Llegirem i pensarem la ciència a través d’un seguit de xerrades i propostes a càrrec de professionals del món de la ciència que han publicat llibres, per tal d’apropar el fruit de les seves investigacions al públic. També serà una bona ocasió per endinsar-nos en el fons documental que tenen les biblioteques relacionat amb la divulgació científica.
Cicle en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, que es durà a terme del 21 al 26 de febrer del 2023.
Les proteïnes dúctils al principi van ser descartades per ser diferents o irregulars, però ara són cada dia més populars entre la comunitat científica per la seva versatilitat i gran potencial segons els nous descobriments. Aquest fet conté un potent missatge d'inclusió i tolerància: "ser diferent no ha de ser necessàriament un desavantatge", ja que explica la funció de les proteïnes dúctils en el desenvolupament de processos evolutius i malalties importants.
El Delta de l'Ebre, igual que la resta de deltes, es considera un laboratori òptim per a l'estudi del canvi global, ja que aquí els canvis es produeixen de manera accelerada. Podrem connectar amb l'evolució del territori i de la societat deltaica durant l'últim mig segle, així com amb la seva lluita, que va començar molt abans que es parlés de canvi climàtic.
En els darrers anys, s'ha produït una revolució en l'estudi dels sistemes complexos. Al costat d'un conjunt de dades sense precedents sobre les interaccions en el genoma o Internet, hem contemplat el descobriment de certes propietats universals que hi ha al darrere de la totalitat de les xarxes complexes, tant naturals com artificials. Descobrim així genomes, ecosistemes o xarxes elèctriques que mostren una enorme fragilitat, a més d’una gran plasticitat i eficiència. El càncer o Internet apareixen connectats com a sistemes en què una fallada en un node clau (un gen o un servidor) pot desencadenar el desastre. Trobem al cervell noves autopistes d'informació que estaven ocultes a la nostra visió. Les conseqüències d'aquests descobriments són incalculables i estan modificant amb rapidesa la nostra visió del món.
Com es defineix l’ésser humà? Què és el que ens caracteritza com a primats? La comparació directa amb els nostres parents antropomorfs permet reconèixer una sèrie de característiques distintives, com la possessió d’un gran cervell, l’ús i producció d’eines culturals, la locomoció bípeda, o el comportament cooperatiu i l’existència del pensament simbòlic. En aquesta xerrada, donarem resposta a com es va produir l’emergència d’aquesta sèrie de característiques que ens permeten reconèixer-nos com a “humans”.
El llibre Enxarxats de Carme Torras és una novel·la d’anticipació ambientada en el nostre present que narra una història inquietant sobre les possibilitats d’internet i les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa. El llibre inclou un apèndix on es resumeixen de manera entenedora alguns articles científics sobre temes tractats a la novel•la, com els influencers, la ludificació, els jocs d'impacte social, la immortalitat digital, la Internet de les coses, i els dilemes ètics que tot això planteja.
Què va ser dels Romànov, els últims tsars de Rússia, deposats amb la revolució bolxevic? Es va poder salvar la gran duquessa Anastàsia, la filla petita dels tsars, de l’assassinat dels seus familiars? Van assassinar Tutankamon? De forma similar a la coneguda sèrie Crims, demostrarem com la genètica forense ha avançat molt i actualment permet abordar i solucionar aquests casos històrics sobre els quals tant s’ha escrit.
Què són els números, per a què serveixen, com han impulsat el desenvolupament extraordinari de les matemàtiques i quins misteris ens queden per resoldre? Un viatge estimulant que comença amb l'aparició dels nombres primers (objecte de profundes i sorprenents investigacions matemàtiques al llarg dels segles) i ens porta fins als límits de l'infinit, el nombre més gran de tots i l'únic que aconsegueix que les matemàtiques i la filosofia trobin un lloc comú.
