L’autora Lani Yamamoto té experiència i relació amb el camp de la psicologia, el cinema i la religió comparada. Va treballar editant documentals a Boston, d’on és originària.

Ha participat en processos d’aprenentatge experimental per a nens, basats en la creativitat i dissenyats en col·laboració amb artistes, investigadors i educadors. Afirma però, que la seva millor escola han estat els seus dos fills. Actualment viu a Reykjavik amb la seva família.

Aquest any ha estat la convidada especial a Món Llibre, fet que ens ha donat l’oportunitat de conèixer-la personalment.

L’autora ens explica que el seu primer embaràs va coincidir amb l’època en la qual havia de presentar la tesi dels seus estudis de Psicologia i Teologia Comparada. En aquell temps estava poc motivada pel projecte, però en canvi, tenia moltes ganes de dibuixar. És així com es va endinsar en el món de la il·lustració.

Al nostre país ha publicat recentment Stína. La nena de gel (Babulinka), i Tina Superfriolera (Nórdica Libros). Es tracta del cinquè llibre de Lani Yamamoto, que ens presenta una història rodona i intimista que ha estat traduïda a sis idiomes. L’àlbum va ser finalista l’any 2014 del prestigiós “Nordic Prize for Children’s and Young People’s Literature” (atorgat pel Consell Nòrdic). I l’any 2014 va guanyar el “Fjoruverdlaunin Women’s Literary Prize for Children’s Books” i el “Immalimm Icelandic Illustration Award”.

La Stína, la protagonista del llibre diu que “Els dies començaven amb uns flocs de civada calentets i un llibre entretingut al costat de la xemeneia”, veiem que l’índex de lectura a Islàndia és el més alt del món. Creus que influeix en gran mesura el clima?

Estava pensant en coses que fa la meva filla i en el que llegeix. Els llibres són molt importants a Islàndia. Els regalen als aniversaris i al Nadal. És potser perquè l’hivern és molt llarg i intens. La gent necessita llegir i somiar.

 

La Stína a mesura que va avançant el llibre és més fredolica i es tanca en ella mateixa, es torna més introspectiva. Fa poc vaig llegir que s’estan perdent els jocs tradicionals al carrer. Creus que les TIC o la societat actual, la urbanització de les ciutats fa que els infants d’ara es relacionin menys entre ells? Està passant això al teu país?

Els infants islandesos surten al carrer, juguen, van a l’escola (…). Potser ha canviat una mica respecte a la meva generació, però encara passen molt de temps fora de casa.

 

Hi ha una activitat de promoció de la lectura a Islàndia que va d’octubre fins a Nadal i s’anomena jolabokaflod “inundació de llibres per Nadal”. Es tracta d’una tradició més que no pas d’un programa organitzat. De fet, el llibre és el regal més popular per Nadal a Islàndia. Lani, quins llibres has regalat darrerament o quins llibres t’agrada llegir amb les teves filles?

Els llibres de Dr. Seuss. M’agrada comunicar coses adequades als infants i he après d’aquest autor. A la meva filla li agraden els llibres de l’Astrid Lindgren. En general ens agraden els personatges com la Pippi, una mica rebels i poc convencionals.

 

La filosofia i les humanitats estan perdent rellevància en el currículum escolar a molts països. També a Islàndia?

Una mica sí perquè la societat va evolucionant cap a aquesta direcció, tot i que no trobo que sigui molt positiu. De totes maneres a Islàndia no està passant tant com a altres països, com als Estats Units, per exemple.

 

Va suposar un gran canvi ser finalista del “Premi de Literatura Infantil i Juvenil del Consell Nòrdic”?

Sí, m’ha canviat molt a escala professional. De fet, ha canviat tot. També em vaig apuntar a un Reading Program i va ser molt divertit.

 

A l’hora de treballar un llibre, primer comences pel text, per les imatges…?

Primer les idees generals, després fa fotografies, esbossos. A la història original hi havia un somni i al llibre la Stína no somia. Es va creant la història, però a poc a poc. Escric una part del començament del llibre i una del final. A vegades no sé ni com s’acabarà. La història es va formant a poc a poc.

 

Et vas inspirar en alguna persona del teu entorn per crear el personatge? Les teves filles?

Sí, el personatge de la Stína s’inspira en la meva filla, però també en les seves amigues. Tot i que la meva filla no té problemes amb l’hivern, ni amb el fred, és forta en això [rialles].

[audioplayer file=”https://bibarnabloc.cat/wp-content/uploads/2016/04/Lani_Yamamoto-1.mp3″]

 

Tens alguns il·lustradors de la Literatura Infantil i Juvenil com a referents?

Probablement, però no conscientment. He après molt observant els meus fills i veient el que fan a la vida real. Els hi faig moltes fotos i les treballo de forma digital.

El libro negro de los colores de Libros del Zorro Rojo, em va obrir la ment a noves possibilitats de treballar la il·lustració.

 

Coneixem la teva vinculació amb el món del cinema. La història de la Stína té elements per fer-ne un curt d’animació. Has pensat en aquesta idea?

Sí, m’encantaria. [Coincidim que la part central del llibre té molta potència, un punt d’inflexió en el personatge]. Quan estava escrivint no sabia que hi havia tantes capes en el llibre.

La meva mare és artista i el meu pare és físic. El meu pare feia experiments per veure que sorgiria de tot plegat, igual que jo amb els llibres, per a mi és normal fer-ho així. Després un cop finalitzat és quan m’adono del resultat: el llibre es va fent a poc a poc, sobre la marxa.

[audioplayer file=”https://bibarnabloc.cat/wp-content/uploads/2016/04/Lani_Yamamoto-2.mp3″]

 

Al nostre país has publicat la sèrie Albert, llibres il·lustrats de filosofia per a nens que han estat traduïts a dotze idiomes. Estàs treballant amb algun altre projecte, actualment? En faràs alguna aventura més sobre la Stína?

Estic fent un llibre on el protagonista és un noi. És semblant al de la Stína: el mateix format, però amb diferents personatges. En aquest cas és un noi al qual no li agrada parlar.

Molts llibres intenten moralitzar, però els meus personatges no han de fer les coses d’una manera determinada, sinó que han d’aprendre ells mateixos com solucionar-ho.

L’infant d’aquesta història no soluciona el problema directament, però descobreix com millorar en aquest aspecte.

Penso que no hi ha només una manera correcta de fer les coses, sinó moltes, i això ho han d’aprendre els infants. Un infant ha d’aprendre a ser fort individualment, per a vèncer les pròpies limitacions.

Doncs bé, tal com diu Pippi Langstrump i ens recorda Diego Moreno, editor de Nórdica Libros: “Als infants els hi convé portar una vida ordenada…, sobretot si poden ordenar-se-la ells mateixos”.

Nosaltres estem desitjant llegir més històries com aquestes, tan properes i ben filades. Si encara no heu llegit a l’Stína, us hi animem, el que és segur és que no us quedareu pas freds amb la seva lectura, us ho assegurem!