La Matilda és una nena molt intel·ligent a qui li agrada molt llegir però no se sent compresa pels seus pares, els quals no valoren la seva curiositat i dons naturals. A l’escola coneix la senyoreta Honey, que és la primera persona que l’estima tal com és. Allà, però, també hi ha la directora Trunchbull, que espanta els alumnes i vol regir el centre amb esperit militar. La Matilda descobreix accidentalment que té el poder de la telequinesi i vol usar-lo per fer justícia. Esbrina que la directora va robar-li la casa a la senyoreta Honey i decideix espantar-la movent objectes com si hi hagués fantasmes fins que marxa. Aleshores la senyoreta Honey recupera la seva llar i adopta Matilda, la qual per fi pot tenir una família com la que sempre ha enyorat.

La Ventafocs és una dolça i bella jove que després de les dues morts del seu pare i de la seva mare es veu obligada a fer de serventa de la seva malvada madrastra i de les seves dues malvades germanastres. Un dia, arriba una invitació a un gran ball que ofereix el príncep. La Ventafocs veu l’oportunitat de, per una vegada, sentir-se com les altres noies de la seva edat. Amb l’ajuda de la seva fada padrina i els seus amics, els animals de la casa, obté un bonic vestit de princesa i una carrossa per a anar al ball. Allà, el príncep s’enamora de la misteriosa noia que marxa corrent a les dotze en punt de la nit, deixant enrere en la fugida una sabateta de cristall, que el príncep farà emprovar a totes les joves fins retrobar-la.

Un home de viatge es perd i entra en un castell misteriós, ple de riqueses però aparentment buit. Hi passa la nit, gaudint de bon menjar i llit i, abans de marxar, talla una rosa del jardí per a la seva filla petita, anomenada Bella. En aquell moment apareix una bèstia que amenaça matar-lo pel robatori de la flor. Aterrit, l’home suplica clemència i la bèstia accedeix a canvi que enviï una de les seves tres filles a viure amb ell al castell. La Bella, la seva filla petita, accedeix a ser ella l’escollida i viu al castell, on descobreix que la bèstia és un ésser generós que la tracta com a una princesa. Descobrirà, amb el pas del temps, que la bellesa està a l’interior de les persones i això desfarà l’encanteri de la Bèstia.

Què passaria si el teu pare fos un Déu grec? Això és el que descobreix en Percy Jackson, el protagonista d’aquesta saga literària de cinc volums… de moment. Déus grecs, aventures, fantasia i món real quotidià són el que Rick Riordan (San Antonio, Texas, 1964), professor de mitologia, va començar a barrejar a l’hora d’explicar contes als seus fills perquè s’adormissin. Adaptar i combinar la mitologia grega a la Nova York actual és una idea molt original que es dóna en aquesta novel·la, fet que ens permet imaginar mons possibles a partir de la nostra realitat. [+]

No només de superherois viu el còmic. A l’editorial Marvel, creadora de personatges que han esdevingut icones de la cultura popular com ara Spider-man o els X-Men, ho saben, i per aquest motiu han adaptat un dels llibres infantils més estimats pels nens nord-americans, El Mag d’Oz de Frank L. Baum. El resultat de traslladar les aventures de la Dorothy i el seu gosset Totó al meravellós país d’Oz és una delícia pels sentits, una cant a la fantasia ple de bon humor i un puntet de melanconia. [+]

Els lectors del Premi Protagonista Jove ja pronosticaven que un llibre com La invenció de l’Hugo Cabret s’acabaria portant a la gran pantalla. Publicada en català per Cruïlla i en castellà pel Grup SM, l’obra de Brian Selznick ha rebut diferents distincions. El 2007 va ser considerada una de les deu millors obres infantils il·lustrades, segons el New York Times. També va ser finalista al National Book Awards als Estats Units en la categoria de llibre infantil, i va guanyar el premi d’il·lustració Caldecott Medal. [+]

