Aquest cicle, titulat com la novel·la de Francesc Candel, vol ajudar a donar visibilitat a la feina de recuperació de la memòria que es fa a molts barris, i recuperar l’esperit de pertinença, solidaritat, dignitat i lluita. A més de descobrir espais singulars i poc coneguts de la ciutat.
Història general dels nostres barris

El Barri vell de Port : imatges i records
ANGLÈS I GONZÀLEZ, RamonBarcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc, 1999

Una Mirada al pasado : historias del Barri Vell de Port
ANGLÈS I GONZÀLEZ, RamonBarcelona: Centre d’Estudis de Montjuïc, 2008

Can Tunis, l’ocàs d’un barri = Casa Antúnez, el ocaso de un barrio
BAÑOS SORIA, JulioBarcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1993

Al sud-oest del riu Besòs : deu anys de la vida d’un barri
MATAS Pericé, AlfredBarcelona: Pòrtic, 1970

Gent de Nou Barris: 1897-2007, la transformació de la ciutat
IGLESIAS, MarielaBarcelona: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, 1998

Montbau 50 anys: un barri de Collserola
GIMÉNEZ, CarlotaBarcelona: Ajuntament de Barcelona: Agència de promoció del Carmel i Entorns, 2011

Una història de La Marina de Sants : vides paral·leles
ORTEGA ROBERT, JordiBarcelona: Ajuntament de Barcelona. Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 2007

Dones de Sants-Montjuïc : itineraris històrics
SEGURA SORIANO, IsabelBarcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001

Vivendes del Governador: una història urbana
PRADAS, RafaelBarcelona: Institut Català del Sol: REURSA, 2008

Trinitat Vella, 1900-1992 : transformaciones de un barrio = transformacions d’un barri
SÁNCHEZ AGUILERA, AnnaBarcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017

Emigració
Als barris extrems de Barcelona, als suburbis, a Verdum, a la Trinitat, a Can Tunis, quants catalans hi ha? Hi ha una barriada, com la de les Cases Barates, on pràcticament no hi ha cap català de soca-rel, i això passa també a tots els nuclis industrials del país. ¿Segueixen essent Catalunya, aquests llocs? ¿Són catalans, llurs habitants? Això, tots ens ho hem preguntat més d’una vegada. Només Francesc Candel hi ha donat l’única resposta vàlida, duent-nos el testimoni directe de la gent, dels ambients, dels problemes i de les inquietuds d’aquesta Catalunya suburbial de la qual ell mateix forma part: un món en què es perfila una decisió de futur encara incerta. En resum: el clar plantejament d’un gran problema col·lectiu que exigeix l’atenció de tothom.
Francisco CANDEL. Els altres catalans

Barraques : la Barcelona informal del segle XX
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona, 2010

Barraquisme, la ciutat (im)possible : els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2011

Candel i Barcelona: la ciutat dels altres catalans 1958-1964
CANDEL, FRANCISCOBarcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014

Las sombras se equivocaron de dueño : las barracas de Can Valero Petit
CARTISANO, MiquelVic: Emboscall, 2017

Les barraques de Santa Engràcia
MANRESA, KimBarcelona: Bororo, 2015
Activitats del cicle:
8 Comments
Aprofito aquest espai de comentaris per fer propaganda del que estem fent al nostre barri, precisament. Visc a la Prosperitat, la Prospe, dins dels Nou Barris. I estem celebrant, durant tot aquest any 2019, el centenari d’aquest barri, els cents anys d’existència com a tal, amb gran participació de les persones que hi vivim i que estem descobrint com, poc a poc, aquest barri s’ha anat configurant gràcies a la solidaritat, col·laboració, implicació, compromís, i molts adjectius més, sinònims dels que acabo de dir, de les persones que han viscut i viuen en aquest barri. Us convido a fer-nos una visita i veure i viure el que us acabo de comentar
Salutacions i gràcies! M’agrada especialment aquesta iniciativa.
Mercat de La Boqueria
La meva tristesa és que hi he estat expulsat com a veí i comprador . És incomprensible que un Mercat Municipal, subvencionat amb els nostres impostos, es pugui haver reorientat destinant-lo i promocionant la venda de producte exclusivament destinats a la venda turística fins a tal punt d’haver fet impossible el seu funcionament, servei i comoditat necessària destinades per raons òbvies al seu usuari natural que és el veí de Ciutat Vella i també de la resta de Barcelona.
Que passessin uns quants turistes a veure com compràvem i què menjàvem, es va assumir amb certa naturalitat durant molts anys. La conversió en negoci turístic total, ha estat una equivocació i una injustícia que s’ha d’esmenar per respecte a l’esència, motius i destí natural del que significa ser Mercat Municipal.
Ha estat un descubriment veure q la Boqueria es diu també mercat de S.Josep
Crec que hi hauria d’haver una assignatura a l’escola sobre la història de Barcelona perquè al final, la coneixen mñes els extrangers que els mateixos barcelonins
He llegit bastants llibres de la Biblioteca basats en narracions, històries, fets, biografies, etc. sobre la meva ciutat, Barcelona. M’encanta , a través de la lectura, moure’m pels seus barris i carrers. I naturalment descobrir llocs i esdeveniments que desconec. A més, alguns, em porten records de la meva infància ….. . Salutacions, Joan
He de continuar parlant de la celebració del Centenari del norte barri de la Prosperitat, dins de Nou Barris.Estem rematan el munt d’activitats programmades: un vermut popular i, a la nit, del dissabte 14 de desembre, concert de final de festa del centenari. Hi sou convicts!!
Però encara tindrem activitats al llarg del gener, sobretot unes Jornadas o Seminaris sobre diversos aspectes del barri de la seva historia, del seu taranà reivindicatiu i social.
I acabo, reivindicant, una vegada més, que solucioneu el tema de la llengua dels missatges perquè el corrector no molesti tant a l’hora d’escriure, sobretot si es fa en català (he d’anar revisant continuament!)
El Mercat de la Boqueria em porta entranyables records, doncs el padrí del meu marit hi tenia una parada de queviures i anàvem molt sovint.