Ja està tot a punt per a la tercera edició del Festival 42 que se celebra del 8 al 12 de novembre al recinte Fabra i Coats de Barcelona.

Enguany, el festival gira entorn de les tres dimensions temporals clàssiques: el passat, el present i el futur. Un tema clau, avui, dins i fora dels gèneres fantàstics. Perquè, cal admetre-ho, vivim una era en la qual analitzem l’endemà sense parar, jugant a la distòpia, recreant futurs negres o apocalíptics, pensant en el planeta destruït, en les IA controlant el món, en l’economia al llindar del col·lapse, en tothom alienat per la tecnologia, a un pas de l’abisme.

Davant l’abús de les distòpies, doncs, s’ha produït una reacció, també dins i fora del gènere. I cada cop més obres i més veus demanen utopies, ni que siguin crítiques, futurs esperançadors que no renunciïn al conflicte inherent a tota narració. Demanen que l’esperança no sigui una forma d’ingenuïtat, que no hi guanyi sempre la por, que posem nom al capitalisme i reinventem alternatives. En l’actual ciència-ficció, aquestes vies les representen el hopepunk, el solarpunk, i a voltes el climapunk.

El Festival 42 2023 també obrirà altres àmbits temàtics sobre la narrativa juvenil i el foment de la lectura, amb autors nacionals i internacionals de primera, a la divulgació dels clàssics, i del patrimoni propi i universal, amb homenatges i efemèrides que aniran de Michael Ende a Vicenç Pagès-Jordà, i de Jaume Fuster a Gilgamesh, a Star Trek, Les mil i una nits o el videojoc Zelda. Pòdcasts i noves narratives gòtiques, el paper del mar i la llengua als gèneres fantàstics, el new weird i el romantasy…

Biblioteques de Barcelona participa amb dos clubs de lectura sobre dones del gènere fantàstic, amb una exposició a la Biblioteca Montserrat Abelló al voltant dels 50 anys de Terry Pratchett: el veritable terraplanisme i altres certeses del mestre, una exposició sobre els 50 anys de la publicació de l’obra Momo, de Michael Ende i amb activitats infantis sobre robòtica i fantasia.