Diuen que la Història  l’escriuen els guanyadors. També es diu que sempre hi ha dues versions per a una mateixa història. Amb la distància que dóna el temps alguns  episodis ens resulten inconcebibles pel que revelen sobre la condició humana. L’Holocaust nazi  és un d’aquests episodis. Avui en dia encara ens preguntem com és possible que una societat avançada com l’alemanya, coneguda com a  “terra de poetes i pensadors” desemboqués en un malson que es va estendre per tot el continent europeu. Eren els nazis persones com nosaltres, que reien, ploraven, patien, somiaven? I els presoners dels camps de concentració, com vivien la seva reclusió? Quines estratègies feien servir per a sobreviure, no només materialment, sinó  psicològicament? Quin tipus de relacions establien amb els seus captors? Avui us proposem dues ressenyes de còmics que ens parlen de l’horror inconcebible, però també, de la grandesa de l’esperit humà.
 

Rubio, Salva; Colombo, Pedro J
El Fotógrafo de Mauthausen
Barcelona: Norma, 2018

El Fotógrafo de Mauthausen relata l’odissea de Francesc Boix i Campo, un republicà  català que va ser  internat al tristament famós camp de concentració austríac de Mauthausen l’any 1941. Allà va fer servir la seva experiència prèvia com a fotògraf per a documentar gràficament  la vida quotidiana al camp. Les seves fotografies, que va aconseguir ambtreure del camp amb la col·laboració d’altres presoners,  es van fer servir com a proves durant els judicis de Nuremberg, i van resultar determinats per a condemnar molts dels responsables per crims contra la humanitat.

Més enllà del seu innegable valor documental i de la peripècia real que descriu, el Fotógrafo de Mauthausen ens mostra com la sensibilitat artística pot ajudar-nos a resistir, mantenir la dignitat i l’esperança en un futur millor. També ens parla de l’art com a refugi de l’ànima  i de la capacitat que té per a transformar la realitat.

Si voleu saber més sobre la figura de Francesc Boix o del període històric que va viure, us convido a visitar la biblioteca Francesc Boix, que disposa d’un fons especialitzat. Aquest any també s’ha dedicat una pel·lícula a la seva figura, amb el conegut actor Mario Casas en el paper de Francesc Boix. Podeu veure el tràiler de la pel·lícula a continuació:
 

Peidro, Jordi
Esperaré siempre tu regreso
Valencia: Desfiladero ediciones, 2016

Paco Aura és el protagonista real del còmic Esperaré siempre tu regreso, un combatent republicà que va patir dues guerres, es va exiliar a França i va acabar sent deportat al camp de Mauthausen, on hi va passar cinc anys.  Un cop alliberat,  Aura va prometre que explicaria la seva història per tal que mai no es repetís. L’autor Jordi Peidro era coneixedor de la seva figura i va decidir il·lustrar la seva en un còmic. Per tal de fer-ho possible, Peidro es va  basar en l’assaig Francisco Aura.Resistència i dignitat enfront de la desmemòria, de Xavier Blay, Àngel Beneyto i Natxo Lara, a  més de mantenir converses amb Paco Aura, que avui en dia és avi de 100 anys que viu “feliç” envoltat de la seva familia. Esperaré siempre tu regreso s’ha convertit en un petit best-seller, esgotant la seva primera edició en un mes.

A continuació teniu un petit vídeo de mostra,  realitzat pels centres educatius de la xarxa PEA-UNESCO d’Alcoi (CIP FP, IES Andreu Sempere, IES Paro Vitoria y CEIP San Vicente, centre en proés d’incorporació a la xarxa) amb el patrocini de la Concelleria de Educació de l’Ajuntament d’Alcoi:
 

 
L’Amical de Mauthausen i altres camps orienta a molts estudiants que duen a terme el seu treball de recerca de batxillerat en la seva recerca sobre els camps de concentració i la deportació republicana.
 

Esperaré siempre tu regreso es presentarà el dilluns  15 d’octubre  a les 19:00 hores a la biblioteca Francesc Candel, amb la presència de l’autor, Jordi Peidro i dels següents  membres de L’AMICAL de Mauthausen:  Tomás Rebollo, fill de  Tomás Rebollo  Echaniz (Elgeta 1907-Mauthausen 1942, número de deportat 3.252), familiar de Paco Aura i soci voluntari d’AMICAL; Llibert Villar, fill de Lluís Villar (Barcelona 1900-Gusen 1941, número de deportat a Mauthausen, 4.807, número de deportat a Gusen 11.932), vice-president d’AMICAL; Lurdes Vidrier, néta del deportat Vicenç Vidrier Giménez (Toris, 1900 Gusen 1942, Mauthausen número de deportat 4.448, Gusen número de deportat 13.262), sòcia voluntària d’AMICAL de Mauthausen i Fina Ferrando Miralles, professora d’Història jubilada de l’Institut Baix Montseny de Sant Celoni, membre de la junta d’AMICAL. Pròximament podreu trobar tots dos còmics al nou centre d’interès de còmic germànic de la biblioteca Francesc Candel, que ha estat creat en col·laboració amb el Goethe Institut de Barcelona.