Cohen, Richard
Blandir la espada: historia de los gladiadores, mosqueteros, samurai, espadachines y campeones olímpicos
Barcelona: Destino, 2004

 
En guàrdia, llestos, endavant! Amb aquestes paraules, originàriament en francès, comencen els combats d’esgrima, un esport olímpic avui en dia, però en altre temps no massa llunyans, la forma més romàntica i honorable de matar i morir.

Blandir la espada, el llibre del britànic Richard Cohen, recorre la història d’aquesta arma des de l’Antic Egipte fins a Darth Vader, passant pels gladiadors, els samurais, els duels o els campions olímpics.

“Enfonsa això en la carn d’un altre home, i t’aplaudiran i t’estimaran.”

Pel que sembla, tot va començar a Egipte, on s’ha trobat la representació més antiga d’un combat d’esgrima, un relleu al temple de Madinat Habu, construït per Ramses III als voltants de 1190 a.C. a prop de Luxor. Els combatents apareixen amb el que semblen caretes i acompanyats de jutges i marcadors.

Passant el temps, fins i tot les espases  es fan famoses, Aor, Durandarte, Tyrfing, Flamigera, Joyeuse o Tizona són armes llegendàries, però, sense oblidar  l’amenaçadora de Dàmocles o la catalana Vilardella, la que s’emporta els honors és Excalibur, l’espasa del rei Artús. Les seves fulles van contribuir a elevar a categoria màgica l’ofici de forjador i van fer cèlebres llocs tan llunyans com Damasc, Toledo, Solingen o Japó, on els seus artesans van arribar a l’excel·lència en la qualitat del seu acer i en el temple de les armes. No és d’estranyar aquesta fama, donat que com millor és el producte, més probable serà que el propietari de la fulla visqui força temps.

“El nom de l’espasa, va dir la dama, és Excalibur, que vol dir la que talla l’acer.”

Però els orígens de l’actual esgrima esportiva els hem de buscar als duels que van proliferar a tota Europa especialment durant el segle XIX. Encara que la major part del temps va ser una pràctica il·legal i que va ser objecte d’una permanent discussió sobre la seva justificació moral, a partir de 1820 els duels van estar exhaustivament codificats amb regles basades amb l’Essai sur le duel del compte de Chateauvillard.

“Les ferides de la carn les pot curar la destresa d’un cirurgià,
però l’honor ferit només ho cura l’acer”

Monsieur de Granpre vs. Monsieur Le Pique, ambdós amb pantalons bombatxos,
prop de París; el segon resulta mort, 3 de maig de 1808

Els duels van ser un fenomen social i cultural entre les classes privilegiades (les classes baixes no tenien cap honor per a salvaguardar). Es van convertir en part essencial de l’educació dels joves i argument de novel·les i llegendes. Grans personatges de la història es van batre en duel i fins i tot els polítics dirimien les seves diferències a l’alba, un dels darrers va ser, el llavors senador, Salvador Allende, l’any 1952.

“Però que no li entri el singlot. El segle passat un empassa-sabres hindi va fer un singlot durant una representació a Londres. El seu esòfag perfectament disseccionat i l’espasa estan exposats l’ Hospital Universitari.”

A mesura que els duels van anar desapareixent, les salle d’armes, llocs més aviat sòrdids, creades per a l’aprenentatge de l’esgrima, es van anar convertint en clubs esportius. Un dels primers, el Club d’Esgrima de Londres va ser fundat el 1848.

“Ataca correctament, sigues audaç i elegant al mateix temps.”

Encara que els primers tractats d’esgrima es van fer a Espanya, l’esgrima moderna es va desenvolupar a Itàlia, França i en sabre a Hongria. Amb presència olímpica des dels primers jocs moderns, és un esport en el qual la tecnologia hi ha introduït nombrosos canvis amb la senyalització electrònica dels tocats. De la mateixa forma, la millora en la seguretat dels materials, tant de la indumentària protectora com de les armes, fan de l’esgrima actual un esport en el qual els accidents són pràcticament inexistents.

“Az okos gazda a kárt is jóra fordítja.”
(Un mestre astut converteix fins i tot una derrota en una victòria)

Si heu arribat a aquest paràgraf, és possible que penseu per què a Escamillo, el famós torero sense toro, li ha donat la fal·lera de l’esgrima. Doncs, en primer lloc el llibre d’en Richard Cohen és un magnífic recorregut per la història de la humanitat. La segona raó la trobareu en aquest petit vídeo:

N.d.A. Totes les cites estan recollides del llibre objecte d’aquest post.