Isabel Núñez (Figueres, 1957 – Barcelona, 2012) va ser escriptora, traductora i crítica literària. Ens va deixar un important llegat de traduccions d’autores com Patricia Highsmith, Dorothy Parker, Richard Ford, Jean Giono, Maeve Brennan, Jeff Noon, T. Coraghessan Boyle o Cynthia Ozick. També és autora d’uns pocs títols que mostren la seva inesgotable curiositat i un saber que creixia lectura rere lectura.
El Fons Isabel Núñez, fruit de la donació de la família, s’allotja a la biblioteca des de la seva inauguració. És un llegat que enriqueix la col·lecció de la biblioteca i connecta els usuaris amb una part significativa del panorama literari contemporani, amb un nombre important d’autores anglosaxones, però també russos, balcànics, francesos i italians. El fons inclou gran part de l’obra traduïda i escrita i és un testimoni viu de l’activitat cultural i editorial de l’autora.
Isabel Núñez va ser coneguda per la seva reivindicació de la memòria personal i col·lectiva, molt lligada a la ciutat de Barcelona i al barri. La imatge de l’exlibris que identifiquen els llibres del fons és la silueta d’un ginjoler del carrer d’Arimon que va estar amenaçat de desaparèixer, i que es va salvar gràcies a la protesta i mobilització que va encetar ella.
(Nota: algunes cobertes són il·lustratives del títol i no corresponen exactament amb l’edició que es troba al fons. Els enllaços a la Biblio digital poden remetre en alguns casos a edicions diferents).











































































































































































































































































































































4 Comments
Ufff… Quantes idees, quants llibres! Per quin començar?
Bon dia, Iulo,
I no hi son tots. Realment els fons de la Isabel Núñez té un munt de títols que es poden definir com a imprescindibles.
Gràcies per arribar fins a aquest racó.
Salutacions,
La Biblioteca
De esta interesante referencia literaria, desde el mayor respeto a la obra creadora y traductora de Isabel Núñez y su meritorio legado, elijo comentar el motivo icónico del Fondo formado que preside su ex-libris; esa otrora simbología que tanto reseña, define y muestra el amor de darle vida propia a un sentimiento lector superior. En este caso, de una naturaleza viva, como no, de algo íntimo y generoso, como es la representación del valor social de un vecindario ante la defensa de la permanencia de un árbol ginjoler, ese azufaifo de rico fruto, sobre todo infantil, y muy buena madera, de milenaria introducción en España por diferentes culturas, reflejo de una historia agrícola y ornamental urbana, que identifica un barrio barcelonés y honra nuestra autora con su “La plaza del Azufaifo” ¡Que buena literatura! y que propia elección su ex-libris!
Benvolgut Joaquín,
Gràcies pel teu comentari i la teva visita al blog.
No vam trobar cap imatge de la Isabel Núñez i vam veure de seguida que la millor imatge possible era la del seu estimat i defensat ginjoler.
Salutacions,
La Biblioteca