Tanaka, Masashi. Gon
Barcelona: La Cúpula, 1999
Qui és aquest ésser que ens mira desafiant des de la portada del còmic de Masashi Tanaka? Realment ningú no pot resistir-se al repte llançat per aquests ullassos i aquesta cara de trapella, és per això que girem la pàgina, en aquest cas en el sentit occidental, i ens capbussem dintre del que resulta ser un manga sense mots molt poc convencional protagonitzat per Gon.
Però qui és Gon? Continuem passant fulls i, mentre ho fem, anem comprovant que ell mateix no ho té gaire clar això de la pròpia identitat perquè, tot i que té l’aspecte d’un petit dinosaure, una mena de T-Rex segons alguns dels experts-lectors enquestats, no hi ha cap altre com ell en tot el còmic, a canvi viu envoltat d’una pila d’animals salvatges de totes les espècies i de les més diverses procedències.
Ens imaginem que ell mateix sembla no tenir gaire consciència de classe ja que ens demostra vinyeta rere vinyeta que no coneix gaire les regles socials i el seu pla és, senzillament, observar-ho tot amb expressió desafiant mentre volta per tota la terra amb la llibertat i la falta de complexos que dóna no pertànyer a cap classe social, o animal tant fa, i és no sabent ben bé com comportar-se o a qui seguir com va aprenent, i també ensenyant, una mica de tothom gràcies a la vella equació que diu que tota acció no sempre té una causa però sempre, sempre té conseqüències. El resultat; amanit amb una personalitat aclaparadora i un caràcter dominat per les emocions i necessitats primàries, entre les que destaca una fam permanent, porta a Gon a trobar-se dia si dia també en situacions extremes i embolics que l’autor resol amb un sentit de l’humor de vegades punyent i molt intel·ligent.
Masashi Tanaka ens porta a veure món amb aquest ésser atemporal amb altres volums de la mateixa sèrie i cada vinyeta explica per si mateixa per què ha rebut premis al llarg de la seva carrera com ara l’ Eisner al 1998. El seu detalladíssim traç dóna com a resultat il·lustracions expressives i molt realistes que fa que puguem dir que amb obres com aquesta sobren les paraules.
Aquest comic sembla molt interessant,perqué trata de un dinosaure (aixó sembla), que com esta sol i no pot formar part de cap grup social d’animals perqué es diferent i perqué no sap les normas socials de cada grup es passa els dies observant i per tenir una personalitat molt tancada es fica en molt ambolics, encara que lo unic que vol es formar part de un grup.
Moltes gràcies Ana per la teva aportació! Realment és un personatge molt sorprenent amb qui t’acabes encarinyant.
Boníssim! el vaig descobrir fa molts anys al Saló del còmic i els vaig trobar genial!!
Gon és de l’any 91 així que Hatshet, realment tens raó quan dius que ja té uns añets i que continua agradant com el primer día; és un clàssic del còmic.
Això que normalment es diu de “sobran las palabras”, en aquest cas és cert. L’expressivitat i la qualitat del dibuix són inqüestionables. Com t’ho dius es veu una història atemporal, però a la vegada actual, contemporània.
Totalment d’acord Toga, paradòxicament a molta gent l’hi costa més entrar en aquest tipus de llibres per què, probablement, necessiten un grau més alt d’atenció per part del lector, una lectura més tranquil·la; no obstant això qui ho fa descobreix que una bona il·lustació pot comunicar tant o més que un bon diàleg.