L’11 de març del 2011 el Japó va viure el tsunami més devastador de la seva història recent. Un terratrèmol de 9 graus de magnitud de moment que va provocar un tsunami amb onades de 20 metres d’alçada a la costa nord-est del Japó. Les conseqüències: 20.000 morts, 340.000 desplaçats, persones encara desaparegudes.
Un any després, s’han restablert els serveix bàsics i s’avança amb les feines de reconstrucció. Sens dubte el desastre natural més important que ha patit el Japó, diuen que en els darrers 1000 anys. El cònsol general del Japó a Barcelona explica que tardaran quaranta anys a fer net. Els sobrevivents segueixen preocupats per les conseqüències de la radioactivitat, un perill que és invisible. Catàstrofe natural o catàstrofe humana?
El món va contenir la respiració pendent de les notícies que arribaven de la zona, cap on es van desplaçar, temeraris i espantats alhora, informadors d’arreu del món. L’obra Fukushima, crònica d’un tsunami nuclear vol ser un testimoni d’una situació excepcional. El risc que comporta ser a la vora d’un complex de reactors nuclears desbocats, els esforços per informar amb rigor i agilitat, l’impacte d’entrevistar tanta gent que ho ha perdut tot, les necessàries rutines d’un equip de televisió desplaçat a una zona molt inestable i les indestriables vicissituds personals.
Quan ja ha passat un any dels fets de Fukushima, i d’altra banda la crisi econòmica ha reobert el debat sobre com abaratir l’energia, potser cal especialment revisitar el que va passar al Japó, per saber com es viu després d’un accident nuclear de grau 7, el més alt en l’escala internacional d’accidents nuclears, des de l’experiència de dos grans periodistes de casa nostra.
AUTORS

Lluís Caelles (Isona, Pallars Jussà, 1966) Periodista, treballa actualment com a redactor a la secció d’Internacional de TV3 i és professor associat de Televisió a la facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Ha dirigit i presentat els Telenotícies Nit, Matí i Vespre a TV3. Ha estat també editor del canal de notícies 3/24 i corresponsal a Brussel·les de la televisió de Catalunya. Col·laborador del programa 30”. Va rebre el premi Unicef 2002 pel reportatge “Els nens dels camions”. Ha treballat també al circuit català de TVE, al diari Segre de Lleida i a la ràdio (COPE Barcelona i Cadena Catalana). És co-autor, juntament amb Sergi Vicente, del llibre Fukushima, crònica d’un tsunami nuclear (Editorial Viena, 2012), que recull la cobertura informativa de les conseqüències del tsunami i la consegüent crisi nuclear que el Japó va patir l’any 2011.

Sergi Vicente. Llicenciat en periodisme (1999) per la UAB, va iniciar la seva singladura professional a TVE Sant Cugat. El 2002 va anar a la Xina com a professor d’anglès. La seva col·laboració amb TV3 s’inicia arran de la pandèmia de la SARS. Com a corresponsal de TV3 a Beijing durant nou anys ha cobert les sessions de l’Assemblea Nacional des del 2004, els Jocs Olímpics i Paralímpics del 2008, l’Expo de Xangai del 2010, entre altres, com ara les eleccions generals de Japó 2005 i 2009 i altres esdeveniments als països asiàtics. Va ser el corresponsal dels terratrèmols de Sichuan (Xina, 2008), Sumatra (Indonèsia, 2009) i el sutnami de Tohoku (Japó, 2011), la revolta ètnica a Urumqi (Xina, 2009) o la crisi del bombardeig de l’illa sud-coreana de Yeonpyeong (2010). A més que per a TV3 ha col·laborat amb altres mitjans de comunicació com el diari Ara, la revista El Temps, i altres televisions autonòmiques. El 2005 va participar en el seminari AsiaMedia organitzat per Casa Àsia. L’11 de març va publicar Fukushima, crònica d’un tsunami nuclear conjuntament amb Lluís Caelles.
1 Comment
Hay algo terriblemente fascinante en las imágenes del tsunami… Será que nos pone cara a cara con nuestra fragilidad…