García-Arroyo, Ana. Historia de las mujeres de la India : sobre ritos y realidades. Barcelona: Laertes, 2009.

Ana García-Arroyo és postgraduada en literatures i cultures post-colonials, traductora d’obres índies i escriptora. Cansada d’escoltar estereotips simplificats en el món occidental sobre la dona índia marginada i submisa en alguns casos o superficial en d’altres, vol demostrar el ventall d’imatges diferents que aquesta té i la seva participació en les diferents transformacions del país. A la Índia hi ha dones que són artistes, líders polítics (de fet, la seva presidenta és una dona), etc. però la pobresa i la desigualtat social (tot i la seva constitució) dificulten el camí i perquè, a més, a la discriminació per gènere, cal afegir la discriminació per classe, casta, ètnia i edat.

El llibre es divideix en dues parts: la representació de la dona índia a l’edat antiga i mitjana (demostrant la seva importància per la representació d’algunes divinitats en forma de dona, narracions èpiques on les dones són heroïnes, etc.) així com el seu paper a l’edat moderna i contemporània.

En aquesta darrera part del llibre, tracta de temes com el fet de que la Índia va ser colònia britànica i com el país colonitzador que sempre tracta de justificar la seva actuació, s’escandalitza entre d’altres, de la situació que viuen les dones. Tres són els grups que impulsaran la educació de la dona: els missioners colonitzadors britànics (si aquestes es convertien al cristianisme), posteriorment homes indis reformadors socials influenciats per la cultura europea (que emprenen una campanya destinada a educar a les dones i que afectarà només a les de castes superiors) i, finalment, les pròpies dones índies ja educades.

Ana Garcia-Arroyo
Ana Garcia-Arroyo. Font: Universitat Jaume I, Publicacions de l'UJI
A principis del segle passat, la dona índia de classe mitjana-alta comença a intervenir a l’esfera pública i la seva visió del poder opressiu masculí l’acaba associant a la imatge dels colonitzadors i es així com aquesta s’acabarà sumant a la causa nacionalista. En aquest punt, en el llibre també es tracta de Gandhi ressaltant també que per ell, la igualtat de sexes no significava les mateixes oportunitats en l’esfera pública i que el rol de la dona és el de mare i esposa per lo qual, un cop guanyada la independència, les dones haurien de tornar a fer-se càrrec de les seves llars.

Amb la independència del país i la constitució aprovada que declara la igualtat de sexes, es comencen a fer canvis positius per a les dones: pel que fa al divorci, drets de successió, etc. ; però comunitats religioses minoritàries reclamen les seves lleis personals fonamentades en la interpretació dels seus llibres sagrats. Durant els anys setanta i vuitanta emergeixen organitzacions de dones i els moviments feministes es fan més forts, tornen a l’escena pública temes com les campanyes de prohibició de la dot (per casos de dones assassinades o que s’han suïcidat per l’assetjament de la família del marit que demana a la família de la dona més diners) i contra la violació (per autoritat, casta, religió…).

Als noranta amb la globalització, s’incrementa la classe mitjana, millora l’educació i tot això afecta al model de dona i de família.

El que és indubtable, és que encara queda molt i molt per fer però no només a la Índia.

5 Comments

  1. Una de les coses que més em va impactar de la situació de les dones a l’Índia va ser que, qualsevol lloc de treball que signifiqués tracte amb el públic estranger (restaurants, botigues, hotels, …) estava ocupat per homes, i alguns treballs durs, com portar la pedra per la construcció (en un farcell sobre el cap), els realitzaven dones … realment, hi ha molt per fer.

  2. L’Índia reb contínuament estímuls orientals, pel·lícules, anuncis, notícies, les models es posen talc per sortir més blanques a les fotografies, perquè semblar occidental està de moda. Tot i això, no ho està per abolir la dot o millorar la situació de la dona… Però les coses canvien.
    Ja és hora que a nosaltres ens arribien les imatges de l’Índia, els vertaders relats de com viuen les dones (en aquest cas) i que esborrem la imatge negativa general que en tenim.
    M’ha agradat la ressenya. Gràcies.

  3. L’any 2009 vaig passar 2 mesos a India fent un voluntariat. Mentre era allà vaig adonar-me que molts estereotips sobre la dona havien caducat.
    Ja a Barcelona, el record de la experiència em van fer venir moltes ganes de llegir sobre la seva història i la seva situació. Estic contenta de que hàgiu recomanat aquest llibre sobre la situació de la dona a India i com ha anat canviant amb el temps.

  4. Interesante y loable la fuerza de las mujeres de este país, su lucha diaria por sacar adelante a sus hijos, por cuidar de la casa, del cultivo, de todo, al fin y al cabo, y en unas condiciones mas que precarias.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.