Antonio Escohotado Espinosa (Madrid, 5 de juliol de 1941 – 21 de novembre de 2021) va ser un destacat assagista i professor espanyol els treballs del qual es varen dirigit principalment als camps del dret, la filosofia i la sociologia. Va obtenir certa notorietat pública a Espanya a causa de les seves posicions sobre el tema de les drogues.
Nascut a Madrid, va passar els primers deu anys de la seva vida a Rio de Janeiro al Brasil, on son pare era agregat de premsa de l’ambaixada espanyola. Després d’aquesta estada a l’estranger, va passar «del tròpic pagà al nacionalcatolicisme dels nostres anys cinquanta». Ja a Madrid, va iniciar estudis de dret i de filosofia, però acabà solament la carrera de lleis, i es va doctorar amb una tesi sobre Hegel, posteriorment editada amb el títol de La consciència infeliç, un assaig sobre la filosofia hegeliana de la religió per a la Revista de Occidente. Aquest va ser el seu segon llibre, després de Marcuse, utopía y razón (1969). El 1970 abandonà el seu lloc a l’Institut de Crèdit Oficial, on treballava, i passa a residir a Eivissa, on es dedica a l’estudi i la traducció fins al 1983, any en què ingressà a la presó de Conca per possessió de cocaïna, uns fets que ell sempre ha denunciat com un parany muntat per la policia. Continuà treballant a la presó, on començà a redactar la seva obra magna: Historia general de las drogas (castellà) (1989 – 1999). Després de la seva estada a la presó s’incorporà a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) on treballà des de llavors, com a professor de dret, de filosofia, de sociologia i de Filosofia i metodologia de la ciència.
Font:Viquièdia
