‘Freaks’ dirigida per Tod Browning

“No tinguis por: Déu cuida de totes les seves criatures.”

MADAME TETRALLINI

T’Atreveixes? Aquesta peli la van estrenar fa 88 anys. Només cinc abans es va poder escoltar la veu dels actors a la gran pantalla per primera vegada. Hitler encara no tenia el poder a Alemanya i Catalunya ni sospitava que viuria una guerra Civil…. Pots sentir vertigen, si no sols freqüentar les primeres dècades del cinema. Sorprèn-te i dóna-li una oportunitat, són només 64 minuts… Sí sí, ja sé: si ets molt jove pot ser que el teu avi ni tan sols hagués nascut el 1932, però què hi tens a perdre? Estàs un pitjar de play de gaudir, de descobrir un dels films més valents, moderns i arriscats de tota la Història.

FREAKS és una obra visionària, i sovint els seus contemporanis no estan preparats per a rebre-la. Tod Browning, el seu director,  venia de crear un èxit massiu: el primer gran DRÀCULA del cinema, el de Bela Lugosi l’any 1931. Sabent-se poderós, va decidir portar la transgressió a l’extrem. Faria una història on serien visibles persones que estaven marginades, desterrades, amagades. I les posaria davant de la gran audiència, mostrant que tot i l’abisme que creava la seva imatge, els seus cors ploraven, estimaven i envejaven pels mateixos motius que els que tenim un aspecte normal. Al públic no li va agradar que algú els fes tan propers a gent tan diferent… Tampoc li va fer gens de gràcia a la productora del film, la Metro Goldwyn Mayer: la rebuda va ser tan horrorosa a les pre-estrenes que li van aplicar una tisorada radical. La durada inicial era noranta minuts, i després de molts anys de buscar-los, els 26 minuts que no veuràs s’han donat per perduts per sempre. Fet i fet, aquesta obra mestra del cinema va ser la tomba de la carrera del seu director: va dirigir alguns projectes més, poc destacats, amb els productors lligant-lo curt, fins que va decidir retirar-se set anys després de l’estrena. Havia anat massa enllà.

Browning es va atrevir a dir la veritat en pantalla. Va gosar sostenir el mirall davant del costat més pertorbador de la natura. A la Gran Bretanya FREAKS va estar prohibida més de trenta anys, i la van estrenar amb qualificació X. A Estats Units, la cosa és encara millor: com que la llei que van promulgar alguns estats per a prohibir-la no va ser mai revocada, avui en dia any 2020 encara no hi pot ser projectada. Una dona que va assistir a una pre-estrena va estar a punt de denunciar la MGM, com a responsable de l’avortament que va patir poc després (degut a l’impacte del visionat, deia ella). El creador d’aquest film escandalós hi havia volcat records de la seva infantesa: ell va treballar al món del circ de jove, hi va fer de pallasso i també de contorsionista. Coneixia bé l’univers que retratava, tot i que probablement, mai abans de rodar-la va conèixer criatures tan úniques, tan especials com les que hi va immortalitzar. Qui ho sap…

Els accidents succeeixen. Ells no van demanar ser portats al món, però al món van arribar. El seu codi, que és llei per a ells: “Si ofens a un de nosaltres, ens ofens a tots”. Persones, com Tu i com Jo…. Coneix-los, és una experiència que segur no has viscut abans

Browning, Tod
Madrid: Turner, cop. 2004

3 Comments

  1. El cinema de David Lynch, el de Tim Burton o el de Alex de la Iglesia deuen tant a Freaks que no cal dir res més. Aneu a cercar aquesta joia

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.