Kishtainy, Niall
El libro de la economía
Tres Cantos: Akal, 2013

Les expectatives del consumidor són analitzades des del punt de vista dels equilibris d’oferta i demanda, però han estat famoses davant la crisi del 2008. Una crisi que preveia dificultats de cobraments i pot provocar que fins i tot bancs sans hagin de plegar. Douglas Diamond i Philip Dybvig estudien el cas de les expectatives financeres. No ha estat fins ben entrat el segle xx que l’economia ha deixat de centrar-se només en els factors productius –terra, capital i treball– com a font principal de coneixement bàsic, i ha començat a pensar en termes de comportament humà. George Stigler estudia la teoria de cerca de feina, Robert Axelrod estudia les estratègies de competència i cooperació, i John Muth i Robert Lucas tracten de les expectatives racionals tot lligant el cas de polítiques públiques sovint basades en un parany.

No ens enganyem: el centre de l’economia actual és el preu. El preu dels béns de consum i serveis que canalitzen les necessitats humanes. Aquests béns són escassos, com bé defineix el terme l’economista Lionel Robbins. Els economistes clàssics com Leontief, Marshall, Pareto o Walras, han volgut estudiar els equilibris de mercat mitjançant models matemàtics. Tots han acabat lloant la figura d’Adam Smith, que proclamà la mà invisible de l’equilibri de mercat. En tot cas, en un món amb fortíssimes desigualtats, també hi ha economistes que parlen clarament de condonacions de deute com a millor manera de sortir-ne ben parats entre tots. Cal llegir, per exemple, Jeffrey Sachs. Molt a prop queda Alberto Alesina, que demostra que societats més igualitàries creixen més ràpidament.
 

 
Els economistes sempre han tingut present el concepte de riquesa i de creixement. La riquesa sota els termes mercantilistes de finals del segle xviii se centrava en l’acumulació monetària com a terme fonamental. Els economistes clàssics, i David Ricardo entre ells, van emfatitzar el creixement de riquesa a partir del comerç. Dos termes es van fer famosos: l’avantatge absolut i l’avantatge comparatiu d’exportacions d’un producte d’un país envers un altre. Krugman assenyala l’element circumstancial que provoca la formació d’una indústria amb potencial d’exportacions i Schumpeter sempre va destacar la importància de la innovació.

El multiplicador keynesià ha estat un dels conceptes més influents del segle xx, que significa que el govern, amb la seva despesa, pot multiplicar l’efecte de la demanda i del producte interior brut. Això no obstant, molts alerten que cal tocar el tema del treball i no oblidar figures com Marx, que va situar l’esforç com a primer motivador del valor d’un producte, i Beatrice Webb, pionera de la importància de la negociació col·lectiva dels treballadors. Una altra dona a esmentar és Joan Robinson, que va dictaminar la llei de discriminació de preus, és a dir, quan un producte té diferents preus, segons el segment de la demanda de què parlem (estrats alts o estrats socials més baixos). De fet es diu que injustament no se li va concedir el premi Nobel d’economia.

 

 
Karl Polanyi és un economista de mirada més ampla i insereix l’economia en el camp de la cultura i les ciències socials: les persones aspiren a un estatus social i influeixen amb la política i les normes culturals, que són, alhora, potència econòmica. El corrent monetarista ha deixat de banda aquesta visió i enfoca l’atenció en la demanda i l’oferta monetàries tot parlant de termes coneguts com la inflació. El segle xx va ésser el bressol d’un nou fenomen: inflació i atur, que no es contradiuen, sinó que augmenten alhora. Un economista molt controvertit va ser Milton Friedman, vinculat a Margaret Thatcher i Ronald Reagan, que va diagnosticar malalties econòmiques a partir de l’excés de demanda monetària i falta de control de fer «bitllets». Malauradament, el seu marcat caràcter privatitzador, tot seguint la línia de Hayeck, va comportar una desregulació financera.

En tot cas, cal subratllar la vinculació entre estalvi extern i l’especulació interna de països tant en línia amb la temàtica actual a Europa. Vegeu l’economista Ben Bernanke.

Un altre llibre situa l’economia a través de les teories econòmiques més rellevants, en lloc dels grans temes que el llibre recomanat us explica. Vegeu, doncs:
 

Dos llibres més parlen pròpiament dels economistes abans i després de Keynes. Són: