Laura Nuño ha escrit un llibre de títol suggerent que tracta de la incorporació de les dones a l’espai públic. Aquesta incorporació ha esdevingut una gran revolució per la societat, però malaraudament una revolució incompleta.
L’autora ens parla com aquest canvi només ha afectat a l’espai públic, però no a l’espai privat, on continuen els rols tradicionals. A més a més, aquest canvi ha anat acompanyat per una gran resistència al mateix, tant pel que fa a l’organizació de l’espai públic, com pel que fa a la corresponsabilització dels homes a l’àmbit privat.
I tot i que, si bé és cert que la participació dels homes a l’àmbit privat és cada cop més gran, aquesta encara se segueix considerant en termes d’ajuda al que se sobreentén que són responsabilitats femenines.
Això té com a conseqüència, entre d’altres, que les dones no gaudim a la feina tal i com fan els homes. Hem de gestionar mitjançant estratègies la conciliació domèstica i familiar, perquè “paradójicamente a este escenario de prisas, renuncias y precariedad lo llamamos conciliar”
4 Comments
Molt interessant i per reflexionar al voltant de la societat en què estem… Estem pagant el preu de la nostra “llibertat” econòmica i social amb el preu del no-temps i la feina dins i fora de casa…. Realment el preu de la dita “igualtat” a les dones ens surt molt car.
Totalment d’acord Rous!
“si bé és cert que la participació dels homes a l’àmbit privat és cada cop més gran, aquesta encara se segueix considerant en termes d’ajuda al que se sobreentén que són responsabilitats femenines” … crec que avui en dia hi ha molts home que ho discutirien, per sort!
Sí, estic d’acord amb la teva opinió, afortunadament, però saps també que encara per a molts homes ajudar en les tasques domèstiques ja és compartir aquestes tasques