Matute, Ana María. El verdadero final de la Bella Durmiente. Barcelona: Lumen, 1995, 2003
Todo el mundo sabe que, cuando el Príncipe Azul despertó a la Bella Durmiente, tras un sueño de cien años, se casó con ella en la capilla del castillo y, llevando consigo a la mayor parte de sus sirvientes, la condujo, montada a la grupa de su caballo, hacia su reino. Pero, ignoro por qué razón, casi nadie sabe lo que sucedió después. Pues bien, éste es el verdadero final de aquella historia.
Tots coneixem el conte de la Bella Dorment, la princesa que va restar dormida cent anys fins que va arribar el seu príncep blau i la va despertar amb un petó. És un clar exemple dels finals feliços amb que conclouen la majoria de contes populars, però i si aquests finals no fossin els vertaders… Què passa després que la Bella Dorment i el Príncep Blau es casen? Tindran problemes de convivència? Els hi concediran el préstec per reformar el castell? S’avindran la Bella Dorment i la sogra?
Això és el que es devia preguntar Ana María Matute i ella mateixa ens fa partíceps de les respostes a aquestes qüestions. Lluny de la realitat ensucrada, la vida amb el príncep és meravellosa i acabaran tenint dos fills, Día i Aurora, però sobtadament el Rei mor i el Príncep es fa càrrec del regne i de les batalles que tenen pendents amb els seus enemics. Ha de marxar i la Princesa i els fills es queden sols amb la Reina Mare, que creu adient que tots marxin a la seva residència, allunyada del castell. Allà la Bella Dorment s’adonarà que la seva sogra no és el que aparenta i descobriran un horrorós secret… El príncep hi serà a temps per tornar-la a salvar?
El verdadero final de la Bella Durmiente és una entretinguda lectura que podreu fer en poc més d’una tarda, que us farà reflexionar sobre les figures tan maniquees que trobem en alguns contes infantils. I si voleu saber més sobre l’autora, no us perdeu aquesta entrada que va escriure la Tieta Mame. Bona lectura i que no defalleixi la cacera del Príncep Blau!