/

El món mirall es diu “Ekho”

1 min lectura
Ekho Mundo Espejo

ekho-09b
 
Ekhö, mundo espejo està format, fins ara, pels següents volums:
 

 

 
Un avió es perd, i els passatgers arriben a un món que no és ben bé aquest. No és tan estrany, a l’altra banda estan acostumats al fet que de tant en tant se’ls presenti gent que arriba així, i un cop a l’altra banda doncs cal continuar amb la vida. Perquè l’altra banda, el món mirall, és un món molt semblant al nostre, però amb detalls diferents que el fan fascinant. Que vull dir amb detalls diferents? Per exemple aquí sota això és la imatge del metro de Nova York.
 

EkhoB
 
És ben bé igual? No, és diferent, però mola! I així amb tot, carruatges, avions i absolutament tot el que seria el parament del món, inclosos els seus habitants, un treball de disseny i de recreació absolutament colossal, i divertit. I el recorregut per aquest món comença a Nova York, però seguirà a París, al Hollywood dels anys daurats, i fins i tot a Barcelona.
 

Ekho Mundo Espejo
 
No és aquest un còmic diguem-ne “profund”, és un còmic d’evasió, un còmic fonamentalment divertit i amb uns dibuixos meravellosos, del millor. Obrir una pàgina i veure Ekhö, i veure aquest món, deixar gaudir la vista passejant pels detalls, recreant-s’hi…

La història es deixa llegir, manté l’interès i sobretot els diàlegs estan ben trabats, és important perquè una obra amb un apartat gràfic tan vistós podria tenir la temptació de prescindir de la història, dels guions, no és el cas. No són uns guions de treure’s el barret, o de deixar-nos pensant, o glaçats mentre llegim… són uns guions que funcionen. Aquest és, si es vol, un còmic “lleuger” que confia la seva força en els impressionants dibuixos. Tot i que el retrat del nostre món, i més amb un mirall distorsionat, mai és del tot innocent.

A més a més els escenaris triats tenen molt potencial, permet recrear-los amb aquests detalls diferents i lluir-se, molt lluny del còmic que sembla encadenar “postals” famoses de les ciutats on succeeix l’acció. Ambientacions que juguen amb els elements reals i els hi donen una nova vida, una visió diferent, sé que insisteixo en la part visual, però és el punt fort d’aquests còmics, sense el més mínim dubte.
 

ekho
 
Uns còmics entretinguts, divertits, i visualment encisadors. Ja no em queda res més per dir excepte que aneu a buscar-los.
 

Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla...
A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Anterior història

El banc blau i el pas del temps

Següent història

Mademoiselle Chambon, d’Stéphane Brizé

Últimas de Blog