Yabuno, Tenya. Inazuma Eleven. Barcelona: Planeta DeAgostini 2011

Que abandoni la lectura aquell que pensi que no li agradarà una historia teixida amb màgia, gestes esportives i superació personal. Que continuï llegint qui alguna vegada hagi somiat amb llançar xuts potents com un kame-hame, ser la gran estrella del seu equip de futbol i, a sobre, desentrellar misteris. Estem segurs que, a hores d’ara, tots continueu llegint, i feu ben fet perquè esteu a punt de descobrir el còmic manga que arrasa entre els nens i les nenes de més de set anys.

El protagonista és en Mark Evans, un noi tossut de mena, nét de l’entrenador dels llegendaris Inazuma Eleven i ànima de l’equip de futbol del seu col·legi, l’Institut Raimon, que al volum primer trobem al llindar de la dissolució. El repte d’en Mark serà doble: reclutar prou jugadors per mantenir l’equip, encara que sigui perseguint els candidats fins que els avorreix i s’apunten; i que, a més a més, siguin capaços de guanyar el Campionat Nacional, i que per provar d’aconseguir-ho s’hauran d’enfrontar als millors equips del país. El desafiament no podria ser més gran ni més engrescador ja que el noi es proposa com a fita aixecar el desmotivat equip de futbol de l’institut i, de pas, retre homenatge al seu avi que va morir just quan era a les portes de veure el seu equip com a líder nacional. Els del Raimon ho tenen gairebé tot en contra però parteixen amb dos grans avantatges, d’una banda la passió absoluta que els seus jugadors senten pel futbol i d’altra, i aquesta serà decisiva, és que tenen una arma secreta. Però abans hauran de treballar dur per aprendre a posar en pràctica i dominar les complexes supertècniques que en Mark va heretar del seu avi.

Planeta DeAgostini va apostar per la publicació del manga de Tenya Yabuno ara fa un any, i va ser una bona aposta ja que Inazuma Eleven ha triomfat en totes les plataformes en què ha sortit al mercat, sigui joc de la Nintendo Ds, anime, o còmic manga. Es podria dir que la sèrie comparteix alguns del grans encerts que han convertit en un clàssic Bola de drac i també que recull el testimoni generacional del Capità Tsubasa, els mítics Oliver i Benji dels anys 80. Respecte a aquesta última pensem en semblances que comencen i acaben en el tema, el futbol, i la traducció dels noms, i és que sembla que hi ha qui pensa que els lectors s’haurien de sentir més identificats amb noms occidentals. En la banda de les diferències estaria la llegendària duració dels partits; en el cas d’Inazuma res a veure amb l’eternitat que trigaven Oliver i Benji en arribar d’una porteria a una altra.

Amb una acció trepidant i contínua, una posada en escena que tot i ser Japó ens és molt propera i amb uns personatges posseïdors la majoria dels atributs capaces d’emocionar els nens i les nenes del segle XXI.