Zuffi, Stefano. Gatos en el arte
Madrid: 451 Editores, 2009
La història de l’Art, s’ha estudiat des de múltiples punts de vista, un dels més originals ha estat fet a través dels felins. La seva presència és analitzada a la pintura, des de Pompeia o Egipte fins avui dia passant pel renaixement italià o els interiors holandesos del barroc europeu.
Una antiga llegenda persa diu que el gat va sorgir de l’esternut d’un lleó. La individualitat gatona i certa relaxada indiferència és ben palesa en moltes situacions. Per exemple, mai no heu vist un gat en un circ fent acrobàcies, sota l’atenta direcció del domador, com si fos una foca, un elefant, un tigre o un ós. Massa independents per això.
Segons sembla, l’aristocràtic mamífer va triar viure amb els humans i no a l’inrevés, com podria pensar-se d’un quadrúpede domesticat des de fa mil·lennis. El felí ha estat símbol de supersticions, maleficis, heretgies i fets demoníacs. Ha estat considerat l’encarnació del mal i perseguit com símbol de la mala sort. No obstant això, el seu magnetisme i atracció són indubtables i el professor Zuffi, dedicat a la divulgació artística realitza un llibre molt visual i amè.
Els gats són portadors de supersticions i protagonistes d’una bona quantitat de contes infantils, i, com comprovarem tot seguit, també de molts quadres.
N’hi ha gats retratats en moltes i diverses situacions com el poc conegut Gat devorant un ocell (1939) de Picasso on un animal enfurismat i de pelatge ratllat treu les entranyes a l’au que acaba de caçar i que sosté fortament amb les urpes.

Balthus és l’anomenat rei dels gats per la seva preferència a l’hora de fer-los servir com a tema de la seva obra. A El gat mediterrani (1949) veiem al protagonista assegut a taula amb cara ferotge, preparat per un bon tiberi acompanyat dels coberts col·locats dempeus a banda i banda de les seves mans.

Res que s’assembli al pacífic i beatífic rostre acolorit per Andy Warhol, d’una sèrie de 25 làmines que va fer l’artista en forma de llibre com a regal de nadal. Sam (1954) destaca pel posat tranquil i els magnètics grans ulls vermells.

Millais, en canvi, recull un tema amb ressò bíblic a l’obra Inundació (1870). Un gatet negre que s’endevina amoïnat i insegur, es remou inquiet a sobre d’un cistell amb un nadó que sura a l’aigua d’un riu.

Tigrat de tres colors, blanc, gris i marró, una femella jove és El gatet de Miss Ann White (1790) de Georges Stubbs. Les potetes molt curtes, amb la por als seus ulls negres i una mica tristos, potser l’han separat de la mare massa aviat?

I, per últim, els gats hieràtics i maiestàtics per antonomàsia, els egipcis. Tota l’elegància, la saviesa, el savoir faire recollit tot de cop. Els gats van ser adorats com déus i això no ho han oblidat mai. Els egipcis eren molt respectuosos amb aquest animaló originari del nord d’Àfrica i s’afaitaven les celles en senyal de dol quan morien. Fins i tot els feien embalsamar per tal que acompanyessin els seus amos per tota l’eternitat.

Si voleu veure com els tractaven a l’Antic Egipte aneu a visitar l’exposició Animals i Faraons al Caixaforum fins al 10 de gener de 2016.
Els temples dels egipcis estan magníficament construïts; els seus patis estan vorejats de columnes[…] brillen amb pedres precioses. […] Els santuaris amb cortinatges d’or queden a la penombra. Però si avanceu fins al fons de l’estança i busqueu l’estàtua del deu al qual està consagrat el temple […] Què veureu llavors? Un gat!
(Del catàleg de l’exposició, comissariada per Hélène Guichard)
6 Comments
Molt bon post! no sabia que hi havia publicat un llibre d’aquestes característiques. M’apunto això de l’exposició. Gràcies OIímpia per la recomanació 🙂
Fa un parell de setmanes vaig visitar l’exposició i val molt la pena. L’ambientació de les sales és magnifica i la selecció de les peces també.
Quin post més xulo Olímpia! I què original! Tenim les entrades per anar a veure l’exposició d’aquí uns dies. Segur què ens encantarà 🙂
Els egipcis eren un poble molt refinat i això és percep al seu art.
Fascinant la historia dels gats!!! Mai dormiré sense saber una cosa més! Gràcies Olimpia!! 🙂
Com heu vist el món dels felins interessa molt i molt.