La nostra Alícia es fa gran: ja han transcorregut 150 anys des de la primera edició del llibre, l’any 1865. El seu creador, Charles Lutwidge Dodgson (Cheshire, 1832 – Guildford, 1898), conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll, fou escriptor, professor, matemàtic, pastor i destacat fotògraf en el seu temps lliure. Descobreix en aquesta guia de lectura algunes de les versions d’aquest conte que et recomana el Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel. [+]

Una de les preguntes que els pares dels nens d’edats compreses d’entre 11 i 15 anys, o els mateixos joves que volen endinsar-se en el fantàstic món de la lectura és: què em recomanes? Una bona pregunta, ja que has de seleccionar quin tipus de lectura prefereix: romàntic, realista, fantasia, terror o riure. Però, si no hi ha resposta, s’intenta tirar pels clàssics d’aventures i de fantasia com La història interminable de Michael Ende, El hòbbit de J.R.R. Tolkien, Les cròniques de Narnia de C.S. Lewis, fins a arribar a… Harry Potter. [+]

Òrfena de mare i filla del capità Efraim Långstrum, rei dels mars i dels caníbals, la Pippi és una nena de 9 anys que viu sola. Bé, sola no. Viu amb un cavall de lunars i amb el mico Senyor Nelson. Se’n va a dormir quan vol i es posa la roba que vol sense tenir en compte la talla, el color o la seva utilitat. Menja els espaguetis amb tisores i dorm amb el cap als peus del llit. [+]

Diuen per aquests móns que els llibres veritablement grans són els que ens canvien la vida. L’illa del tresor va canviar la meva? M’haurien agradat igual les novel·les d’aventures? I els pirates? Tindria motius pirates per mitja casa? No ho puc assegurar, però signo en aquest bloc amb el nom de Capitán Flint. Penseu que després d’aquesta introducció aquesta entrada no serà objectiva? Potser, però no sóc l’única que considera que L’illa del tresor és la novel·la d’aventures per antonomàsia. [+]

Com no podia ser d’una altra manera, novembre és el mes Tintin i toca recomanar Tintin. ‘Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp’. Però si sembla que està tot dit, si és el personatge de còmic més famós de la història! Què queda per dir d’uns àlbums que han estat disseccionats mil·limètricament? Què queda sense dir que no hagin dit ja erudits “tintinaires” repartits per tot el món! Les xifres maregen, el tàndem Tintin Hergé dona, avui, 3.200.000 resultats en Google. Si fins i tot en té la seva pròpia lletra! [+]

El déu asgardià de la tempesta. Un geni creador d’una armadura cibernètica. Un excombatent de la Segona Guerra mundial. Un científic gegant i la seva diminuta esposa. Un arquer sorneguer. Una ex-espia soviètica. Dos germans mutants. El rei d’un misteriós país africà. Aparentment, no tenen res en comú, apart d’uns poders extraordinaris i del desig de fer justícia (o si s’escau, venjança). Malgrat això, són els herois més poderosos de la Terra… [+]

Actualment podem trobar gran varietat de contes infantils sobre monstres, però no sempre va ser així. Va haver-hi una època en la que el model tradicional d’àlbum il·lustrat era molt més ensucrat i plàcid. L’aparició de Allà on viuen els monstres, pels volts dels anys seixanta, va ser motiu de debat i controvèrsia. Alguns llibreters van negar-se a vendre l’àlbum. Molts pares i pedagogs creien que la seguretat i benestar dels seus infants podien veure’s alterats per aquests personatges.

Així comença aquest llibre on surten monstres, sí, però… Què és un monstre? Potser el que primer ens pot venir a la ment és el típic ésser gran, lleig i monstruós que habita en la nostra imaginació. Aquell que, quan érem infants i ens tancaven la llum de l’habitació, imaginàvem amagat dins de l’armari o a sota del llit esperant el moment per sortir. I sí, és veritat que en aquest llibre surt un monstre gran i terrible però, potser no és el monstre principal del llibre. S’ha de buscar més a dins…, perquè tots i totes tenim d’alguna manera, monstres amagats, i la por, és segurament, la seva millor arma. [+]