Malcolm, Janet. El periodista y el asesino. Barcelona: Gedisa, 2004
Què passaria si Dick Hickcock i Perry Smith haguessin demandat Truman Capote pel retrat poc afavoridor retrat de la seva personalitat que l’autor fa a la novel•la A sang freda mentre mantenia amb ells una cordial relació?
Un cas d’aquestes característiques va tenir lloc als Estats Units a mitjans dels anys vuitanta, on Jeffrey MacDonald, condemnat per l’assassinat de la seva dona i les seves dues filles, va dur als tribunals Joe McGinnis, el periodista que va contractar per escriure la història del seu procés judicial.
McDonald va pensar que el relat li seria favorable, però el cert és que McGinnis el va presentar com un narcisista patològic.
El periodista y el asesino, de Janet Malcolm, parteix d’aquesta història i planteja fins a quin punt és lícit enganyar les persones per tal d’aconseguir informació i on és el límit entre la llibertat d’expressió i l’ètica professional.
“Todo periodista que no sea demasiado estúpido o demasiado engreído para no advertir lo que entraña su actividad sabe que lo que hace es moralmente indefendible. El periodista es una especie de hombre de confianza que explota la vanidad, la ignorancia o la soledad de las personas, y que se gana la confianza de éstas para luego traicionarlas sin remordimiento alguno”. D’aquesta contundent forma comença aquesta obra sobre el paper del periodista.
2 Comments
Un apunt molt interessant Lois Lane!
Realment aquest tema dóna que pensar. Des del meu punt de vista, el periodista ha de seu prou astut per aconseguir la informació que necessita amb honestedat. No cal anar amb el lliri a la mà, però tampoc em sembla bé recórrer a mentires barroeres. D’altra banda, en el cas dels assassins entrevistats, potser és que no tenen prou llums com per esperar un retrat personal a l’alçada dels seus actes malvats.
Bon debat, Lois!