de carrera d’una estudiant sigui composar una opera a partir d’un únic fragment original i algún esbós de la resta, tota la música l’ha de posar ella, i tota la lletra un dels professors. Un argument i uns secundaris que per moments semblen propis d’una pel·lícula dels germans Marx. En aquest volum veurem el Davies més divertit, més dinàmic, que sembla desaparèixer i quedar reduït a un mer testimoni de les vivències i de la història que està narrant.

No, no m’he descomptat, què passa amb el segon volum? Si el primer volum em va agradar de manera moderada el segon em va enganxar i em va convèncer que Davies era molt gran. Lo que arraiga en el hueso és un llibre sensacional, i donat que les trilogies de Davies permeten la lectura independent dels seus volums si he de recomanar un llibre de Davies el meu vot és per aquest.

Tota la trilogia comença amb la mort de Francis Cornish, un riquíssim mecenes. Tota la seva immensa col·lecció d’art és destinada a la Universitat, i el seu nebot, Arthur, decideix encarregar-ne una biografia. El que el biògraf es troba però, no és el que ningú esperava…

La família de la mare de Francis eren com uns pioners del Canadà francòfon que s’havien fet rics amb explotacions de fusta i altres negocis relacionats amb l’exuberant riquesa natural del seu entorn. Fins aquí tot bé, molt èpic i enriquidor. Però en una festa a ciutat les coses es compliquen i cal buscar una “solució” per la que serà la mare de Francis, i en aquest punt ho deixarem, però aquí la història familiar comença a no ser tant honorable.

Després vindrà Francis, un jove molt dotat per l’art que es dedicarà a estudiar amb el millor restaurador del món, a Europa, en plena Segona Guerra Mundial, i amb la llibertat que dóna ser posseïdor d’un passaport canadenc autèntic. Des del castell on aprèn tot el que s’ha d’aprendre sobre la restauració (i força més), per la nit compta els vagons que van en convois interminables cap als camps de concentració nazis. El més sublim de la humanitat costat per costat amb el pitjor.

Gràcies a l’art i al que aprèn aconsegueix exorcisar els seus dimonis i marcar-li un gol al món oficial de l’art. Lamento ser tan críptic, però és l’única manera de no esguerrar l’argument del llibre. Aquest és un llibre sorprenent, que tot i tractar temes que poden ser densos com l’art i la guerra aconsegueix fer-ho de manera amena i rigorosa, si no coneixíeu Robertson Davies no hi ha millor manera de començar, i també si voleu saber més coses de Canadà, el silenciós i discret veí dels americans més famosos.

Però si quan escolteu Canadà només podeu pensar en llenyataires i els policies de la guàrdia muntada, aquí teniu aquest gag dels Monty Python per riure una mica.

http://www.youtube.com/watch?v=BQRPfrgQHNw