Herois - Pau Freixas

Herois - Pau FreixasFreixas, Pau. Herois
Barcelona : Cameo, DL 2011

Arribava l’agost, el meu pare agafava vacances a la fàbrica, i a vegades sense dormir, quina irresponsabilitat!, agafava el 124 familiar i començaven les nostres vacances d’estiu. Teníem per davant tot un més al poble d’Andalusia, d’on tinc els meus millors records d’infantesa.

Retrobar les cosines, parar per casa només per menjar i dormir, banyar-nos al safaretjos del poble, jugar a fet i amagar per tot el poble, estar desperts tota la nit per festes, comprar “polos de a duro” i gaudir dels passejos en bici… era fantàstic.

Tot això és Herois, un flashback intermitent als estius de la meva infantesa, de la infantesa dels nens dels 80.

El film comença amb un executiu de camí cap a Barcelona a una important reunió. En una carretera secundària de la costa catalana agafa a una noia que fa autostop i les seves converses són el detonant per una sèrie de tornades al passat on es narren les vivències d’un grup d’amics que es retroben cada estiu a un poble de la costa. Les seves innocents aventures plenes d’imaginació són el fil argumental de la cinta.

Pau Freixas i Albert Espinosa signen un guió amable que ens endinsa en una història commovedora. Entre la comèdia i el drama, és tracta d’una història a mig camí entre Els Goonies i Cuenta conmigo i potser, perquè no, també Verano Azul.

Font: bloc Notas de cine

Tot i que segurament no es tracti d’una pel·lícula amb gran qualitat narrativa això al final no és important perquè potser tampoc no ho pretén. El que intenta és només parlar de com han viscut els estius els nens d’una determinada generació, i això ho aconsegueix fent servir un bon grapat de tòpics.

Val la pena esmentar-ne les interpretacions, els actors infantils estan més que bé i els adults… uns pesos pesats de l’actuació, el tàndem és més que correcte.

En definitiva, una pel·lícula agradable, innocent, entranyable, estimulant i extraordinària. Podem demanar res més?

 

4 Comments

  1. Aquesta pellLícula és molt maca! la vaig veure fa poc per la televisió, sense saber ben bé que anava a veure, i la vaig trobar molt tendre. Sí que és com un “Verano Azul” a la catalana XD

  2. Doncs a mi tampoc em va convènçer gens ni mica. No acabo d’entendre que el millor estiu de la teva vida -com resa el sotstítol- pugui ser el de la teva mort; per tant no la considero pas una pel·lícula per infants (que aleshores podria entendre lo que apunta el Ramón; empalagosa).És més, en tots els clàssics juvenils, començant per E.T., Goonies, Stand by me i companyia la mort pot estar present però no endur-se el protagonista: és una de les fronteres que separa la comèdia de la tragèdia; i cal molta traça per unir tal frontera i reexir-se’n. Aquest no és certament el cas.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.