McKay, Adam
La gran apuesta
Madrid : Paramount, 2016

La gran apuesta, o com Hollywood fa el seu relat de la crisi financera.

La pel·lícula explica l’evolució de la banca, i com aquesta va passar de ser ‘avorrida’ i sense aportar gaire marge de beneficis durant els anys 70, a convertir-se en primera força econòmica dels EUA, plena de diners, ostentació i glamour a finals del segle passat. La pel·lícula se centra en els mesos abans de l’enfonsament del mercat financer el 2008.
 

Cuando llegó la calma tras el desplome, 5 billones de dólares en dinero de pensiones, bienes raíces, planes de jubilación, ahorros y bonos habían desaparecido. 8 millones de personas perdieron sus empleos, 6 millones de personas perdieron sus hogares…

La rendibilitat dels bons hipotecaris, que suposaren ingressos de milers de milions de dòlars per als grans bancs en cobrar el 2% per cadascun d’ells, començà a minvar en el moment en el qual es reduí el nombre d’hipoteques. De fet, van tocar sostre pel fet que hi ha un nombre limitat de cases i de persones amb uns ingressos com per a poder comprar-les. Per tal de no aturar la màquina de fer diners i no perdre els ingressos, els bancs ompliren aquests bons amb hipoteques d’alt risc, a les que anomenaren subprime.

La gran apuesta es basa en fets reals per a narrar-nos com Michael Burry, un inversor outsider del sistema financer va descobrir que aquests bons, suposadament qualificats de AAA per les Agències de Qualificació i garantits pel Govern, eren en la seva majoria sobre hipoteques subprime, fetes sense verificació de rendes ni garanties de pagament, a vegades amb més d’una hipoteca per habitatge. Era qüestió de temps que el sistema financer fes fallida. La jugada d’aquest inversor, i d’altres que seguint els seus moviments s’adonaren de la situació, va ser crear un producte financer anomenat CDS: una assegurança sobre els bons hipotecaris perquè en cas que aquests s’enfonsessin, poder treure un rendiment de 10 a 1, o de 20 a 1.

 

 
El clima d’eufòria creat per la bombolla immobiliària, la cobdícia dels bancs i els inversors, el frau de les Agències de Qualificació que seguien considerant els bons com a productes financers segurs per a no perdre negoci, la garantia de les Administracions que miraren cap a una altra banda…, va fer que molt poca gent tingués en compte la imminent crisi immobiliària provocada per l’augment de la morositat en el pagament de les hipoteques i el desastre econòmic financer a escala mundial en el qual es va convertir. Els que ho feren i apostaren pels CDS es convertiren en milionaris.
 

…los bancos cogieron el dinero público y lo usaron para pagarse a sí mismos unos bonus enormes, presionar al Congreso e impedir la gran reforma, y echar la culpa a inmigrantes y pobres, y esta vez incluso a los profesores…

El bon treball dels actors (Christian Bale, Steve Carell, Ryan Gosling, Brad Pitt,…), una direcció cinematogràfica d’Adam McKay àgil i que introdueix recursos formals per a fer l’ullet irònic a l’espectador, i una exposició senzilla de l’entramat financer que va dur a la crisi, fa de la pel·lícula un bon producte d’entreteniment amb certa pàtina de crítica social. Tot i que es pot pensar que el relat es limita a mostrar l’activitat dels inversors, el funcionament dels bancs i com creen els productes financers; hem trobat a faltar una major crítica del sistema financer, el sistema econòmic que el fa possible, i el sistema polític que en connivència el protegeix.

No hi ha una crítica de base a la manipulació de l’economia des de Wall Street, o al desenvolupament d’una economia fictícia on més del 80% de les transaccions financeres al món persegueixin objectius bàsicament especulatius. Els personatges conserven l’aura del gran mite americà dels pioners, dels visionaris, dels triomfadors fets a si mateixos, i que heroicament són capaços de sobreposar-se a totes les adversitats. Ni rastre dels perdedors de la crisi, dels desnonats, dels acomiadats, dels suïcidats…, de les víctimes reals. No ja d’un frau en un moment concret, si no d’un sistema que esprem les persones en tots els àmbits de l’existència.

També podeu llegir l’article a EnMoviments, el butlletí de la Biblioteca Trinitat Vella-José Barbero