Barcelona es converteix aquest 2021 en Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Des de la biblioteca Vallcarca i els Penitents-Ma. Antonieta Cot ens hem sumat a la iniciativa elaborant una Guia d’agroecologia i transició ecosocial que vol convidar a fer consciència de la urgència i la necessitat de revisar aquells aspectes de les nostres societats occidentals que estan portant els recursos del planeta al límit i els ecosistemes al col·lapse, fent especial èmfasi en un aspecte clau per la supervivència de les civilitzacions com és el sistema alimentari.
Es tracta d’una guia exhaustiva que pretén, en una mateixa línia argumental, contextualitzar l’actual paradigma alimentari global i la dependència dels recursos del petroli per, a continuació, introduir els nous models de transició ecosocial, on destaquen iniciatives d’enfortiment dels lligams comunitaris, d’aposta pel decreixement, d’agroecologia i horts urbans, de permacultura, ecofeminisme, autogestió i autosuficiència, cooperativisme i consum conscient local. Completen la guia un recull de documents per a recuperar el vincle amb la natura i els seus ritmes, una selecció pedagògica i infantil, materials audiovisuals i un recull de recursos en línia en relació amb el tema.
Parafrasejant a l’autor de l’inspirador documental Demain, Cyril Dion, en aquesta batalla per l’establiment d’un nou paradigma ecosocial més respectuós, hem de canviar d’estratègia. Per afrontar aquest repte urgent en clau climàtica i d’ecosistemes, hem de deixar només de fomentar la por de catàstrofes climàtiques perquè és una estratègia que no funciona. Hem de buscar nous mecanismes per a despertar l’entusiasme, la creativitat i la complicitat de la gent en aquesta tasca.
Hem de començar a fer èmfasi en aportar solucions, en donar veu a les persones que ja han agafat la iniciativa per canviar les coses i amb les que tothom pot sentir-se identificat i inspirat. Hem de transformar la nostra manera de veure el món, tot prenent-nos el temps per somiar com construir-ho.
Abans que res, doncs, hem de portar a terme una batalla cultural. És fonamental que proposem una visió ecològica del futur atractiva, que construïm referències culturals sòlides, que projectem un imaginari poderós, que estructurem un projecte tangible, a la vegada polític i econòmic, però també urbanístic, arquitectònic, agrícola, energètic, etc.
Ha arribat el moment de pensar per nosaltres mateixos i prendre decisions: de recuperar l’incomparable desig de crear, de ser útil; la necessitat de contribuir en alguna cosa que vagi més enllà d’un mateix.
Escollir és estimulant. Inventar és condemnadament excitant. Fugir del conformisme reforça l’amor propi. Sentir-se bé a la nostra pell és contagiós. Per aquest motiu, per resistir en aquest inici de segle XXI hem de començar rebutjant la colonització de la ment, l’estandardització de l’imaginari: “Crear és resistir. Resistir és Crear “.