Watson, Peter. Ideas: historia intelectual de la humanidad. Barcelona: Crítica, 2006
Es tracta d’una recopilació prou acurada de les idees de la humanitat des de la Prehistòria fins l’actualitat. El principi de tota la historia humana esdevé una joia amb l’origen del llenguatge que es desenvolupa juntament amb la producció agrícola (sedentarisme) i la conquesta del fred. Després l’evolució ens dibuixa la trajectòria cap als Déus i la noció de la casa-llar. Tota civilització posterior neix a partir de cinc elements: l’escriptura, les ciutats amb arquitectura monumental, la religió organitzada, les ocupacions especialitzades i la cohesió social. No hem d’oblidar les civilitzacions persa i egípcia. Si més no, cal adonar-se de la immensitat de la cultura hindú i xinesa.
No obstant, pel que fa a Occident constitueix un eix fonamental al naixement d’Europa la formació de la civilització grega. La democràcia, la filosofia i l’àgora com a centre del debat que significà un element diferenciador i separador, a favor del progrés d’Europa, entre el món d’Occident i Orient. Hi ha hagut en vàries ocasions moments on hi ha hagut una confluència de personalitats que empenyen a la humanitat cap a salts qualitatius. És la simultanietat del naixement de Jesucrist, Buda i Lao-Tse. Cal recordar-hi que la invenció d’Estats Units neix de la simultanietat de personalitats destacades com Benjamin Franklin, David Muhelenberg o Thomas Godfrey entre d’altres.
No perdem el fil. Els àrabs contribueixen a la formació cultural europea. El cristianisme crea els pilars de les universitats europees. No hem d’oblidar el trívium (ensenyances de retòrica, lògica i gramàtica- rescatades de les civilitzacions gregues i romanes) i el quadrívium (matemàtiques, astronomia, geometria i música) del cristianisme de l’Alta Edat Mitjana.
El Renaixament italià i el segle XV són anys d’innovacions. S’innova en la perspectiva linial, les alegories retornen i la noció univers fa un gir de 180 graus. Això és el primer pas cap a l’experimentació. Sorgeixen les idees liberals escoseses. L’any 1789 és un any a recordar-hi, indiscutible pas cap a la formació de la República com a forma d’Estat, gran escenari del pensament de la Il.lustració francesa.
Serà el romanticisme alemany qui trenca el determinisme francés del segle XVIII i modela el pensament de la persona com a eix creador de la seva realitat. Fet que es desenvolupa a nivel no ja filosòfic sinò científic a l’era del segle XX i XXI amb la neurociència
Recomanem també la sèrie de DVD disponibles a les biblioteques de Barcelona:
Grandes genios e inventos de la humanidad. Barcelona: Océano Multimedia, 2009
